Èxit dels actes de la Diada de Catalunya Nord a Perpinyà

Èxit dels actes de la Diada de Catalunya Nord a Perpinyà 

Als actes de la Diada hi havia els refugiats catalans a Bèlgica Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí que van assistit a la manifestació i divendres a l'acte 'Castanyem el Tractat' al Casal de Perpinyà amb el President Carles Puigdemont 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Perpinyà (Plana del Rosselló, Rosselló, comtat de Rosselló) 06/11/2022.- Llegim al portal Llibertat.Cat que la Diada de Catalunya Nord va començar amb l'acte Repressió d'estat contra les nacions en lluita, amb la participació de l'alcalde d'Elna (denunciat per la Prefectura dels Pirineus Orientals per permetre als regidors d'expressar-se en català als plens) i un independentista cors repressaliat. Poc després hi va haver un vermut solidari (amb cervesa corsa) d'Alerta Solidària i un dinar al Casal de Perpinyà. A la mateixa hora la Casa de la Generalitat de Perpinyà ha entregat el primer premi Carles de Llar a la periodista de Ràdio Arrels Laura Bertran. 

A les 16 de la tarda uns pocs milers de persones han sortit de la plaça de Catalunya  en una manifestació que durant dues hores ha recorregut els carrers del centre de Perpinyà fins al Castellet, on dues manifestants han llegit (una amb accent barceloní i l'altra amb accent nord-català) una proclama on s'ha recordat que la Diada de la Catalunya Nord se celebra des de 1984, s'ha denunciat el tancament del pas del coll de Banyuls, a l'Albera, i el fet que la Prefectura dels Pirineus Orientals no permeti als regidors d'expressar-se en català als plens municipals i s'ha posat de manifest la persecució i marginalització del català, la destrucció de les institucions pròpies i la imposició d'una uniformitat francesa en tots els àmbits de la vida. 

Durant el recorregut de la manifestació (dividida en diverses pancartes i blocs entre els quals hi havia el Col·lectiu 7 de Novembre, els Castellers del Riberal, l'Esquerra Independentista, Unitat Catalana, JERC, ...) es van sentir crits contra el batlle de Perpinyà, Louis Aliot (Rassemblement National), per ser un dels líders de l'extrema dreta francesa (tot i que ha estat àmpliament derrotat pel jove Jordan Bardella en la lluita per la presidència del partit ultradretà francès) i per prohibir que l'estelada es pengés al Castellet. Davant la prohibició, l'estelada ha estat projectada al mur del Castellet (com ja es va fer l'any passat) on al capdamunt no s'hi veia la bandera francesa que possiblement havia estat arrencada per la tramuntana (tot i que si que hi havia la bandera catalana). 

Entre els manifestants hi havia catalans del nord i del sud. Entre els quals destaquen per la Catalunya Nord  Dolors Serra, membre del Col·lectiu 7 de Novembre (organització convocant de l'acte) i Jordi Taurinyà, membre del Casal del Conflent, i pel Principat el diputat de la CUP-Guanyem Dani Cornellà, Quim Torra i Laura Borràs. Als actes de la Diada també hi havia els refugiats catalans a Bèlgica Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí que van assistit a la manifestació i el divendres a l'acte Castanyem el Tractat  celebrat al Casal de Perpinyà amb Carles Puigdemont.  

La cloenda de la Diada va ser una marxa de torxes fins a la Casa Musical on durant el vespre hi va haver actuacions musicals. 

Diades reivindicatives 

Seguint al portal Llibertat.Cat, les Diades reivindicatives (com aquest cap de setmana ha tingut lla Diada de Catalunya Nord amb diversos actes de caire reivindicatiu a Perpinyà, commemorant el 363è aniversari del Tractat dels Pirineus, document que manté encara dividida la nació catalana dins dels estats espanyol i francès; el passat 9 d'Octubre va ser la Diada del País Valencià; el 30 de desembre es  commemorarem la de Mallorca) en què més enllà dels eslògans de cada moment n'hi ha un que sempre és present: Ni Espanya ni França, Països Catalans. Enguany més que mai, tot recordant Joan Fuster en el centenari del seu naixement: "Fill d'un empelt català en la faixa litoral del sud de l'Ebre, el País Valencià no desment aquest origen: més encara: 'és' en tant que la perpetua en les seves concrecions locals. Dir-nos 'valencians', en definitiva, és la nostra manera de dir-nos 'catalans'." 

