Nord-est Llibertari: Girona: l'Associació de Veïns de Sant Ponç engega accions contra la sala de concerts

divendres, 24 de març del 2023

Girona: l'Associació de Veïns de Sant Ponç engega accions contra la sala de concerts

Girona: l'Associació de Veïns de Sant Ponç engega accions contra la sala de concerts

L'objectiu és aturar el projecte, presentar al·legacions i recollir firmes i sospiten de la construcció del mur antiinundacions

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 24/03/2023.- Llegim al Diari de Girona que la Comissió contra l'obertura de la Sala Alter de l'Associació de Veïns de Sant Ponç de Girona ha explicat, en la reunió d'abans d'ahir vespre, les accions que tiraran endavant per evitar l'obertura de la futura sala de concerts que impulsa l'empresari Kim Riera. A la reunió hi van assistir un centenar de veïnes, veïns i representants de les associacions de Fontajau, Pedret i Figuerola.

L'entitat veïnal ha posat en marxa un equip amb suport jurídic, d'enginyeria ambiental i d'arquitectura per aturar la llicència de la sala. L'objectiu és presentar al·legacions a la llicència d'obres i d'obertura i al canvi d'usos permesos a la zona. A més a més, es contactarà amb altres agents socials per veure com pot afectar l'activitat de la sala Alter a la fauna de les ribes del Ter, la nidificació d'espècies protegides i el pas del carril bici.

Recollida de firmes

També es recolliran signatures i s'estudiaran accions directes per evitar l'obertura de la Sala de concerts/discoteca. La Comissió ha obert una acció de participació perquè els veïns aportin idees i a més a més es puguin unir com a voluntaris a la comissió de treball.

Des de l'associació s'apunta a diferents sospites sobre el mur antiinundacions, que és el que ha permès salvar el vistiplau de l'ACA per al projecte. Apunten que "pretesament es va construir per evitar les avingudes del Ter" però que es va aixecar en un lloc on el passat temporal Glòria no es va desbordar el riu. Recorden que sí que ho va fer "un centenar de metres més avall inundant les instal·lacions del GEiEG, i tota la part baixa del barri de Sant Ponç". En aquest sentit, recorden que el barri "va estar sense llum diversos dies perquè els transformadors estan dins aparcaments subterranis que van resultar inundats" i lamenten que, en canvi, aquest tema "no s'ha resolt".

Finalment, l'Associació de Veïns recorda que molts dels desperfectes causats pel buidatge del pantà de Susqueda durant el temporal Glòria "encara no s'han solucionat i, en canvi, s'ha prioritzat un mur per protegir el que ha de ser la Sala Alter, on no s'havia desbordat el riu".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...