Portada d'una de les novel·letes de Valentín Obac Puyol
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 14 de febrer de 1908 neix a Montsó (Cinca Mitjà) el pedagog racionalista, escriptor i militant anarquista i anarcosindicalista Valentín Obac Puyol
En 1922 passà la frontera del Pirineu Oriental i el setembre de 1923 vivia amb un oncle seu a Bordèu (Gironda), on treballà en una lampisteria i en la construcció, fent de paleta, professió amb la qual restà definitivament
Militant de la CNT-AIT, el maig de 1949 passà clandestinament la frontera del Pirineu Oriental i a finals de 1950 marxà cap al Brasil
Valentín Obac Puyol: El 14 de febrer de 1908 neix a Montsó (Cinca Mitjà, Uesca, Aragó) el pedagog racionalista, escriptor i militant anarquista i anarcosindicalista Valentín Obac Puyol. El seu pare es deia José Obac Ribera i la seva mare, Josefa Puyol Nevot.
Quan tenia 11 anys entrà com a aprenent de ferrer a Montsó i dos anys després als tallers de manteniment del canal de reguiu «Canal d'Aragó i Catalunya», on treballava el seu pare.
En 1922 es traslladà a Barcelona, on va treballar al Poblenou en una fàbrica de màquines per fer ceràmica.
Vuit mesos després, passà la frontera del Pirineu Oriental i el setembre de 1923 vivia amb un oncle seu a Bordèu (Gironda, Nova Aquitània, Occitània), on treballà en una lampisteria i, sobretot, en la construcció, especialitzant-se en la feina de paleta, professió amb la qual restà definitivament.
El maig de 1924, després de la mort del seu pare, retornà a Montsó i entrà a trebalar de paleta a Jaca (Vall d'Aragó, Jacetània, Uesca, Aragó).
Posteriorment emigrà a Barcelona, guanyant-se la vida en les obres de construcció de l'Exposició Universal de 1929.
A Barcelona entrà a formar part d'un grup esperantista, fou soci de l'Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP), entrà en un grup teatral d'aficionats i s'inicià en la literatura, col·laborant en la revista Estudios i publicant 15 novel·letes en la col·lecció «La Novela Ideal» de l'editorial de La Revista Blanca de la família Urales.
Amic d'Antonio Zapata Córdoba i de Juan Pujalte Berenguer, milità en l'AteneuLlibertari del barri del Clot de Barcelona.
Entre 1931 i 1932 va fer el Batxillerat i amb això pogué fer de mestre, primer en una escola privada i després en les escoles racionalistes del grup «Amor y Voluntad» i de l'Ateneu de Gràcia fins que varen ser tancades per les autoritats republicanes arran dels fets revolucionaris d'octubre de 1934.
En aquesta època també milità en el Sindicat de Professions Liberals de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).
Més tard entrà a treballar en una oficina d'Hisenda i guanyà una oposició a secretari d'Ajuntament, essent destinat a Binazet (Cinca Mitjà, Uesca, Aragó).
En aquests anys republicans diferents obres teatrals seves (El desertor, Un hombre enamorado i altres) es van representar a diversos centres llibertaris.
Quan esclatà el cop militar feixista de juliol de 1936, formà part de la Junta Revolucionària del municipi i fou nomenat secretari de la col·lectivitat agrícola local, la qual representà en el Congrés de Col·lectivitats de Caspe (Bajo Aragón-Caspe, Zaragoza, Aragó) de febrer de 1937.
Mesos més tard, amb Marià Casasús Lacasta i Manuel Salas Blasco, formà part de la redacció de Cultura y Acción, d'Alcanyíz (Bajo Aragón, Teruel, Aragó).
Després de la destrucció de l'experiència col·lectivista aragonesa en 1937 a mans de la reacció republicana burgesa i stalinista d'Enrique Líster Forján, marxà cap a Barcelona, on entrà a treballar de corrector i d'editorialista del periòdic Solidaridad Obrera.
El desembre de 1937 s'enrolà en la 25 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola, on va ser nomenat secretari del comissari Antonio Ejarque Pina, passant posteriorment ell a assumir aquest últim càrrec, i establert a Xest (Foia de Bunyol, País Valencià) i El Villar (Els Serrans, País Valencià), fins el final de la guerra.
Detingut a Alacant (Alacantí, País Valencià) per les tropes franquistes, va ser internat als camps de concentració valencians dels Ametllers (La Goteta, Alacantí, País Valencià), Albatera (Baix Segura, País Valencià) i Oriola (Baix Segura, País Valencià).
El maig de 1940 va ser alliberat i s'establí a Barcelona.
Després d'una denúncia, va ser tancat a Barcelona i a Uesca (Plana de Uesca, Aragó) en 1944, fins el desembre de 1945, que fou excarcerat.
Un cop lliure entrà a fer feina de paleta i conegué la seva futura companya, Luisa Roda Castro.
El maig de 1949 passà clandestinament la frontera del Pirineu Oriental i a finals de 1950 marxà cap al Brasil.
El gener de 1951 s'instal·là a Rio de Janeiro (Rio de Janeiro, Brasil) i poc després a São Paulo (São Paulo, Brasil), on treballà en la construcció.
A setanta anys, ingressà a l'Escola Oberta de la Tercera Edat de São Paulo, que freqüentà durant 10 anys.
És en aquesta època que va escriure un llibre sobre com viure molts d'anys sense envellir.
En 2000 vivia a São Paulo.
Trobem textos seus en diferents publicacions, com ara Amicale, Cultura y Acción, Estudios, Las Noticias, Polémica, La Revista Blanca, Ruta, i en diferents revistes brasileres.
És autor d'Ansias de vivir (193?), La elección (193?), Glorias guerreras (193?), Un heroe desconocido (193?), El fruto humano (1930), Desde la creación (1931), Sembrando ideas (1931), Servidumbre (1931), La aprendiza (1932), El herrero (1932), Enamoramiento (1933), Almas libres (1934), Vidas opuestas (1934), Falsa ilusión (1936), Juanita (1938) i Apuntes (1999, notes autobiogràfiques inèdites).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada