Victor Dave
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 25 de febrer de 1845 neix a Aalst (Flandes) el membre de la Primera Internacional (AIT) i militant anarquista Victor Dave
En juny i juliol de 1873, després de passar la frontera del Pirineu Oriental, pren part en la insurrecció cantonalista
Victor Dave: El 25 de febrer de 1845 neix a Aalst (Flandes) --algunes fonts citen erròniament Jambes (Valònia, Bèlgica)-- el membre de la Primera Internacional (AIT) i militant anarquista Victor Dave. El seu pare es deia Jean Dave, president del Tribunal de Comptes belga, i Marie Dierche.
Va fer els seus estudis superiors a la Facultat de Lletres de Lieja (Valònia) i a la Universitat Lliure de Brussel·les, tot manifestant les seves idees llibertàries.
En 1865 participa a Lieja en el Congrés Internacional dels Estudiants Socialistes.
En 1867 esdevé membre de la Federació de Brussel·les de l'AIT i ocuparà càrrec en el Consell General de la Federació.
En 1869 és delegat a Nàpols en el Congrés Internacional de la «Libre Pensée».
Entre el 2 i el 7 de setembre de 1872 representa la secció de l'Haia en el V Congrés de l'AIT que té lloc a la mateixa ciutat, on els marxistes exclouran Bakunin i Guillaume i Dave es pronuncià a favor de l'autonomia de les Federacions i contra el Consell General de Londres (marxista).
El 13 d'abril de 1873 participa en el Congrés de la Federació Belga on forma part d'una comissió encarregada de redactar una crida als pagesos.
En un nou congrés belga, l'1 de juny, es pronunciarà per la supressió del Consell General de l'AIT i adoptà les bases definides per la Federació del Jura.
En juny i juliol de 1873, després de passar la frontera del Pirineu Oriental, pren part en la insurrecció cantonalista.
El setembre torna a Ginebra (Suïssa) pel VI Congrés de l'AIT (antiautoritari) on, a més de periodista, és delegat de la Secció de maquinistes de Vèrvî (Lieja, Valònia), on habitava aleshores.
En 1878 s'estableix a París (Illa de França) i es casa amb la jove francesa Marie Archambault, però és expulsat de l'Estat francès el març de 1880.
Després s'instal·la a Londres (Anglaterra) i en un viatge a Alemanya és detingut i condemnat per l'Alt Tribunal de Leipzig (Saxònia) per «traïció i violació de les lleis antisocials» a cinc anys de presó a Halle (Saxònia-Anhalt), on restarà dos anys abans de ser alliberat i poder retornar al Regne Unit.
El decret d'expulsió se suspèn i retorna a l'Hexàgon francès amb la seva companya i esdevé, el 1897, redactor de la revista llibertària d'Augustin Hamon L'Humanité Nouvelle, que es transformarà després en La Societé Nouvelle i de la qual serà secretari de redacció.
Entre 1903 i 1904 publica, amb Coste, la Revue générale de bibliographie française.
També va col·laborar en el parisenc Almanach de la Révolution, publicat per Paul Delesalle entre 1903 i 1913, i en la revista L'Éducation Libertaire. Revue des bibliothèques d'éducatin libertaire, que es va publicar entre 1900 i 1902 i que va intentar crear una escola llibertària d'ensenyament superior per a adults.
En 1909, després de la mort de la seva companya, va entrar com a corrector d'impremta en la Cambra dels Diputats, després en l'Editorial «Letouzay et Ané» i en 1911 va ingressar en el Sindicat de Correctors i de Copistes.
Quan esclata la Primera Guerra Mundial interimperialista pren la mateixa posició que Kropotkin i Grave i signa el febrer de 1916 el «Manifest dels setze» a favor de la intervenció armada dels aliats.
És autor de diversos fulletons com ara Michel Bakounine et Karl Marx (1900), Fernand Pelloutier. Portraits d'hier (1909), Pacifisme et antimilitarisme (1910), Louis Buchner (1910), entre d'altres. Victor Dave va morir el 28 d'octubre --algunes fonts citen erròniament el 31 d'octubre-- de 1922 a l'Hospital Broussais del XIV Districte de París i fou incinerat al cementiri parisenc de Père-Lachaise.
Una part del seu arxiu es troba dipositat a l'International Institute of Social History (IISH) d'Amsterdam.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada