Giuseppe Guelfi

Giuseppe Guelfi

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 10 de febrer de 1894 neix a Niça (País Niçard) l'anarquista Giuseppe Guelfi, que va fer servir nombrosos pseudònims 

Després de passar la frontera del Pirineu Oriental, el gener de 1932 participà en la insurrecció proletària de caire comunista llibertari de l'Alt Llobregat i aquest any va ser empresonat a Barcelona juntament amb altres anarquistes italians, com ara Egidio Bernardini, Pietro Bruzzi, Luigi Sofrà, Burno Toccafondi i Nicola Turcinovic 

Finalment passa a ser un delator al servei de la policia italiana 

Giuseppe Guelfi: El 10 de febrer de 1894 neix a Niça (País Niçard, Provença, Occitània) l'anarquista (finalment un delator de la policia italiana) Giuseppe Guelfi, que va fer servir nombrosos pseudònims (Juan Torres Gouvece, Elia Ascenzi, Juan Casedemunt, José Juifrut, Giuseppe Martinelli, Luigi Contri, Umberto Fei i altres). El seu pare es deia Oreste Guelfi i Ernestina Babbini.  

Passà la seva adolescència a Massa (Tosca), ciutat originària dels seus pares, on s'acostà al moviment anarquista. Es guanyà la vida com a pintor decorador i mecànic.  

En 1914 va ser cridat a files i participà en la Gran Guerra com a soldat de cavalleria.  

Involucrat en delictes contra la propietat i condemnat per deserció militar, en 1921 s'exilià a l'Hexàgon francès.  

Expulsat de l'Estat francès en 1928, va ser localitzat a Savona (Rivéa Ligure de Ponente, Ligúria) i detingut. Després de complir tres anys de reclusió militar a Gaeta (Laci), s'expatrià novament a l'Hexàgon francès.  

A l'Estat francès desenvolupà una intensa tasca revolucionària, fent servir els seus nombrosos pseudònims, i va ser buscat per la mort de dos gendarmes.  

La policia i les autoritats consulars el localitzaren en diferents indrets, com ara Suïssa, Bèlgica, Països Baixos, Portugal i Catalunya.  

Després de passar la frontera del Pirineu Oriental, el gener de 1932 participà en la insurrecció proletària de caire comunista llibertari de l'Alt Llobregat i aquest any va ser empresonat a Barcelona juntament amb altres anarquistes italians, com ara Egidio Bernardini, Pietro Bruzzi, Luigi Sofrà, Burno Toccafondi i Nicola Turcinovic.  

El 27 de juliol d'aquell any va ser inclòs en el «Butlletí de recerca» de la policia italiana.  

En el número de març de 1933 de la revista anarquista de San Francisco (Califòrnia, EUA) Man!, publicà una carta («Restles Spain»), expedida des de la presó de Barcelona al periòdic L'Adunata dei Refrattari, on explicava la insurrecció comunista llibertària a la Península de gener d'aquell any.  

Ben conegut en els cercles dels exiliats polítics, col·laborà en el diari anarcosindicalista de Barcelona Solidaridad Obrera (CNT-AIT).  

En 1934 el trobem oficialment al servei de la policia italiana, desenvolupant la seva tasca d'informador presentant detallats informes sobre les activitats conspiradores tant a Itàlia com a l'estranger. La policia l'encarregà la desarticulació d'un comitè nacional d'agitació anarquista a Livorno (Livorno, Toscana), sorgit del Comitè d'Agitació Antifeixista de Montreuil (Seine-Saint-Denis, Illa de França). El juny de 1934, després de la seva denúncia, 23 escorcolls simultanis de domicilis de companys anarquistes, tots amics d'Augusto Consani, es desencadenaren, però tots donaren resultats negatius. També fallà l'intent de l'Organizzazione per la Vigilanza e la Repressione dell'Antifascismo (OVRA, Organització per la Vigilància i la Repressió de l'Antifeixisme) d'introduir-se, fent servir el nom de Paolo Schicchi, en la correspondència del Socors Anarquista Internacional (SAI). La seva següent missió fou enviar informes sobre els confinats polítics de l'illa de Ponça (Latina, Laci), intentant, sense èxit, recollir les confidències, entre d'altres, del periodista anarquista Vincenzo Capuana, que acabava d'arribar de Nova York (Nova York, EUA). Després va ser traslladat a altres colònies penitenciàries (Ustica, Fonni, Tremiti, Lampedusa, Favignana i Ventotene) i a les presons de Nàpols i Trapani, enviant informes, vertaders o falsos, sobre els projectes insurreccionals dels investigats. Perduda tota la seva credibilitat com a delator davant les autoritats, intentà desesperadament fugir del confinament.  

Giuseppe Guelfi va morir el 14 de maig de 1940 a l'Hospital Pace de Nàpols (Città metropolitana di Napoli, Campània).