divendres, 20 de gener del 2023

L’Ajuntament de Sant Julià de Ramis anirà a Madrid a trobar-se amb la Sareb per evitar el desnonament de dotze famílies del municipi

Alguns veïns afectats amb l'alcalde de Sant Julià, Marc Puitió, i la representant de la PAH, Marta Afuera.

L'Ajuntament de Sant Julià de Ramis anirà a Madrid a trobar-se amb la Sareb per evitar el desnonament de dotze famílies del municipi 

És una de les mesures que portarà a terme el Consistori, juntament amb la PAH Girona-Salt, per impedir que veïnes i veïns siguin desnonats per part de la Sareb el dimecres 8 de febrer 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Sant Julià de Ramis (Baix Ter, Gironès, comtat de Girona) 20/01/2023.- Llegim al Diari de Girona que l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis (Baix Ter, Gironès, comtat de Girona) ha pres una sèrie de mesures per evitar que les dotze famílies que viuen al número 8-16 del carrer Pau Casals siguin desnonades el pròxim 8 de febrer. El bloc de pisos, que està dividit en dues parts, és propietat de la Sareb des de fa més de quatre anys i el passat octubre va comunicar a les veïnes i als veïns que els desallotjava. La proposta més destacada és que el mateix alcalde del municipi, Marc Puigtió, juntament amb membres de la PAH Girona-Salt i algunes veïnes afectades viatjaran a Madrid el dijous 26 de gener per parlar amb el màxim representant de la Sareb, Javier Torres, i demanar-li que aturi el desnonament. «Si el representant no ens vol rebre hi anirem igual», apuntava Puigtió. Les mesures es van presentar ahir al matí a la sala de plens de l'ajuntament amb la presència de l'alcalde de Sant Julià de Ramis, Marc Puigtió, la representant de la PAH Girona-Salt, Marta Afuera, i també veïnes i veïns afectats per la situació. 

Al mateix temps, a Madid i aquell mateix dia, també pretenen reunir-se amb la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana del Govern espanyol, Raquel Sánchez, i també amb els diferents partits polítics que tinguin representació al Congrés dels Diputats i que vulguin rebre'ls. «Hem de treballar perquè un banc públic no deixi a cap veí al carrer», apuntava Puigtió.  

A part d'aquesta visita a Madrid, l'Ajuntament també pretén tenir una reunió amb la Subdelegació del Govern espanyol a Girona i també s'ha posat en contacte amb dos representants de la Sareb per demanar aturar el desnonament. «Hem parlat amb ells, que ja és molt», deia l'alcalde, tot i que de moment aquest primer contacte ha estat per via telemàtica. 

La Sareb va apoderar-se de la propietat d'aquests immobles l'abril de 2018. Tanmateix, les veïnes i els veïns afectats van ser estafats per l'antiga empresa propietària dels habitatges, que els va continuar cobrant el lloguer fins al juny de 2019. Va ser en aquell moment que les veïnes i els veïns es van adonar que alguna cosa no funcionava hi van decidir recórrer als Jutjats. Allà, però, es van trobar davant un error de l'advocat que portava el cas, que no va demostrar que vivien en aquell edifici. No en va tenir prou en ensenyar el contracte d'arrendament, i també s'hauria d'haver presentat les dades d'empadronament o els contractes de subministraments, i això no es va fer i no es va poder demostrar que vivien en aquest edifici. 

Les veïnes i els veïns, llavors, també van voler contactar amb la Sareb per poder continuar estant de lloguer al pis. En un principi, els van dir que quedessin «tranquils» i que mirarien de resoldre el tema. Però els mesos van anar passant i ningú es posava en contacte amb ells, fins que el passat 20 d'octubre van rebre l'ordre de desnonament, prevista pel 8 de febrer a les 10 del matí. 

Una situació «desagradable» 

En aquest bloc situat al número 8-16 del carrer Pau Casals a Sant Julià de Ramis hi ha una trentena de pisos. Tanmateix, són una dotzena de famílies, algunes amb fills, que tenen el perill de ser desnonades el pròxim 8 de febrer. La resta, són propietaris o han marxat «espantades» a causa de la situació. També hi ha una família en situació de lloguer social. Les veïnes i els veïns que podrien perdre el seu domicili en les pròximes setmanes destaquen que fa anys que viuen allà i que, ara mateix, es troben davant una «situació molt desagradable perquè no veiem una solució al problema». 

Durant el període que van ser estafats per la constructora cada família va perdre al voltant de 8.000 euros 

Veïnes i veïns van deixar de pagar el lloguer a partir de juny de 2019, explicant que «no sabíem a qui li havíem de pagar». Fa més de tres anys que no paguen el lloguer, mirant de trobar una solució desesperada pel tema, posant-se en contacte dia si i dia també amb diferents agents implicats amb el problema. De moment, sense trobar solució, però no defalleixen i continuen intentant no perdre el seu pis. Apunten també que en el període que van ser estafats cada família va perdre el voltant d'uns 8.000 euros, però aquesta quantitat ara és secundària. El primer que volen impedir és el desnonament del 8 de febrer, i després ja miraran de solucionar altres temes. 

En les últimes setmanes també han mirat de trobar alguna alternativa on anar a viure. Expliquen que són veïnes i veïns de Sant Julià de Ramis des de fa molts anys i que no volen marxar d'allà. Algunes veïnes i alguns veïns que al principi ja van marxar ho van fer lluny del municipi i, fins i tot, fora de la comarca. En canvi, les famílies que encara continuen al bloc volen continuar vivint al municipi, encara que, a hores d'ara és admeten que és complicat trobar un habitatge a causa de la poca oferta que hi ha. 

La PAH Girona-Salt al Parlament de Catalunya 

La PAHGirona-Salt va anar dimarts al Parlament de Catalunya per demanar que s'aturin el desnonament. També ho va fer pels dos casos similars en el qual es troben dos altres edificis a la ciutat de Girona, al barri de Sant Narcís i al Santa Eugènia. La PAH Girona-Salt va poder parlar amb representants d'ERC, la CUP-Guanyem i Comuns i els va demanar que facin una moció que es van comprometre en presentar una moció «clara i concisa pels blocs, dedicada a lloguers socials i assequibles», detallava la representant de la PAH Girona-Salt, Marta Afuera. També exposava que s'havien sentit «acollits» perquè les tres formacions parlaments es van comprometre en presentar aquesta moció al Parlament. «Falta l'acció real», concloïa. Afuera ha apuntat que Junts no va poder assistir a aquesta reunió per qüestions d'agenda, així com tampoc al PSC, però també es van comprometre en reunir-se «com més aviat millor». A més, la representant de la PAH Girona-Salt també ha afirmat que parlaran amb la resta de grups polítics parlamentaris, amb representants de l'Ajuntament de Girona i també amb Madrid. 

Junts critica al govern de l'Ajuntament 

Per altra banda, Junts ha criticat la gestió del govern de l'Ajuntament davant el tema. «Fa 3 anys que els veïns van comunicar a l'Ajuntament que tenien un problema legal amb l'anterior propietari dels habitatges i la resposta de l'alcalde Puigtió va ser que havien de contractar un advocat», denuncia el regidor de la formació, Josep Arbat. Tot i així també lamenta «que els veïns hagin de patir ser desnonats, ja que són famílies predisposades a seguir complint amb les seves obligacions contractuals. No és una qüestió d'incompliment de les quotes econòmiques. Demanem a la SAREB que estudiï l'assumpte i faciliti les coses als veïns que volen seguir vivint-hi». 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada