Salvador Macip: “Se’ns omplen els hospitals de covid i no fem res, tant ens fa”

Salvador Macip: "Se'ns omplen els hospitals de covid i no fem res, tant ens fa" 

El metge i divulgador acaba de publicar el seu 32è llibre, 'Què ens fa humans?' 

Els casos hospitalitzats arriben a la xifra més alta d'ençà del febrer al Principat de Catalunya i al País Valencià 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Blanes (la Selva marítima, la Selva, vescomtat de Cabrera, comtat de Girona) 07/07/2022.- Llegim a VilaWeb que Salvador Macip (1970) és metge especialitzat en recerca sobre càncer i envelliment a la Universitat de Leicester (Regne Unit) i escriptor empedreït. Té cinquanta-un any i ja ha escrit trenta-dos llibres, el darrer dels quals és Què ens fa humans? (Arcàdia, 2022), un assaig breu en què intenta d'unir les preguntes de la filosofia amb les respostes de la ciència. VilaWeb va entrevistar el senyor Macip  per a parlar d'aquest llibre, però aquesta entrevista té una primera part, obligatòria, sobre la covid-19. Perquè el doctor Macip, al seu compte de Twitter, va alertar fa pocs dies que la setena onada és aquí i que té xifres de mortalitat més altes que no pas fa un any. I ni tan sols en parlem. 

Macip exposa que; "Ara hi ha tres vegades més de mortalitat per covid que no pas fa un any. 73 defuncions contra 21 en una setmana. Fa un any va ser un dels punts més baixos, és cert, però podia haver agafat uns altres punts en què la mortalitat i els ingressos eren semblants als d'ara. Aquesta era la meva queixa: hem desconnectat totalment. Ja no prenem mesures proporcionals a les dades, cosa que abans sí que fèiem. Ara se'ns omplen els hospitals i no fem res. Què ha canviat? La pandèmia, no. El virus, no. El nostre comportament, sí. Això ha canviat: tant ens fa. 

Jo no hauria eliminat la màscara dels llocs tancats. L'hauria mantinguda fins que la situació fos controlada. Vam anar molt de pressa a retirar-la, com a tot Europa. Europa va decidir de conviure amb el virus, i això té un cost. 

Que s'infectarà un bon nombre de gent. Som a la setena onada, que no l'hem vista perquè no l'hem mirada. No comptem casos, la gent té símptomes i no es fa la prova. I ara què hem de fer? Ara els models matemàtics semblen indicar que l'onada va de baixa. Per tant… Cal fer marxa enrere en la idea que la pandèmia s'ha acabat. La paraula "postpandèmia" s'ha ben instal·lat en el llenguatge i els titulars de diaris. Hem de canviar el llenguatge. Som en una fase molt millor de la pandèmia, però encara hi ha pandèmia. Les mesures a prendre són de sentit comú. S'hauria de fer un mínim control. No dic de tancar bars i restaurants. No cal recórrer a aquests extrems. Però hem de continuar dient: "Posem-hi seny. Si sou enmig d'una multitud, màscara; en llocs tancats, màscara tant com pugueu. Prudència, evitar aglomeracions". 

La mitjana d'edat d'ingressos és de vuitanta anys. Afecta la gent gran. Però si volem protegir la gent gran és feina de tots. Nosaltres som també els que els hi passem el virus. No es tracta de tornar a la paranoia, i tornar-nos a tancar a casa. Ni tampoc dir que ja no passa res. Hi ha un nombre de vides, de covid persistent, que no en parlem, de patiment, que podríem salvar. Aquestes coses es podrien evitar si hi donéssim importància. 

Els polítics ens han donat allò que volíem. La població demanava a crits de tornar a la normalitat. I ens ho han donat. Era el moment? Era la manera de fer-ho? És discutible. Els polítics s'han deixat endur una mica per aquesta necessitat que teníem tots de tornar a fer vida normal. Jo el primer. En dic populisme. Donar la solució que la gent et demana, i potser no necessàriament és la bona." 

Passem al llibre, Què ens fa humans?, que acabeu d'escriure, i a aquesta frase: "La ciència és el que sabem. La filosofia, el que no sabem." 

"La frase és de Bertrand Russell. La idea del llibre, més que proposar una lluita entre filosofia i ciència, és dir a la filosofia que la ciència és aquí per a ajudar. I al contrari. La filosofia és una eina que la ciència pot fer servir. La gran hipòtesi o tema de fons del llibre és com podem tornar a establir ponts de comunicació entre humanitat i ciències. Hem de deixar d'estar cadascú al seu racó. És un error. La ciència és la que té les eines per a respondre moltes de les preguntes. I la filosofia, la que té moltes és de les preguntes. Necessitem aquest treball conjunt. 

