Todor Angelov Dzekov

Todor Angelov

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 20 de gener --el 12 de gener segons el calendari julià vigent a l'època-- de 1900 neix a Kiustendil (Kiustendil, Bulgària) l'anarquista comunista, i després bolxevic i finalment resistent antifeixista Тодор Ангелов Дзеков (Todor Angelov Dzekov), que usà el pseudònim Тоде Божаната (Tode Božanata), i també conegut per la seva traducció francesa Théodore Angheloff 

Entre 1936 i 1938 passà la frontera del Pirineu Oriental i lluità contra el feixisme a la guerra d'Espanya, integrat en el «Batalló Dimitrov» (18 Batalló) de les Brigades Internacionals i participà en diverses batalles (Jarama, Brunete i altres) 

Després d'una breu estada l'estiu de 1938 a París i Brussel•les, va romandre a Barcelona fins els primers dies de 1939, passant a la Catalunya Nord via Figueres i Ripoll. Va ser internat al camp de concentració de la Platja d'Argelers de la Marenda i el 21 d'abril de 1939 va ser traslladat al recentment inaugurat camp disciplinari de Gurs, camps establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier 

Todor Angelov Dzekov: El 20 de gener --el 12 de gener segons el calendari julià vigent a l'època-- de 1900 neix a Kiustendil (Kiustendil, Bulgària) l'anarquista comunista, i després bolxevic i finalment resistent antifeixista Тодор Ангелов Дзеков (Todor Angelov Dzekov), que usà el pseudònim Тоде Божаната (Tode Božanata), i també conegut per la seva traducció francesa Théodore Angheloff. El seu pare, refugiat búlgars a Macedònia, es deian Ангел Дзаков (Angel Dzekov), paleta, i la seva mare, també refugiada búlgar, Божана Дзакова (Bozhana Dzekova), bugadera, i tingué un germà Йордан Дзеков (Ĭordan Dzekov). Estudià a l'Escola Secundària d'Infants de Kiustendil.  

Durant la Gran Guerra, influenciat per alguns mestres, s'integrà en el grup anarquista del seu poble i es relacionà molt amb els seus companys de classe anarquistes, com ara Асен Даскалов (Asen Daskalov), Радивой Каранов (Radivoĭ Karanov) i Радослав Нотев (Radoslav Notev).  

Participà activament en la vaga estudiantil de 1919. L'estiu de 1920 es graduà a l'Escola Secundària d'Infants de Kiustendil i treballà un temps en les anomenades Tropes de Construcció.  

A partir de la tardor de 1920 exercí de mestre al poble de Pchelintsi (Pernik, Bulgària).  

El Primer de Maig de 1921 participà en una manifestació no autoritzada a Pernik (Pernik, Bulgària), on els participants van ser detinguts i acomiadats de les seves feines.  

De tornada a Kiustendil, va rebre l'ordre d'incorporació al servei militar obligatori, però es declarà insubmís i s'amagà durant un any en petites poblacions de la zona.  

Detingut accidentalment, va ser enviat novament a les Tropes de Construcció, primer a Burgàs (Burgàs, Bulgària) i després a Iàmbol (Iàmbol, Bulgària), on entrà en contacte amb l'actiu grup anarquista local encapçalat pel destacat anarquista Георги Шейтанов (Georgi Sheĭtanov).  

En 1923 participà en el Congrés de la Federació Anarquista Comunista Búlgara (FACB) celebrat a Iàmbol.  

El 26 de març de 1923 participà en una manifestació anarquista contra la confiscació d'armes a la població que acabà en una matança amb desenes de víctimes, però ell aconseguí evitar la detenció.  

Fugint de la repressió s'establí a Gorna Djumaia (actualment Blagòevgrad, Blagòevgrad, Bulgària), on treballà de pintor.  

Continuà participant en els grups llibertaris i conegué el destacat anarquista Тодор Чопов (Todor Chopov). En aquesta època dirigí obres teatrals amateurs.  

En 1923 es casà amb la professora d'anglès Александра Шарланджиева (Aleksandra Sharlandzhiyeva), amb qui tingué en 1925 una filla, la futura escriptora Свобода Бъчварова (Svoboda Bŭchvarova).  

Milità amb el sector anarquista integrat en l'Organització Interna Revolucionària de Macedònia (OIRM), moviment revolucionari búlgar d'alliberament nacional als Búlgars (PCB).  

En 1923 participà en la frustrada i reprimida «Insurrecció de Setembre», aixecament bolxevic, amb el suport dels anarquistes i dels agraristes, desencadenat arran del cop d'Estat del 9 de juny de 1923 perpetrat per l'extrema dreta, especialment en les operacions a la Macedònia de Pirin.  

Entre 1923 i 1925 patí lluites intestines entre els moviments revolucionaris que el portaren fins i tot a restar empresonat per l'OIRM.  

