Vicente Vives Peñuela

Vicente Vives Peñuela

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 16 de febrer de 1921 neix a Palomares del Río (Aljarafe) l'anarcosindicalista Vicente Vives Peñuela 

En 1960 a Sevilla entra a treballà en un vaqueria del barri de la Cartuja, però, acusat de «comunista», passà la frontera del Pirineu Oriental i emigrà, primer, a Suïssa, i, després, a Luxemburg i a Alemanya, on treballà en diverses professions i participà en manifestacions antifranquistes amb els grups d'exiliats i d'immigrants 

Vicente Vives Peñuela: El 16 de febrer --algunes fonts citen erròniament el 23 de febrer-- de 1921 neix a Palomares del Río (Aljarafe, Sevilla, Andalusia) l'anarcosindicalista Vicente Vives Peñuela, conegut com Briand. El seu pare es deia José Vives i la seva mare, Antonia Peñuela. Nascut en una família pagesa, cresqué fins als nou anys a l'Hospital Psiquiàtric de Sevilla (Área Metropolitana, Sevilla, Andalusia) on son pare treballava d'infermer.  

Després va ser enviat a un col·legi de religiosos salesians del barri del Retiro de Sevilla, però va ser expulsat per rebel després d'haver escrit a la porta dels banys una pintada injuriant els capellans.  

Entrà com a aprenent de barber i com a repartidor de llet de vaqueries establertes a la zona nord sevillana.  

Arran de la proclamació de la República del 14 d'Abril freqüentà el Centre Obrer «La Cooperativa» del barri sevillà de Los Carteros, on completà la seva formació social i participà en les lluites portades a terme pels jornalers. Bon orador, és en aquesta època que fou batejat amb el pseudònim de Briand, en honor al polític francès i fogós orador Aristide Briand.  

Després d'haver participat en l'incendi de maquinària agrícola, va ser enviat a un correccional.  

Inscrit en la «llista negra» de la patronal local, emigrà a Madrid (Comunidad de Madrid, Castella la Nova) un temps.  

En 1934 s'afilià a la Secció de Pintors de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) de Sevilla, participant activament en les lluites contra la desocupació i hagué de subsistir venent la premsa obrera.  

Arran del cop militar feixista de juliol de 1936, va ser detingut per la Guàrdia Civil acusat d'haver participat en la mort de Jiménez, guarda jurat de les hortes de la zona nord del barri de Macarena, però, com que era menor d'edat, fou alliberat després de ser apallissat.  

Visqué com pogué de petits robatoris i, fugint de la misèria, intentà, sense èxit, passà a Portugal per Huelva (Comarca Metropolitana de Huelva, Huelva, Andalusia).  

A finals de la Guerra Civil, amb 18 anys, s'allistà a la Legió Espanyola, però es negà a inscriure's en la «División Azul» i lluitar amb els nazis contra la URSS.  

Després de servir entre 1940 i 1946 al nord del Marroc, retornà a Sevilla, on establí contactes amb antics militants de la CNT i del Partit Comunista d'Espanya (PCE). Aquesta militància li portà alguns disgusts i es va veure obligat a abandonar la ciutat.  

Viatjà a peu i amb tren sense bitllet i treballà en petites feines (obres de carreteres i vies fèrries, pantans, vaqueries, tasques agrícoles i altres) arreu de la Península, sempre enfrontat a les autoritats, com ara a Xàtiva (la Costera, País Valencià), on fou acusat d'haver posat una bomba que no arribà a explotar en un tren, o en una obra al pantà de Guardo (Alto Carrión, Palència, Castella la Vella), on participà en una aturada laboral en ocasió del «Primer de Maig» que implicà el seu acomiadament immediat i la seva expulsió del poble.  

En 1960 retornà a Sevilla i entra a treballà en un vaqueria del barri de la Cartuja, però, acusat de «comunista», passà la frontera del Pirineu Oriental i emigrà, primer, a Suïssa, i, després, a Luxemburg i a Alemanya, on treballà en diverses professions (jardiner, obrer, vaquer i altres) i participà en manifestacions antifranquistes amb els grups d'exiliats i d'immigrants membres del PCE o de la Unió General de Treballadors (UGT).  

En aquesta etapa d'emigrant li va seguir la seva companya, inseparable des de gairebé la infància, ja que pertanyia a la família amb la qual es crià.  

Després de la mort del dictador Francisco Franco, retornà a Sevilla i reprengué la seva feina de venedor de llet.  

Posteriorment va ser contractat com a empleat per una distribuïdora i editorial de llibres.  

En aquests anys participà en les lluites socials als barris sevillans i s'afilià a la CNT-AIT. Amb l'escissió confederal, formà part de la Confederació General del Treball (CGT).  

Va participar en diferents estudis històrics sobre la història del moviment obrer sevillà i en l'estudi sobre el treball forçat dels presos al Canal del Guadalquivir.  

Fou un dels primers sevillans en demanar la rehabilitació dels milers d'obrers assassinats durant la Dictadura.  

El 16 de setembre de 2006 la Federació Provincial de Sevilla de la CGT li reté un homenatge.  

Vicente Vives Peñuela va morir el 19 de juliol --algunes fonts citen erròniament el 21 de juliol-- de 2009 al seu domicili de Sevilla i el 24 de juliol fou incinerat al cementiri sevillà de San Fernando.