Aquest eslògan va sorgir als anys 70, en plena efervescència popular del concepte Països Catalans. Molts col·lectius i organitzacions se'l van fer seu. Recordem l'Encontre de ciències humanes i socials dels Països Catalans a Perpinyà el març de 1976, el Debat sobre Països Catalans, l'octubre d'aquest mateix any a Barcelona i el Segon Encontre de ciències humanes  i socials a Mallorca el desembre de 1978. Sense oblidar l'existència de la Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Conflent. Així com moltes trobades ecologistes, de metges, biòlegs, escriptors... d'àmbit de Països Catalans. 

Amb tot això, segur que va tenir molt a veure la celebració del Congrés de Cultura Catalana (1975-1977), on les i els congressistes que el van fer possible van treballar en els diferents àmbits sota el marc dels Països Catalans. Recordem que resolucions del Congrés van aportar tot un programa global per afrontar la nova realitat amb la fi del franquisme, que anaven molt més enllà de les reivindicacions culturals i lingüístiques. 

Tot això es va estroncar, en un primer moment amb les primeres eleccions espanyoles de 1977 i la Constitució espanyola de 1978, en què no es contemplava la federació de comunitats autònomes, molt especialment del principat de Catalunya amb el País Valencia i les Illes. Cal recordar que la Constitució republicana espanyola de 1931 tampoc no contemplava aquesta federació. Més tard, amb la instauració dels diferents estatuts d'autonomia, el concepte Països Catalans es va esvair quasi totalment, ja que cada un dels territoris del Principat es va dedicar a organitzar el seu territori. 

D'ençà el 1983 només les organitzacions de l'independentisme combatiu han estat fidels a mantenir el terme, ja que formava part dels seus eixos estratègics, però amb moltes dificultats per incidir-hi socialment, pels boicot de la majoria de formacions polítiques parlamentàries i del periodisme convencional, tot i les comptades exempcions de caire voluntarista o publicacions. 

L'aparició de TV3 semblava que podia corregir aquesta anomalia i projectar la llengua més enllà de la Catalunya estricte, però no ha estat així per les dificultats de caire legal que han imposat els diferents govern espanyols (ja siguin del PP o del PSOE), que tancava repetidors pagats per valencians i illencs d'una manera altruista o que impedia que el senyal de TV3 arribés al País Valencià o a les Illes. També el Govern autonòmic ha fet de les seves, tancant la corresponsalia de TV3 a Catalunya Nord. Sota aquest context, no és cap novetat que la campanya Reciprocitat Ja! trobi tancades les portes de les administracions públiques, malgrat diguin en veu vaixa que estan disposats a desbloquejar la situació. 

A tot això, cal remarcar l'actuació de l'extrema dreta i dreta casposa espanyola amb la complicitat policia que no ha parat d'actuar principalment a les Illes i el País Valencià per  bloquejar totes aquelles iniciatives lingüístiques o culturals que qualifiquen de pancatalanisme. Sort que en algun lloc de la nació catalana les classes populars els han barrat pas. Com la campanya Enllaçats pel català a Mallorca. 

No hi ha cap dubte que el procés català cap a la República Catalana ha despertat consciències, molt concretament a les Illes i Catalunya Nord i d'una manera molt tímida al País Valencià. Aquesta perspectiva segur que serà un factor molt determinant de cara al futur en la projecció del terme Països Catalans. Així com l'augment de la mainada a les escoles en aquests territoris per rebre un ensenyament català i en català. 

No hi ha res perdut, el terme tornarà a reviscolar. Ara bé, hem d'anar molt més enllà de les commemoracions de les diferents Diades. Tornar a fer les trobades entre els diferents àmbits del territori i espais socials. Recuperar aquelles resolucions del Congrés de Cultura Catalana, aprofundir en la Sintaxi Nacional i sobretot pensar i actuar des de l'òptica de Països Catalans.