Nord-est Llibertari: Francisco Hiraldo Aguilar

dilluns, 6 de març del 2023

Francisco Hiraldo Aguilar

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 6 de març de 1911 neix a Montejaque (Serranía de Ronda) l'anarquista i anarcosindicalista Francisco Hiraldo Aguilar, també conegut sota el pseudònim Francisco Díaz Villaescusa

Després de la mort de Franco viatjà a la Península, passant la frontera del Pirineu Oriental

Francisco Hiraldo Aguilar: El 6 de març de 1911 neix a Montejaque (Serranía de Ronda, Màlaga, Andalusia) l'anarquista i anarcosindicalista Francisco Hiraldo Aguilar, també conegut sota el pseudònim Francisco Díaz Villaescusa. El seu pare i el seu germà José també van ser llibertaris.

Des de jove milità en la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) a Jérez (Campiña de Jérez, Cádiz, Andalucía) i a Arcos de la Frontera (Sierra de Cádiz, Cádiz, Andalucía).

Va ser un dels fundadors i animadors del Sindicat Camperol de la pedania de Jédula i destacà en les assemblees i com a orador.

Quan l'aixecament militar feixista de 1936, formà part del Comitè Revolucionari d'Arcos de la Frontera.

Com a milicià va combatre a Ubrique i s'allistà a les milícies de Pedro López Calle, lluitant a Grazalema (Sierra de Grazalema, Cádiz, Andalucía) i a la Serranía de Ronda.

Fou nomenat secretari de la Col·lectivitat agrícola de Rincón de la Victoria (La Axarquía, Málaga, andalucía) fins a la caiguda de Málaga (Málaga - Costa del Sol, Málaga, Andalucía).

Més tard, després d'un temps per Almeria (Comarca Metropolitana de Almería, Almeria, Andalucía), s'enrolà a València (l'Horta de València, País Valencià) en la 81 Brigada Confederal, amb la qual fou nomenat tinent després de la batalla de Teruel (Comunidad de Teruel, Teruel, Aragó), integrant-se en el seu grup anomenat «Los Incontrolables», amb Eliseu Pons Torres, Vicente Balaguer i els germans Zenón i José Granell, i formà part de les Joventuts Llibertàries i del Sindicat de Camperols de Segorbe (Alt Palància, Castelló, País Valencià).

Amb el triomf militar feixista fou detingut i fou tancat al camp de concentració de Màlaga. Després passà a les presons de Màlaga, de Ronda (Serranía de Ronda, Málaga, Andalucía) --on fou condemnat a mort, pena que després fou commutada per 30 anys de tancament--, novament de Màlaga i del Puerto de Santa María (Bahía de Cádiz, Cádiz, Andalucía).

Un cop alliberat, s'integrà en la CNT clandestina i en la guerrilla de Bernabé López Calle. Quan la lluità guerrillera s'apagava passà a Bilbo (Gran Bilbo, Bizkaia, País Basc, Euskal Herria) i a Madrid (Comunidad de Madrid, Castella la Nova) i, finalment, passà a l'Hexàgon francès.

Exiliat, milità en la CNT-AIT en l'Exili d'Oullins (Eure-et-Loir, Centre - Val de Loire), al costat del seu germà José, destacant en les activitats culturals i encarregant-se del servei de llibreria.

Després de la mort de Franco viatjà a la Península, passant la frontera del Pirineu Oriental

En 2000 vivia a les Illes Balears.

Trobem col·laboracions seves en Espoir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...