Julia Miravé Barrao

Julia Miravé Barrao i Miguel Vallejo Sebastián

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 20 de gener de 1911 neix a Zaragoza la militant anarquista i anarcosindicalista i resistent antifranquista Julia Miravé Barrao --citada de diverses maneres (Miravet, Mirabé Vallejo, Mirabé Barreau, Barrau i altres)–, coneguda com La Maña 

Destacada militant de la CNT clandestina, a finals de 1952 passà la frontera del Pirineu Oriental i a l'exili es reuní amb el seu company, Miguel Vallejo Sebastián, a Tolosa de Llenguadoc 

Julia Miravé Barrao: El 20 de gener de 1911 neix a Zaragoza (Zaragoza, Aragó) la militant anarquista i anarcosindicalista i resistent antifranquista Julia Miravé Barrao --citada de diverses maneres (Miravet, Mirabé Vallejo, Mirabé Barreau, Barrau i altres)–, coneguda com La Maña. El seu pare es deia Julio Miravé Trullenque, fuster, i la seva mare, Carlota Barrao Corral. Filla d'una militant anarcosindicalista, la seva infància i adolescència transcorregué de vaga en vaga, de manifestació en manifestació, o visitant les dones sindicalistes empresonades.  

Quan tenia 10 anys començà a treballar en una fàbrica i en 1925 s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i posteriorment a les Joventuts Llibertàries.  

Durant els anys republicans destacà, juntament amb María Castañera, pel seu compromís militant.  

Entre 1935 i 1936 formà part, amb Manuel Sales Blasco, els germans Muñoz i altres, del grup teatral «Renacer» de Zaragoza, que representà obres d'Ibsen, Zola, Dickens i Guimerà.  

Quan l'aixecament militar feixista de juliol de 1936, pogué amagar-se uns dies juntament amb María Mañas Zubero i ambdues aconseguiren dues setmanes després passar-se a zona republicana disfressades de beates.  

Durant la Guerra Civil treballà un temps en una col·lectivitat agrària a Alcanyiz (Baix Aragó, Tergüel, Aragó) i després en un hospital.  

Compartí habitatge a Moncada amb María Mañas, Cayetano Continente, Luis Montoliu Salado i Saturnino Carod.  

Amb el triomf militar franquista, formà part del primer Comitè Nacional (Junta Nacional del Moviment Llibertari) clandestí de la CNT encapçalat per Esteve Pallarols Xirgu (Riera), servint sobretot d'enllaç amb la militància confederal catalana.  

Fou una de les principals organitzadores, amb Carmen Herrera, Lidia Sánchez (Aroma) i Trinidad Llorens, de l'evasió i l'evacuació de presoners dels camps d'internaments alacantins d'Albatera i Los Almendros i del castell de Santa Bárbara, també d'Alacant, gràcies a la falsificació de les ordres d'alliberament i dels salconduits realitzats per companys infiltrats en la Falange.  

A finals de 1939 va ser detinguda amb la caiguda del Comitè Nacional confederal. Jutjada en consell de guerra, va ser condemnada a mort, pena que fou commutada el 7 de novembre de 1944 per la de 12 anys de presó menor. Passà per diverses presons i centres de reclusió: presó provincial de dones de València, convent de Santa Clara (València), presó de Predicadores (Zaragoza), Donostia, Iruña i Barcelona.  

Un cop excarcerada a finals de 1952 passà la frontera del Pirineu Oriental i a l'exili es reuní amb el seu company, Miguel Vallejo Sebastián, a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània. Continuà militant, en la CNT-AIT en l'Exili.  

En 1992 retornà a la Península i passà a viure en una residència de la tercera edat; rebel, reuní diverses companyes i juntes marxaren a viure a un pis.  

Julia Miravé Barrao va morir l'11 de novembre de 2000 a l'Hospital de San Juan de Dios de Zaragoza i donà el cos a la ciència.