Nord-est Llibertari: S’intensifiquen aquest diumenge els controls policials en les fronteres del Pirineu per a la seguretat en la cimera a Madrid de la OTAN

diumenge, 26 de juny del 2022

S’intensifiquen aquest diumenge els controls policials en les fronteres del Pirineu per a la seguretat en la cimera a Madrid de la OTAN

S'intensifiquen aquest diumenge els controls policials en les fronteres del Pirineu per a la seguretat en la cimera a Madrid de la OTAN

Ressò de la cimera de la OTAN també en el pas fronterer del Pirineu Oriental

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL La Jonquera (Albera, Alt Empordà, vescomtat de Rocabertí, comtat de Peralada) 26/06/2022.- Segon el canal CUATRO, la presencia policial cada vegada es major en la frontera del Pirineu. A tant sols tres dies de que se celebri a Madrid la cimera de la OTAN s'han desplegat nombrosos controls en els que s'examinen maleters i comproven la documentació de tots els ocupants dels vehicles.

Per altra banda, TRAMUNTANA VERMELLA MAIL recull informació de diverses fonts sobre les protestes pacifistes davant la cimera de Madrid. Associacions com el Movimiento Antirrepresivo de Madrid (MAR Madrid), amb el lema OTAN criminal, Gobierno cómplice! han comunicat una marxa el dimecres 29 de juny, a las 20:00h, des de la glorieta d'Atocha fins a plaça Jacinto Benavente de Madrid, però la Delegació del Govern espanyol a Madrid ha prohibit la marxa. En canvi, la Delegació del Govern espanyol a Madrid va autoritzar la manifestació per la pau a Madrid No a les guerres, no a l'OTAN d'unes 20.000 persones d'aquest diumenge 26 de juny, ja que tenia el suport del PCE, IU, Podemos i entitats del seu entorn. Així, coincidint amb la cimera de l'aliança atlàntica dels dies 29 i 30 de juny a Madrid, assemblees pacifistes d'arreu de l'Estat espanyol s'han aplegar en una contracimera de rebuig a l'organització militar i han celebrar una manifestació reclamant el desmantellament de la OTAN tot fent una crida per la pau al planeta.

A Madrid es desplegà un faraònic dispositiu de seguretat policial i militar per terra i l'aire, amb la instal·lació de controls massius i de comunicació, talls viaris o la mobilització de 10.000 policies, caces i helicòpters són algunes de les mesures. El Govern espanyol ha destinat 37 milions d'euros per habilitar la fira Ifema, indret la cimera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...