Foto policíaca d'Egidio Bernardini
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 20 de gener --algunes fonts citen erròniament el 20 d'octubre-- de 1910 neix a Trieste (Friül) l'anarquista i anarcosindicalista Egidio Bernardini, que va fer servir el pseudònim Cornella Benvissuto
L'agost de 1931 passà la frontera del Pirineu Oriental es traslladà amb la seva companya a Barcelona, on s'estava formant un important nucli d'exiliats anarquistes italians
El gener de 1937 decidí passar de nou la frontera del Pirineu Oriental per a lluitar contra el feixisme i enviat amb la «Columna Italiana» al front d'Uesca
El juliol de 1938 obtingué una excedència i passant la frontera del Pirineu Oriental es traslladà de nou a Marselha
Egidio Bernardini: El 20 de gener --algunes fonts citen erròniament el 20 d'octubre-- de 1910 neix a Trieste (Friül, aleshores pertanyent a l'Imperi Austrohongarès) l'anarquista i anarcosindicalista Egidio Bernardini, que va fer servir el pseudònim Cornella Benvissuto. El seu pare es deia Antonio Bernardini i la seva mare, Maria Skender (o Scherdon).
Mariner de professió, el març de 1929 va ser condemnat a una lleugera pena per «ultratge a agents de la força pública».
L'abril de 1930 s'embarcà clandestinament en un vapor cap a Hamburg (Boques de l'Elba, Alemanya), d'on va ser expulsat.
Posteriorment passà un temps a Anvers (Flandes) i una temporada més llarga a Brussel·les (Bèlgica), on freqüentà els anarquistes de Trieste Giovanni Bidoli i Vittorio Repich, i s'uní sentimentalment amb la llibertària Livia Ballinari. Visqué com pogué de diverses feines, inclosa la de boxejador, però els empresaris el consideraven «provocador d'incidents». L'octubre de 1930 abandonà de cop i volta el seu domicili de Brussel·les, lloc on acollia companys anarquistes i persones dedicades a activitats il·legals. L'abril de 1931, sense recursos, demanà i obtingué un passaport del consolat italià i un document de tornada obligatòria a Trieste. No obstant això, passà a Bèlgica i a l'Hexàgon francès.
L'agost de 1931 passà la frontera del Pirineu Oriental es traslladà amb la seva companya a Barcelona, on s'estava formant un important nucli d'exiliats anarquistes italians --l'estiu de 1932, un confident del consolat de la Itàlia feixista de Barcelona va obtenir amb subterfugis no menys de quaranta fotografies i fitxes dactiloscòpiques de membres d'aquest grup--.
Membre de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), el 4 de setembre de 1931 participà en la vaga general convocada per la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i en la defensa armada del Sindicat de la Construcció que va ser assaltada per la policia. Després de l'intercanvi de foc, va ser detingut i tancat amb altres sis anarquistes italians (Giovanni Bidoli, Pietro Bruzzi, Luigi Sofrà, Bruno Toccafondi, Nicolò Turcinovich i Giuseppe Volontè), al vaixell presó Antonio López ancorat al port de Barcelona --la gran i nova Presó Model es trobava inutilitzada pels danys causats per una revolta de presos que esclatà durant aquesta vaga general--. Ajudat pel Comitè Pro Presos Socials de la CNT-AIT, la seva companya i altres llibertaris, com ara Bruno Alpini, assassinat en 1934 per la policia espanyola, es dedicaren a recaptar fons per a l'assistència jurídica.
El gener de 1932 va ser traslladat a la presó de Mataró (Baix Maresme, Maresme), on va rebre la visita solidària dels companys, els quals li van subministrar eines amb les quals va poder excavar un petit túnel subterrani. El febrer de 1932, amb Luigi Sofrà intentà, sense èxit, evadir-se. Segons informes del consol feixista italià era un «element valorat entre els militants anarquistes».
El 10 de març de 1932 des de la presó signà el manifest contra Ángel Pestaña Núñez i la seva estratègia trentista.
El 26 de febrer de 1933 va ser expulsat de l'Estat espanyol i, amb la seva companya i Nicolò Turcinovich, s'instal·là a Marselha (Boques del Roine, Provença, Occitània), on freqüentà la gran colònia d'anarquistes italians, entre ells Fiorello Del Conte (Fiore), també de Trieste. Sense feina, decidí retornar a Trieste i afrontar una condemna per insubmissió, ja que no s'havia presentat a fer el servei militar en la Marina. A la frontera va ser detingut i trasllat a Trieste, on va ser interrogat sobre les seves relacions amb elements subversius, però va fer declaracions molt succintes. Després de purgar la seva condemna a la presó militar de La Spezia (La Spezia, Ligúria), va fer el servei militar de mariner.
Un cop lliure a mitjans d'agost de 1936, retornà a Trieste, on no trobà feina i passà calamitats.
A finals d'aquell any, passà clandestinament a l'Hexàgon francès i es reuní amb la seva companya, Livia Ballinari, a Marselha.
El gener de 1937 decidí passar de nou la frontera del Pirineu Oriental per a lluitar contra el feixisme. Enviat amb la «Columna Italiana» al front d'Uesca (Plana de Uesca, Aragó), el 12 d'abril de 1937 va ser ferit al braç dret durant la batalla del Carrascal. Hospitalitzat uns mesos a Barcelona, va ser assistit per una jove catalana amb la qual establí una relació. Després va ser ingressat a la Clínica Militar Núm. 3.
El juliol de 1938 obtingué una excedència i passant la frontera del Pirineu Oriental es traslladà de nou a Marselha juntament amb la seva companya catalana –la família d'aquesta serà assassinada posteriorment a Barcelona per la repressió franquista--.
A principis de 1939 aconseguí embarcar cap els Estats Units i, sota el nom Cornella Benvissuto, s'instal·là a Brooklyn (Nova York, Nova York, EUA). En aquest barri novaiorquès trobà un treball estable de mecànic, feina en la qual va prosperar.
Mantingué les idees anarquistes, però sembla que no va participar activament en el moviment anarquista italià radicat als EUA.
En 1983 tornà unes setmanes a Trieste, on visità els seus antics companys, però es va negar a concedir una entrevista per parlar de les seves activitats en el moviment llibertari.
El seu últim període visqué a Boonton (Morris, Nova Jersey, EUA).
Egidio Bernardini va morir el 31 d'octubre de 1990 a Morristown (Morris, Nova Jersey, EUA).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada