El covid-19 mata més que fa un any

El covid-19 mata més que fa un any 

Tot i que la letalitat del patogen ha baixat, tot indica que aquest any l'índex de mortalitat serà superior al de 2021 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gironès, comtat de Girona) 17/07/2022.- Llegim al Diari de Girona que quan Pedro Sánchez es va aturar en la pandèmia de covid-19 durant el seu discurs en el debat de Política General, dimarts passat, ho va fer de puntetes, com una cosa gairebé del passat. Una emergència que el Regne d'Espanya havia aconseguit «superar» amb «raonable èxit». El president del Govern espanyol va pronunciar frases com: «No vam triar governar en situacions crítiques com les que va generar la pandèmia», «no oblidarem les lliçons de la pandèmia» i «posarem l'economia i l'Estat al servei de la majoria social, com ja ho vam fer durant la pandèmia». Els portaveus dels grups parlamentaris gairebé tampoc es van aturar en el coronavirus-19. Aquell dia van morir 58 persones per covid-19 al Regno d'Espanya. 

Hores després que Sánchez acabés la seva intervenció inicial al Congrés dels Diputats, el director de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Adhanom, va dibuixar a Ginebra (Suïssa) un panorama global radicalment diferent. «Noves onades del virus demostren una vegada més que la covid està lluny d'haver acabat», va dir Adhanom, que també va defensar la necessitat de portar mascaretes en interiors i aplicar quarantenes als contagiats, que el Govern espanyol va deixar sense efecte fa uns mesos. 

La ciutadania recupera la vida anterior a la pandèmia i els dirigents polítics centren la seva atenció en altres assumptes (la guerra a Ucraïna, l'onada de calor, el preu de l'energia), però la pandèmia de covid-19 segueix aquí, mutant i matant. De fet, ara mata més que fa un any. Més de 12 vegades més. Entre el 4 i el 10 de juliol passats van morir per covid-19 525 persones. En les mateixes dates de l'any 2021, 43. 

La comparació té un component arbitrari. Fa un any els contagis estaven en nivells molt inferiors als actuals, encara que resulta impossible saber amb exactitud quant. Al març, el Ministeri de Sanitat del Govern espanyol i les comunitats autònomes van acordar deixar de comptar els positius en tota la població i van cenyir als més grans de 60 anys el càlcul de la incidència, que ara se situa en 1.158. També és cert que la letalitat és molt menor, que els que es posen malalts i moren solen ser persones grans i vulnerables, que els nivells d'ocupació hospitalària, si bé gairebé s'han duplicat l'últim mes, tenen poc a veure amb els d'onades prèvies. Tot en bona part gràcies a les vacunes. Però l'elevada transmissió durant el 2022, a causa de la variant òmicron i les seves mutacions, molt més contagioses, amenaça amb un nombre de morts superior aquest any a les que es van produir a l'anterior. 

Normalitzar les xifres 

El Sistema de Monitorització de la Mortalitat Diària (MoMo) observa quantes persones moren cada dia al Regne d'Espanya, comparant les xifres amb el que seria esperable segons les mitjanes de les darreres dècades. El 2020, primer any de la pandèmia, abans de l'arribada de les vacunes, va detectar un excés de mortalitat de 68.172 persones. El 2021, de 24.490. Des de començament del 2022, de 16.619. I encara queden cinc mesos i mig perquè s'acabi l'any. Tot sembla dirigir-se a una xifra per sobre de 25.000 persones. 

Mentre ciutadans i mitjans normalitzen els més de 60 morts diaris per covid-19 i es convoquen actes de record a les víctimes de la pandèmia com el que va tenir lloc a Madrid, els epidemiòlegs i experts en salut pública fa temps que es plantegen si ha arribat el moment de tornar a aplicar algunes de les mesures deixades sense efecte fa uns mesos. En especial, aïllar els contagiats i fer servir la mascareta en interiors, ja que ara només és obligatòria en el transport públic i els hospitals, una marxa enrere que ni el Govern espanyol ni les autonomies ofereixen mostres de voler donar. 

«La situació requereix revisar l'estratègia globalment i posar data com més aviat millor a la quarta dosi en persones de més de 60 anys», explica José Martínez Olmos, professor de l'Escola Andalusa de Salut Pública i secretari general del Ministeri de Sanitat en els governs de José Luis Rodríguez Zapatero. Martínez Olmos considera «justificat» recuperar quarantenes i tapaboques, però no creu que s'adopti alguna cosa així, almenys no a curt termini, perquè «no hi ha una gran pressió assistencial ni preocupació social». El mètode actual de calcular la incidència, sense comptar els casos de menors de 60 anys, fa que «la magnitud del problema no aflori cap a la societat», i alhora, conclou, «tampoc hi ha a Europa on mirar per veure propostes diferents». 

Normalitzar les morts 

«Rectificar és de savis. No estem demanant un nou confinament. El que es demana és que els contagiats no vagin a treballar i posar-se mascaretes en interiors quan no hi hagi distància. La població ho ha d'entendre. Aquests missatges haurien de sortir del ministeri de manera molt clara», assenyala Joan Caylà, de la Societat Espanyola d'Epidemiologia. Si fa quatre anys li haguessin dit a aquest expert que hi hauria una malaltia nova que causaria totes aquestes morts al dia, i que la societat ho acabaria considerant normal, la seva resposta hauria estat: «Impossible».