Si l'expliques d'un punt de vista religiós, un ésser superior t'ha posat l'ànima dins. D'un punt de vist científic, l'ànima és l'impuls de la consciència, que ens fa humans. Per a estudiar la consciència estaria bé de saber on és. I costa molt de trobar. És al cervell, sense dubte. Però a quina part? En un punt i prou, repartit arreu? Això ja és més difícil. 

Actualment, es generen estructures biològiques al laboratori que reprodueixen el cervell. S'ha fet amb ronyó, i ara es fa amb cervell. O parts de cervell. Posen neurones juntes, que s'agrupen, i recorden el cervell, i comencen a tenir activitat química. Pensen? Segurament, no. Som en fase rudimentària. Però qui no ens diu que d'aquí a trenta anys o quaranta siguem capaços de generar en el laboratori estructures que en puguem dir "pensament", que més tard adquirirà consciència? Això ha deixat de ser ciència-ficció. 

De moment, amb testos. Però el test d'intel·ligència mesura la teva capacitat de respondre testos d'intel·ligència. No necessàriament la intel·ligència. 

L'empatia, resoldre reptes: hi ha animals que ja ho poden fer. I això és part de la intel·ligència. Hi ha corbs que poden fer coses enteses com a intel·ligents, que els nens menors de deu anys no poden fer. Els corbs poden ser més intel·ligents que els nens. La intel·ligència és part del que ens defineix, però no és exclusiva. 

Com explico al llibre, en relació amb el famós estudi que va provar demostrar que els afroamericans dels Estats Units eren menys intel·ligents que els caucàsics, els crítics de l'estudi van dir que no. Que l'estudi eludia la part socioeconòmica. La gent que viu en un ambient socioeconòmic baix, amb menys accés a llibres i a estímuls, és menys intel·ligent. I els afroamericans de l'estudi eren de classe socioeconòmica més baixa. Per això, i no pel color de pell, els resultats eren més baixos. A banda que la idea de raça ja no s'entén com aleshores. A tot estirar, hi haurà ètnies, més que races. I la intel·ligència per grups ètnics no s'aprecia. 

La monogàmia no és un sistema gaire acceptat, no. És l'excepció. La natura ha trobat idees millors de reproduir-nos. Moltes vegades es creu que és la cultura la que ens defineix com a monògams. I no és ben bé això. Ho defineix la biologia. La cultura ha reforçat la monogàmia, perquè permet de crear estructures socials més amples. 

Perquè amb la monogàmia crees lligams familiars sòlids, a partir del qual t'integres millor en societats que ja poden ser més grans i complexes. És una hipòtesi. 

En societats primitives s'ha creat un déu panteista, que explica per què surt el sol o per què plou. A mesura que la societat es fa més complexa, sorgeix la necessitat d'explicar més coses. Per exemple, què passa quan ens morim? Les religions tenen una utilitat ansiolítica, calmar-nos davant la mort. I en societats encara més grans apareixen déus castigadors. Ja no és el déu que explica per què plou, sinó que ens vigila i ens obliga a comportar-nos. Es creu que és una necessitat. En un grup petit, ens controlem els uns als altres. En les societats complexes, i molt grans, ja no pots controlar el comportament de tots. I s'estableix una mena de vigilància per sobre. Pots tenir la policia, i encara més útil, i pràctic, la religió. Déu, que ho veu tot, i ho controla tot. I també és un déu que permet i impulsa que hi hagi col·laboració entre els membres. Estimaràs el proïsme com si fos un germà. Col·laborem per avançar. I això permet lligams en societats complexes. 

Efecte de l'escala de Wittgenstein. Una escala serveix per a arribar a un lloc. Un cop hi ets, ja no et fa falta. I l'abandones. 

Les morts que els humans ens infligim entre nosaltres. 

Sí. I a més les morts violentes solen ser en una franja molt concreta (dels quinze anys als vint-i-cinc), i dels homes. Les parts violentes de les morts solen ser en mascles i joves. Tenim guerres a Ucraïna, al Sudan, però dins del gran còmput continua tenint un impacte menor que el càncer o les malalties càrdio-vasculars, tot i que abans eren la causa principal, juntament amb les infeccions. 

Bona pregunta. Té, com tantes coses, un component biològic i un de cultural. I potser darrerament posem massa èmfasi en el component cultural, el patriarcat. Hi és, cert. Però això ve d'una raó biològica. Com molts primats, tenim estructures de castes, en què el mascle dominant és el violent, el més fort. Això ho hem anat reduint, i el mascle dominant ja no és necessàriament el més fort, pot ser el més ric. I podem tenir femelles alfa, que són les poderoses, en certa manera. Tot i el control, la violència certament encara és un problema d'homes joves. Per què? En mascles d'una certa edat la testosterona els pot fer més agressius." 

Qui és He Jiankui? 

"Un personatge que ha aconseguit una fita biològica i històrica. A final del 2018 va modificar genèticament humans. En teoria va dir que havia fet tres humans immunes a la sida. Això diu. Per una banda, és fascinant i obre un munt de portes que fins ara només s'obrien a plantes i animals. Per una altra, hi ha la part ètica, perquè no sabem quina implicació tindran, no sabem si els canvis afectaran només la sida o hi haurà més repercussions. Ell va tirar pel dret amb una tècnica que no és prou fina ni controlada. Aquí la regulació va fallar. Va estar un temps a la presó i ara ha desaparegut del mapa. El món se li va girar en contra. 

No ens n'adonem, i estem manipulats. No votem el líder més adient, sinó el que sembla més adient. Més guapo, amb més bona veu. I el que surt millor a les cerques. No és igual. La democràcia s'ha allunyat molt de la idea original. Ara parlem d'un capitalisme democràtic, en què el sistema econòmic té molt de pes i contribueix a les manipulacions. La democràcia l'hem de redefinir aprofitant la ciència. O buscant uns altres sistemes, que també hi són. La democràcia actua com a tap. És prou bona perquè no vulguem fer revolucions per a canviar-la. Si hem de trobar un sistema millor, que crec que ho hem de fer, la ciència ens hauria d'ajudar a ser molt analítics. 

Tornaria a la idea de biohumanisme racionalista. Cosir la separació, i unir les fronteres entre ciència i filosofia. Humanisme amb un component biològic. I deixem d'oposar empirisme contra racionalisme. Tots dos han de treballar junts." 

Els hospitalitzats arriben a la xifra més alta d'ençà del febrer al Principat de Catalunya i al País Valencià 

També llegim a VilaWeb que els casos hospitals del Principat de Catalunya i el País Valencià reporten un augment dels ingressos a causa de la setena onada de la covid-19. Ara com ara, segons dades del dimarts 5 de juliol, hi ha 2.139 ingressats en hospitals del Principat de Catalunya, un augment constant d'ençà de final març, quan es van reportar 811 persones hospitalitzades. La xifra d'ingressos arriba a nivells de febrer, quan el dia 15 n'hi havia 2.205. 

Al País Valencià hi ha hagut un augment de 199 ingressos d'ençà de divendres, de 993 a 1.192 i és la xifra més alta d'ençà del 16 de febrer, quan n'hi havia 1.225.  

Tanmateix, aquest augment encara no es detecta a les UCI. Al Principat de Catalunya hi ha 51 persones a les UCI i el BIOCOMSC preveu que podria arribar fins a les vuitanta, però no més enllà dels cent. El mes de gener es va arribar a un pic de 527 ingressos a les UCI. En el País Valencià hi ha ara com ara 41 casos crítics, un cas menys que ara fa una setmana i lluny dels 119 que hi havia a mitjan febrer. 

La Conselleria de Sanitat valenciana ha notificat un total de 8.346 nous casos de coronavirus-19 confirmats d'ençà de l'última actualització de divendres 1 de juliol -443 menys-, quan els contagis es van duplicar en una setmana fins als 8.789. Dels 8.346 nous casos de coronavirus-19 al País Valencià, 4.068 corresponen a persones més grans de seixanta anys. 

El conseller de Sanitat, Miguel Mínguez, ha apel·lat avui a la solidaritat i a l'ús responsable de la màscara per part de la ciutadania, en un moment d'ascens del coronavirus-19, i ha admès que s'ha detectat un pic "ràpid, excessivament ràpid" de la covid-19 en els últims dies. "Som en un moment important de la covid", ha reconegut el conseller qui, tot i això, ha afirmat que els hospitals responen "d'una manera dinàmica" a l'increment de casos i adaptant-se a aquest augment de la incidència, que implica més hospitalitzacions. 

Aquesta mateixa setmana la Conselleria de Sanitat ha anunciat continua impulsant la vaccinació davant de la covid-19 amb la instal·lació de punts de vaccnació sense cita distribuïts er facilitar que totes aquelles persones que estan pendents de rebre alguna dosi del vaccí.