Després de l'atac amb bomba a la Catedral de Sveta-Nedelya de Sofia (Bulgària) del 16 d'abril de 1925, que pretenia matar el rei Boris III, va ser processat, jutjat en rebel·lia i condemnat a mort, però aconseguí fugir del país amb la seva família abans de ser detingut.  

L'octubre de 1925 s'establí a Viena (Àustria), on visqué com pogué treballant en feinetes i rebent el suport de les organitzacions revolucionàries.  

Després de publicar en el periòdic Македонско дело (Cas Macedoni), òrgan de la dissident OIRM (Unida), informació sobre les activitats i les purgues de l'OIRM, va ser condemnat a mort en rebel·lia per aquesta organització.  

Per mor de les seves connexions amb els bolxevics, va ser expulsat del grup anarquista búlgar de Viena.  

Sempre amb problemes econòmics, el juny de 1926 s'instal·là a París (Illa de França), on treballà en un taller de sabateria a Sartrouville (Yvelines, Illa de França). En aquesta època conegué l'anarquista Nèstor Makhnò a París.  

El març de 1927 va ser expulsat de l'Estat francès i s'establí a Schaarbeek (Brussel·les, Bèlgica), on s'afilià al Partit Comunista Belga (PCB) i va ser nomenat secretari del grup de militants búlgars.  

En 1930 va ser expulsat de Bèlgica per «pertorbació de la pau pública» i s'instal·là a Luxemburg, mentre que la seva companya i la seva filla retornaren a Bulgària gràcies a una amnistia.  

En 1932 pogué retornar a Bèlgica.  

Entre 1936 i 1938 passà la frontera del Pirineu Oriental i lluità contra el feixisme a la guerra d'Espanya, integrat en el «Batalló Dimitrov» (18 Batalló) de les Brigades Internacionals i participà en diverses batalles (Jarama, Brunete i altres). Ferit al braç esquerre el juliol de 1937 a Brunete (Comunitat de Madrid, Castella la Nova), va ser hospitalitzat a Murcia (La Huerta de Murcia, Murcia).  

L'abril de 1938 fou evacuat a l'Hospital de Barcelona i va ser nomenat secretari de Censura, passant després a l'administració d'un hospital.  

Després d'una breu estada l'estiu de 1938 a París i Brussel·les, va romandre a Barcelona fins els primers dies de 1939, passant a la Catalunya Nord via Figueres (la Garriga, Alt Empordà) i Ripoll (Ripollès). Va ser internat al camp de concentració de la Platja d'Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló) i el 21 d'abril de 1939 va ser traslladat al recentment inaugurat camp disciplinari de Gurs (Pirineus Atlàntics, Nova Aquitània, Occitània), camps establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier.  

El juliol de 1939 va ser alliberat i retornà, via París, a Bèlgica, on participà activament en el PCB.  

En 1940, quan l'ocupació de Bèlgica per les tropes alemanyes, s'uní, malgrat la posició oficial pronazi del PCB arran del Pacte Mólotov-Ribbentrop, a la Resistència.  

En 1942 organitzà el «Cos Mòbil de Brussel·les» (CMB), grup de la Resistència integrat en l'Exèrcit Belga dels Partisans (EBP), també conegut com els «Partisans Armants», i associat al Front de la Independència (FI) de la Resistència Interior Belga (RIB). Aquest CMB estava integrat per unes 25 persones, la majoria jueus immigrants de l'Europa Central, i fou especialment actiu a Brussel·les. Conegut com «Terrorista X» per les autoritats alemanyes d'ocupació, dirigí més de dues-centes accions contra els ocupants alemanys, inclosa la destrucció d'un tren que transportava maquinària militar i la crema dels registres de jueus per a ser deportats. En un any, la meitat dels membres del CMB van ser assassinats o detinguts.  

El 19 de gener de 1943 va ser detingut per la Gestapo en una gran agafada a Auderghem (Brussel·les, Bèlgica) i tancat al camp de presoners del fort de Breendonk, on fou executat aquell mateix any. Todor Angelov va ser afusellat el 30 de novembre de 1943 al fort de Breendonk (Willebroeck, Anvers, Flandes; actualment pertany a Puurs-Sint-Amands, Anvers, Flandes).  

Durant la postguerra va ser declarat heroi de la residència de Bèlgica, guardonat amb diverses condecoracions i ascendit pòstumament al rang de coronel de l'Exèrcit belga.  

A principis de la dècada dels vuitanta del segle XX es va aixecar un monument a la seva memòria a Schaarbeek (Brussel·les, Bélgica), població on residia. També existeix un monument seu a la seva ciutat natal de Kiustendil i en 1998 va ser declarat ciutadà honorari.  

En 2007 Maxime Steinberg i José Gotovitch publicaren el llibre Otages de la terreur nazie. Le Bulgare Angheloff et son groupe de partisans juifs (Bruselas, 1940-1943) i en 2008 la seva filla Svoboda Bŭchvarova publicà una novel·la documental en búlgar en tres volum basada en la vida del seu pare.  

Algunes fonts descarten la seva militància en el stalinisme.