Nord-est Llibertari: Ahir hi va haver una xiulada independentista a Empúries contra la negativa d’Aragonès, quan passava, a la manifestació de l’ANC i a la política neoautonomista del Govern de la Generalitat

dissabte, 10 de setembre del 2022

Ahir hi va haver una xiulada independentista a Empúries contra la negativa d’Aragonès, quan passava, a la manifestació de l’ANC i a la política neoautonomista del Govern de la Generalitat

Ahir a la tarda hi va haver una xiulada independentista a Empúries contra la negativa d'Aragonès, quan passava, a la manifestació de l'ANC i a la política neoautonomista del Govern de la Generalitat

Pancartes, estelades i cartells 'La mesa de diàleg és engany i submissió', enmig de xiulets i la presència de l'ARRO dels Mossos

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL L'Escala i Empúries (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d'Empúries) 10/09/2022.- Pancartes, estelades i cartells 'La mesa de diàleg és engany i submissió', enmig de xiulets i la presència de l'ARRO dels Mossos. Aquest era el panorama ahir a quarts de set de la tarda quan el president del Govern de la Generalitat, Pere Aragonès (ERC), entrà amb automòbil a les ruïnes d'Empúries per gravar el discurs de l'Onze de Setembre en aquest marc de la Costa Brava.

Xiulada independentista

Amb #aixíNO #PreparemNos, es van aplegar un significatiu grup independentista de l'Escala i Empúries a la carretera d'entrada del jaciment arqueològic d'Empúries, amb cartells, una gran estelada vermella signada com L'ESCALA a la carretera, estelades a l'aire i una pancarta penjada entre dos pins. Quan passava Aragonès va esclatar una forta xiulada de rebuig contra la negativa d'Aragonès, quan passava a dalt d'un automòbil. a participar en la manifestació de l'ANC durant la Diada i a la política neoautonomista del Govern de la Generalitat.

Es van desplaçar a Empúries l'ARRO i diverses cotxes patrulla del cos de Mossos d'Esquadra. No hi havia agents de la Policia Local de l'Escala. En canvi, hi havia agents, vestits de paisà, del grup d'Informació dels Mossos dispersos en zones estratègiques de l'entorn. Fins i tot dos agents de paisà es presentaren a les 6 de la tarda al lloc de la convocatòria prèvia difosa per les xarxes socials, davant l'Hostal Empúries, els quals després es desplegaren fins a l'entrada per carretera a les ruïnes d'Empúries. Molta seguretat davant una demostració independentista del tot pacífica. Hi havia molt moviment turístic en mig del desplaçament policial autonòmic, ja que tot plegat es desenvolupà en la zona de pinedes que serveixen d'aparcaments pel turisme.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...