dimecres, 15 de febrer del 2023

José Fontán Pérez

Necrològica de José Fontán Pérez apareguda en el periòdic tolosà "Cenit" del 6 de gener de 1987

Necrològica de José Fontán Pérez apareguda en el periòdic tolosà Cenit del 6 de gener de 1987


MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 15 de febrer de 1909 neix a Esplucs (Llitera) l'anarcosindicalista José Fontán Pérez 

Militant de la CNT-AIT, fou internat al camp de concentració franquista d'Albatera, d'on pogué fugir amb tres companys. Després de travessar els Països Catalans a peu, a començament de 1940 aconseguí, amb el suport de la seva companya Antonieta Riu que havia vingut a buscar-lo a la frontera del Pirineu Oriental, passant-la. Durant la fugida fou abatut per soldats de l'exèrcit franquista un dels companys, natural de Binazet (Cinca Mitjà), P. Rúa 

José Fontán Pérez: El 15 de febrer de 1909 neix a Esplucs (Llitera, Uesca, Aragó) l'anarcosindicalista José Fontán Pérez. El seu pare es deia Ángel Fontán i la seva mare, Vicenta Pérez.  

Nascut en una família llibertària, tres dels seus germans (Francisco, Ángel i Vicenta) també van ser militants llibertaris, com ell, i de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).  

Quan l'aixecament militar feixista de juliol de 1936, va ser nomenat membre del Comitè Revolucionari d'Esplucs i després del Comitè d'Administració de la població.  

Lluità al front de la Plana d'Uesca (Aragó) i va caure presoner dels feixistes italians i fou tancat al camp de concentració d'Albatera (Sant Isidre, Baix Segura, País Valencià) i el de Porta Coeli, a Serra (Camp de Túria, País Valencià), aconseguí fugir-ne. Altres fonts diuen que, en 1939, amb el triomf militar franquista, va ser capturat al port d'Alacant (Alacantí, País Valencià) i internat al camp de concentració d'Albatera, d'on pogué fugir amb tres companys. Després de travessar els Països Catalans a peu, a començament de 1940 aconseguí, amb el suport de la seva companya Antonieta Riu que havia vingut a buscar-lo a la frontera del Pirineu Oriental, passar-la. En la fugida fou abatut per soldats de l'exèrcit franquista un dels companys, natural de Binazet (Cinca Mitjà, Uesca, Aragó), P. Rúa.  

La parella s'establí a Preishac (Gironda, Nova Aquitània, Occitània), on treballà el camp.  

Durant l'Ocupació alemanya, no sabem si sota demanda de les autoritats franquistes o per una delació d'un espanyol que treballava per a la Gestapo, va ser detingut i internat al camp de concentració de Vernet d'Arièja (Arièja, Occitània. Finalment l'agost de 1944 va ser deportat, via Bordèu (Gironda, Nova Aquitània, Occitània), al camp d'extermini de Dachau (Baviera, Alemanya) en el comboi anomenat «Tren Fantasma de la Mort». Amb Plinio Valls, el 20 d'agost de 1944 aconseguí fugir del tren a Liuron de Droma, a prop de Valença (Valentinés, Droma, Delfinat, Occitània), i immediatament s'integrà en la Resistència.   

El seu germà Ángel Fontán Pérez va ser deportat en 1941 a Mauthausen (Alta Àustria, Àustria) i gasejat.  

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista s'establí a Engilis (Gers, Florença, Gascunya, Occitània), on treballà l'agricultura i on fou secretari de la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili. En 1946 era el secretari de la Federació Local de Lencoac (Landes, Nova Aquitània, Occitània).  

El 4 de març de 1962 fou un dels delegats a l'assemblea celebrada a Aush (Gascunya, Occitània) per la Comissió de Relacions Aragó-Navarra de la CNT-AIT en l'Exili. Finalment, després de la mort de Franco, milità en la Regional Exterior de la CNT-AIT. 

Amb la seva companya Antonieta Riu tingué dues criatures, Floreal i Progreso.  

José Fontán Pérez va morir el 23 de novembre de 1986 al seu domicili d'Engilis (Gers, Florença, Gascunya, Occitània) i va ser inhumat dos dies després al cementiri de Florença. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada