Julián Arrondo Soret

Necrològica de Julián Arrondo Soret apareguda en el periòdic tolosà Cenit del 25 de desembre de 1990

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 10 de febrer de 1917 neix a Villafranca (Merindat de Tudela) el militant anarquista i anarcosindicalista Julián Arrondo Soret 

Militant de les Joventuts Llibertàries i la CNT-AIT, després de la campanya de Catalunya, el 10 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà, en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia i la Guingueta d'Ix, patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol i al Fort de Montlluís i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a diversos camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier 

Julián Arrondo Soret: El 10 de febrer de 1917 neix a Villafranca (Merindat de Tudela, Nafarroa, Eukal Herria) el militant anarquista i anarcosindicalista Julián Arrondo Soret. El seu pare es deia Jorge Arrondo i Victoria Soret.  

De jove emigrà a Barcelona, on s'adherí a les Joventuts Llibertàries de la Bonanova.  

En esclatar la guerra civil lluità al front d'Aragó enquadrat en la «Columna Durruti». 

Després de la campanya de Catalunya, el 10 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà (Baixa Cerdanya), en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia (Baixa Cerdanya) i la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya), patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol (Alta Cerdanya) i al Fort de Montlluís (Alt Vallespir, Vallespir) i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a diversos camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Finalment va ser enrolat en una de les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE).  

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista treballà com a obrer forestal al departament de Côte-d'Or (Bourgogne-Franche-Comté) i s'instal·là amb la seva companya Teresa a Dijon (Côte-d'Or, Bourgogne-Franche-Comté).  

Col·laborà amb Quico Sabaté durant l'estada que aquest féu a Dijon.  

Fou tresorer de la Federació Local de la CNT en l'Exili de Dijon i, en nombroses ocasions, de la Regional Dijon-Nevers. Durant els anys vuitanta fou secretari del Sindicat d'Oficis Diversos (SOD) de Dijon de la Regional Exterior de la CNT-AIT. La seva companya fou María Teresa Macías.  

Julián Arrondo Soret va morir d'un infart el 25 d'agost de 1990 al seu domicili de Tretz (Boques del Roine, Provença, Occitània).