dissabte, 25 de març del 2023

Benito Pabón y Suárez de Urbina

Benito Pabón en la seva época de professor en l'Escola de Periodisme de la Universitat de Panamà

Benito Pabón en la seva época de professor en l'Escola de Periodisme de la Universitat de Panamà


MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 25 de març de 1895 neix a Sevilla l'advocat anarcosindicalista Benito María de la Encarnación José Juan Bautista de la Concepción Francisco de Asís Luis Gonzaga Diego Dimas Agustín de la Santísima Trinidad Pabón y Suárez de Urbina 

Passà la frontera del Pirineu Oriental per participar en la delegació espanyola de la «Conferència Internacional per a l'abolició del règim de capitulacions» («Conferència de Montreux»)  

En un nou viatge a través del Pirineu Oriental va arribar a París (Illa de França), on va parlar en el míting parisenc del 18 de juny de 1937 al Velòdrom d'Hivern (Vel d'Hiv), organitzat pel moviment llibertari francès en suport de la Revolució del 19 de Juliol del 36, acompanyar per García Oliver, David Antona i Frederica Montseny 

En témer per la seva vida, ja que havia sofert un atemptat stalinista per ser advocat defensor del POUM, es va refugiar a l'Hexàgon francès passant de nou la frontera del Pirineu Oriental i el desembre de 1937 va representar la CNT, juntament amb Frederica Montseny, Josep Xena Torrent, Horacio Martínez Prieto i García Oliver, en el Congrés Extraordinari de l'AIT celebrat a París 

L'octubre de 1938 s'exilià definitivament, passant la frontera del Pirineu Oriental i després des de l'Hexàgon francès a les Illes Filipines 

Benito Pabón y Suárez de Urbina: El 25 de març de 1895 neix a Sevilla (Área Metropolitana de Sevilla, Sevilla, Andalusia) l'advocat anarcosindicalista Benito María de la Encarnación José Juan Bautista de la Concepción Francisco de Asís Luis Gonzaga Diego Dimas Agustín de la Santísima Trinidad Pabón y Suárez de Urbina. El seu pare es deia Benito Pabón y Domingo, advocat, i la seva mare, María Teresa Suárez de Urbina y Cañaveral. Fill d'una família benestant i il·lustrada --germans seus van ser catedràtics d'Universitat--, començà el Batxillerat amb els jesuïtes d'El Puerto de Santa María (Bahía de Cádiz, Cádiz, Andalusia) i l'acabà en 1910 a l'institut de Sevilla.  

Després començà Dret a la Universitat de Salamanca (Campo de Salamanca, Salamanca, León) i va concloure la carrera en 1915 a Sevilla.  

Com a advocat es dedicà als temes socials i esdevingué un dels advocat principals de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de Granada (la Vega de Granada, Granada, Andalusia), Zaragoza (Comarca Central, Aragó) i Madrid (Comunidad de Madrid, Castella la Nova). Defensà, entre altres casos, els camperols insurrectes del maig de 1932 i els pagesos de l'aixecament revolucionari de Casas Viejas (Benalup-Casas Viejas, La Janda, Cádiz, Andalusia) de gener de 1933.  

Membre de la tendència més sindical de la CNT, formà part del sector trentista i del Partit Federalista, i en 1932 s'afilià al Partit Sindicalista d'Ángel Pestaña.  

L'agost d'aquell any, participà en el gran míting cenetista de Sevilla, amb Vicente Ballester, Valero i Miguel González.  

El 5 de novembre de 1933 parlà, juntament amb Josep Corbella, Francesc Isgleas, Valeriano Orobón Fernández, Domingo Miguel González (Domingo Germinal) i Buenaventura Durruti, en el gran míting de la plaça de toros Monumental de Barcelona contra les eleccions legislatives, organitzat per la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i la Confederació Regional del Treball de Catalunya (CRTC-CNT), i a favor de la revolució social proletària.  

El 2 de febrer de 1936 participà en un gran míting a favor de l'amnistia al Frontón Aragonés de Zaragoza.  

En les eleccions de 1936 fou elegit, amb el beneplàcit del Comitè Nacional de la CNT, diputat independent del Partit Sindicalista per Zaragoza i per Cádiz amb 43.130 vots per al Front Popular. El seu germà Jesús també fou diputant en la legislatura de 1936, però per la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) i arribarà a ser director de la Reial Acadèmia de la Història durant el franquisme.  

El juliol de 1936 lluità en la Columna «Águilas de la Libertad» al front de Madrid.  

A finals d'octubre de 1936 s'entrevistà, junt amb Joaquín Ascaso i Miguel Chueca Cuartero i altres, per trobar solució als problemes polítics sorgits en el Consell d'Aragó, amb Lluís Companys, primer, i amb Largo Caballero i Azaña, després.  

El desembre de 1936 ocupà la secretaria general del Consell d'Aragó presidit per Joaquín Ascaso a Caspe (Bajo Aragón-Caspe, Zaragoaza, Aragó).  

El març de 1937, Joan García Oliver, ministre de Justícia del Govern de la República Espanyola, el nomenà president de la Comissió Jurídica Assessora del seu Ministeri i com a tal el setembre de 1937 signà els informes sobre la constitucionalitat de la tasca legislativa desplegada per la Generalitat de Catalunya des de l'inici de la guerra. També, en nom d'aquest càrrec, passà la frontera del Pirineu Oriental per participar en la delegació espanyola de la «Conferència Internacional per a l'abolició del règim de capitulacions» («Conferència de Montreux») .  

En un nou viatge a través del Pirineu Oriental va arribar a París (Illa de França), on va parlar en el míting parisenc del 18 de juny de 1937 al Velòdrom d'Hivern (Vel d'Hiv), organitzat pel moviment llibertari francès en suport de la Revolució del 19 de Juliol del 36, acompanyar per García Oliver, David Antona i Frederica Montseny.  

Aquest mateix any va fer un cicle de conferències a València (l'Horta de València, País Valencià).  

El juliol de 1937 assumí la defensa del Comitè Executiu del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), empresonat arran de les Jornades de Maig de 1937, però després d'uns mesos de gestions judicials hagué d'abandonar la defensa com a conseqüència de la campanya d'amenaces de què fou objecte per la premsa stalinista. En témer per la seva vida, ja que havia sofert un atemptat, es va refugiar a l'Hexàgon francès passant de nou la frontera del Pirineu Oriental i el desembre de 1937 va representar la CNT-AIT, juntament amb Frederica Montseny, Josep Xena Torrent, Horacio Martínez Prieto i García Oliver, en el Congrés Extraordinari de l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT) celebrat a París.  

L'octubre de 1938 s'exilià definitivament, passant la frontera del Pirineu Oriental i després des de l'Hexàgon francès a les Illes Filipines.  

Durant la Segona Guerra Mundial interimperialista fou detingut pels ocupants japonesos a instàncies directes del ministre Ramón Serrano Súñer --cunyat del dictador Francisco Franco i que havia estat adversari polític durant les eleccions de 1936-- i tancat en una gàbia de bambú a la presó militar del Fuerte Santiago fins al seu alliberament en la tardor de 1942.  

Més tard marxà a Panamà, on ensenyà llengües a Santiago de Veraguas i a Colón.  

En 1947 s'instal·là a Mèxic, on milità en l'Agrupació de la CNT, favorable a l'anomenada organització de l'Interior i a la participació anarcosindicalista en el Govern de la República Espanyola en l'Exili.  

Posteriorment s'establí a la Ciutat de Panamà, on fou professor a l'Escola de Periodisme de la Universitat de Panamà.  

Benito Pabón y Suárez de Urbina va morir el 28 d'agost de 1954 a l'Hospital Santo Tomás de la Ciutat de Panamà (República de Panamà).  


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada