Luigi Battistelli (Libero Battistelli)

Libero Battistelli (1937)

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 21 de gener de 1893 neix a Bologna (Emília-Romanya) l'escriptor, advocat, francmaçó i milicià llibertari Luigi Battistelli, conegut com Libero Battistelli 

Quan s'assabentà del cop militar feixista espanyol de juliol de 1936, no dubtà a marxar-hi amb la seva companya per lluitar. Embarcat en el vaixell britànic Delambre, arribà a Londres i després, el setembre de 1936, després de travessar l'Hexàgon francès passà la frontera del Pirineu Oriental i arribà a Barcelona. S'enrolà com a milicià en el Primer Batalló de la Brigada «Garibaldi» i en la Secció Italiana de la Columna «Ascaso» 

Luigi Battistelli (Libero Battistelli): El 21 de gener de 1893 neix a Bologna (Città metropolitana di Bologna, Emília-Romanya) l'escriptor, advocat, francmaçó i milicià llibertari Luigi Battistelli, conegut com Libero Battistelli.  

D'antuvi republicà federal i francmaçó, milità en el Partit Republicà Italià (PRI) i era un admirador del sindicalista Giuseppe Massarenti.  

En 1915 va ser cridat a files i es va llicenciar en 1919. Després d'estudiar la carrera de Dret, defensà, juntament amb Mario Bérgamo, davant els Jutjats els treballadors agraris de Molinella (Città metropolitana di Bologna, Emília-Romanya), d'on era la seva companya, Enrica Zuccari (Enrichetta).  

A començaments de 1927, després que un escamot feixista destrossés el seu bufet a Bologna, s'exilià voluntàriament a Rio de Janeiro (Rio de Janeiro, Brasil) amb la seva companya, on treballà com a periodista en la premsa antifeixista. Al Brasil mantingué una estreta amistat amb la parella d'anarquistes formada per Nello Garavini i Emma Neri, a més de Francesco Frola i Goffredo Rosini. En aquest país milità en la Lliga Antifeixista, en la Lega Italiana dei Diritti dell' Uomo (LIDU, Lliga Italiana dels Drets de l'Home) i en Giustizia e Libertà, de la qual fou un dels primers membres i formà part del seu Comitè Central, juntament amb Carlo Rosselli, i col·laborà en el seu òrgan d'expressió del mateix nom.  

A partir del setembre de 1929 entaulà correspondència amb Camillo Berneri, de qui arribarà a ser un gran amic.  

Col·laborà en la revista llibertària Studi Sociali, publicada a Montevideo (Uruguai) i Buenso Aires (Argentina) per Luigi Fabbri, i en Problemi della Rivoluzione italiana.  

Quan s'assabentà del cop militar feixista espanyol de juliol de 1936, no dubtà a marxar-hi amb la seva companya per lluitar. Embarcat en el vaixell britànic Delambre, arribà a Londres (Anglaterra) i després, el setembre de 1936, després de travessar l'Hexàgon francès passà la frontera del Pirineu Oriental i arribà a Barcelona. S'enrolà com a milicià en el Primer Batalló de la Brigada «Garibaldi» i en la Secció Italiana de la Columna «Ascaso».  

Col·laborà en el periòdic anarquista publicat per Camillo Berneri a Barcelona Guerra di Classe (1936-1937) i en Pensieri e Battaglie.  

En novembre de 1936, durant l'ofensiva contra Almudébar (La Violada, Plana de Uesca, Uesca, Aragó), comandà la bateria d'artilleria «Michele Schirru», gràcies a la seva experiència com a oficial d'artilleria en la Gran Guerra.  

Fou conseller militar de la «Ascaso» i va ser partidari, ben igual que Carlo Rosselli, de l'enquadrament dels milicians en l'Exèrcit Popular de la República Espanyola.  

El 16 de juny de 1937, quan guiava l'assalt del Primer Batalló de la Brigada «Garibaldi» contra unes posicions falangistes a la zona de la Plana de Uesca, va ser greument ferit per una ràfega de metralladora.  

Libero Battistelli va morir el 22 de juny de 1937 a l'Hospital General de Barcelona a resultes d'aquestes ferides.  

Entre les seves obres destaquen I fuori-classe (1931), Inconvenienti di segnare il passo (1932), Appunti sui problemi dell'azione (1933) i La reazione in marcia (1934), i deixà tres llibres inèdits, L'attentato Zamboni (2000), Un operaio qualunque i un volum sobre Bologna que va escriure abans de marxar a la Guerra Civil.  

Un carrer de Bologna porta el seu nom,