Diego Hans García Kater (Diego Santillán)

Diego Hans García Kater (Diego Santillán)

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 16 de febrer de 1924 neix a Berlín (República de Weimar, actual Alemanya) --el certificat de defunció cita Rosario (Santa Fe, Argentina)-- el dramaturg i cineasta anarquista Diego Hans García Kater, també conegut com Diego Hans Kater o Diego García Kater i que va fer servir el pseudònim Diego Santillán 

En 1939 va passar amb el seu pare, Sinesio Baudilio García Fernández (Diego Abad de Santillán), la frontera del Pirineu Oriental, camí de l'exili. Poc abans d'acabar la Segona Guerra Mundial interimperialista es va traslladar amb el seu pare a Santo Domingo i a Xile, per anar finalment a viure a l'Argentina 

Diego Hans García Kater (Diego Santillán): El 16 de febrer de 1924 neix a Berlín (República de Weimar, actual Alemanya) --el certificat de defunció cita Rosario (Santa Fe, Argentina)-- el dramaturg i cineasta anarquista Diego Hans García Kater, també conegut com Diego Hans Kater o Diego García Kater i que va fer servir el pseudònim Diego Santillán. Era fill dels militants anarquistes Sinesio Baudilio García Fernández (Diego Abad de Santillán) i d'Elisa Kater, filla de l'editor llibertari Fritz Kater.  

En 1939 va passar amb el seu pare la frontera del Pirineu Oriental, camí de l'exili. Poc abans d'acabar la Segona Guerra Mundial interimperialista es va traslladar amb el seu pare a Santo Domingo i a Xile, per anar finalment a viure a Buenos Aires (Argentina), on un cop acabat el Batxillerat es dedicà al món del teatre i al de la cinematografia, primer com a actor, després com a guionista i, des de 1963, com a director de pel·lícules de tall satíric, terrorífic i eròtic.  

Estrena obres de «teatre burgès» (d'entreteniment, comèdies lleugeres, vodevils i altres) a Buenos Aires, Caracas (Veneçuela) i Miami (EUA), i dirigí pel·lícules a l'Argentina i al Brasil.  

En 1976, després de la mort del dictador Francisco Franco, s'instal·là amb el seu pare a Barcelona on continua la seva carrera cinematogràfica.  

En 1978 estrenà, amb Luis Galindo Acevedo, Por qué perdimos la guerra, documental sobre la Guerra Civil (1936-1939) que segueix la interpretació defensada pel seu pare.  

El 9 de setembre de 1981 s'estrenà al teatre Benavente de Madrid (Comunidad de Madrid, Castella la Nova) la seva obra teatral Usted no es Greta Garbo, que després va fer una gira arreu de la Península.  

Entre el seus guions cinematogràfics destaquen El hombre señalado (1957), Evangelina (1959), Mi esqueleto (1959), El campeón soy yo (1960), ¡Cómo te extraño...! (1966), La casa de Madame Lulú (1968), Crimen en el Hotel Alomamiento (1974), Un mundo de amor (1975), Don Carmelo il capo (1976), Profesor Eroticus (1981), Divinas palabras (1987, amb Enrique Llovet Sánchez), ¿Lo sabe el ministro? (1991) i altres.  

Com a director cinematogràfic podem citar Pesadilla (1963), Bettina (1964), Un sueño y nada más (1964), Quédate conmigo (1966), Chao amor (1968), Olga, la hija de aquella princesa rusa (1972), Silvia ama a Raquel (1978), Una sombra en la oscuridad (1980) i altres.  

Diego Santillán va morir el 9 de setembre --algunes fonts citen erròniament el 28 d'agost-- de 1992 al seu domicili de Madrid, a conseqüència d'un càncer de pulmó, i va ser incinerat al cementiri madrileny de La Almudena.