Carl Ragnar Casparsson

Ragnar Casparsson

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 10 de febrer de 1893 neix a Avesta (Dalarna, Suècia) l'escriptor i periodista anarcosindicalista, i després polític socialdemòcrata, Carl Ragnar Casparsson 

En 1937 viatjà, amb el periodista Barbro Alving i l'advocada Sonja Branting-Westerståh, a la Península, passant per la frontera del Pirineu Oriental, per fer costat la República Espanyola 

Ragnar Casparsson: El 10 de febrer de 1893 neix a Avesta (Dalarna, Suècia) l'escriptor i periodista anarcosindicalista, i després polític socialdemòcrata, Carl Ragnar Casparsson. Era fill de Carl-Gustaf Casparsson, obrer en una comunitat rural i industrial, i de Vilhelmina Bernhardina Blomqvist (Mina). El seu pare va desaparèixer sense deixar rastre un mes abans que nasqués i la seva mare es casà posteriorment amb Anders Gustaf Andersson, amb qui tingué cinc criatures.  

En l'adolescència, entre 1907 i 1911, treballà en un torn de laminació de la ferreria d'Avesta.  

En 1909 entrà a formar part del grup local de les Joventuts Socialistes i en 1911 s'afilià a l'anarcosindicalista Sveriges Arbetares Centralorganisation (SAC, Organització Central de Treballadors Suecs).  

A partir de 1911 treballà en diverses feines a diferents indrets, com en l'agricultura, en una bòbila a la regió de Mälardalen, en una fàbrica de ganivets d'Eskilstuna (Södermanland, Suècia) i altres feines.  

Entre 1916 i 1925 tingué com a parella Hilda Lovisa Larsson, amb qui tingué un infant Ove Elliot Larsson.  

Posteriorment començà a treballar per a diversos periòdics anarcosindicalistes, com ara Brand, del qual fou editor un temps, Nya Folkviljan i Syndicaliste.  

Entre 1919 i 1920 tingué la seva primera feina de periodista de la secció sindical del diari Folkets Dagblad Politiken, òrgan de Sveriges Socialdemokratiska Vänsterpartis (SSV, Partit d'Esquerra Socialdemòcrata de Suècia) i que després va ser òrgan del Sveriges Kommunistiska Parti (SKP, Partit Comunista Suec), al qual ell mai no va pertànyer.  

En 1920 publicà el recull de contes Öde vidder.  

En 1921 viatjà a Alemanya i, entre altres activitats sindicals, representà la SAC en la trobada sindicalista internacional celebrada el desembre d'aquell any a Berlín (Alemanya) per a organitzar la refundació de l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT).  

Quan en 1922 es fundà el periòdic anarcosindicalista Arbetaren, òrgan oficial de la SAC, va ser nomenat secretari de redacció; Frans Severin, exredactor en cap de l'anterior òrgan de la SAC Syndicalisten, esdevingué l'editor en cap i Albert Jansen l'editor de la secció internacional. Les diferències en la direcció editorial entre Casparsson i Severin, més «pragmàtics», i Jensen, més «anarquista», acabaren en ruptura i el novembre de 1924, Jensen i la seva companya, l'anarquista Elise Ottesen, que s'encarregava de la secció de dones, dimitiren.  

En 1925 sa companya morí d'un càncer de mama i en 1926 es casà amb Inga Sofia Berglund.  

Cap a finals de 1928, tant Casparsson com Severin abandonaren el moviment anarcosindicalista i es passaren a la socialdemocràcia.  

Entre 1929 i 1933 fou l'editor de la secció sindical del periòdic Social-Demokraten, òrgan del Sveriges Socialdemokratiska Arbetareparti (SSA, Partit Socialdemòcrat Suec).  

Entre 1933 i 1951 ocupà el càrrec de defensor del lector en la premsa de la Landsorganisationen i Sverige (LO, Confederació Sindical Sueca).  

Entre 1933 i 1936 fou delegat en la International Labor Organization (ILO, Organització Internacional del Treball) a Ginebra (Ginebra, Romandia, Arpitània, Suïssa).  

En 1937 viatjà, amb el periodista Barbro Alving i l'advocada Sonja Branting-Westerståh, a la Península, passant per la frontera del Pirineu Oriental, per fer costat la República Espanyola.  

En 1938 fou delegat de la LO al Congrés Obrer Llatinoamericà que se celebra entre el 5 i el 8 de setembre de 1938 a Ciutat de Mèxic (Mèxic).  

Entre 1951 i 1952 ocupà el càrrec d'editor en cap del diari Aftontidningen, òrgan de la LO, a la junta editorial del qual havia format part des de la seva fundació en 1942.  

En 1952 va ser nomenat governador del comtat de Västmanland, càrrec que ocupà fins al 1960, data de la seva jubilació.  

Entre les seves obres literàries podem citar Adelberga bruk (1923) i Lapplandsexpressen (1969).  

Traduí destacats escriptors, com ara Vera Figner, William Morris, Émile Pouget, Pierre Ramus i Ivan Turguénev.  

Publicà les seves memòries en tres parts: Vårt fattiga liv (1961), Land du välsignade (1962) i Brinnande horisonter (1963). També té una vintena d'obres sobre historia del moviment obrer i biografies de sindicalistes.  

Ragnar Casparsson va morir el 26 de desembre de 1978 a Sollentuna (Estocolm, Suècia) i va ser inhumat al cementiri de l'església de la seva població natal d'Avesta.