Adrián del Valle Costa (Palmiro de Lidia)

Adrián del Valle Costa

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 27 de juny de 1872 neix a Barcelona el periodista, lliurepensador, francmaçó, escriptor i propagandista anarquista i naturista Adrián del Valle Costa, més conegut sota el pseudònim de Palmiro de Lidia, encara que en va fer servir altres (Fructidor, Hindus Fakir) 

En 1891 conegué Errico Malatesta, que l'animà a continuar en la militància anarquista, i l'any següent marxà amb Pere Esteve a París, passant la frontera del Pirineu Oriental, i després a Londres 

Adrián del Valle Costa (Palmiro de Lidia): El 27 de juny de 1872 neix a Barcelona el periodista, lliurepensador, francmaçó, escriptor i propagandista anarquista i naturista Adrián del Valle Costa, més conegut sota el pseudònim de Palmiro de Lidia, encara que en va fer servir altres (Fructidor, Hindus Fakir). Fill d'un republicà federal que el va introduí en la lectura amb Las ruinas de Palmira de Volney --d'aquí agafà el pseudònim--, amb 13 anys ja es declarava republicà i lliurepensador.  

En els seus anys d'estudiant, va ser redactor d'un setmanari estudiantil.  

En 1886 fundà la Societat Lliurepensadora «Joventud», aviat dissolta, i el mateix any ingressà en l'Associació Lliurepensadora «La Luz», de la junta directiva de la qual formà part i on conegué Gaspar Sentiñón.  

Adrián del Valle en un escrit a La Revista Blanca, explicà que en la societat lliurepensadora «La Luz», s'hi reunien persones molt dispars totes relacionades amb el moviment obrer, l'anarquisme i la Francmaçoneria, com Gaspar Sentiñón, Tarrida del Mármol, Cristóbal Litrán, Torrents Ros, Llunas i Pujals, Farga Pellicer o Anselmo Lorenzo. 

Cap al 1887, en llegir el periòdic anarcocol·lectivista El Productor, es decantà per l'anarquisme i es passà per la seva redacció, al Centre Obrer «Regeneración», i s'afilià a la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE) de l'Associació Internacional del Treball (AIT). Amic de Pere Esteve i d'Antoni Pellicer Paraire, capdavanters d'aquesta publicació, l'introduïren en la redacció --signà els seus articles, entre els quals destaquen les celebrades «Cartas, a un amigo, sobre socialismo», amb el pseudònim Palmiro-- i fundaren plegats, amb Fernando Tarrida del Mármol, el grup anarquista «Benevento».  

En 1889 col·laborà en l'organització del II Certamen Socialista celebrat a Barcelona.  

En 1891 conegué Errico Malatesta, que l'animà a continuar en la militància, i l'any següent marxà amb Pere Esteve a París (Illa de França), passant la frontera del Pirineu Oriental, i després a Londres (Anglaterra). En aquesta gira es relacionà amb Jean Grave, Émile Pouget, Charles Malato, Piotr Kropotkin i Louise Michel, i Malatesta li recomanà que emigrés a Nova York (EUA). Seguí el consell de l'amic i, després d'un temps a Tampa (Florida, EUA), on col·laborà en la premsa llibertària (La Revista Cubana, El Esclavo i Verdad y Tierra), es traslladà a Nova York, on dirigí El Despertar i col·laborà en Cultura Obrera.  

En 1895 es traslladà a l'Havana (Cuba), però expulsat per les autoritats espanyoles retornà a Nova York, on fundà El Rebelde.  

Defensor de la independència cubana per escrit i oralment, es relacionà amb diversos conspiradors revolucionaris (Enrique Creci i altres) i quan l'illa s'alliberà del colonialisme espanyol s'establí a l'Havana on desenvolupà una intensa tasca propagandística i periodística.  

En 1899 fundà El Nuevo Ideal, col·laborà en nombroses publicacions (Tiempos Nuevos, Cuba y América, El Mundo, Revista y Repertorio Bimestre de la Isla de Cuba, La Última Hora, Heraldo de Cuba, La Reforma Social, La Nación, ¡Tierra!, El Dependiente, Revista Bibliográfica Cubana i altres), fou secretari de redacció de Revista Cubana de los Amigos del País --s'encarregà en 1914 de la biblioteca de la institució la qual arranjà segons criteris biblioteconòmics moderns--, va ser membre de la junta directiva de la «Sociedad del Folklore Cubano» i dirigí alguns periòdics (El Tiempo, El Audaz, i altres).  

Durant la Gran Guerra escriví articles pacifistes i contra el conflicte bèl·lic.  

El 14 de maig de 1917 publicà en El Dependiente un dur atac contra el Comitè Pro-conferències Panamericanes de Treballadors, que aleshores reivindicava el socialdemòcrata ex anarquista Carlos Loveira, criticant l'exclusivisme continental del projecte i les coincidències amb l'AmericanFederation of Labor (AFL, Federació Americana del Treball), organització autoritària i conservadora.  

Fou molt amic d'Alfredo López i de Marcelo Salinas.  

Entre juliol i setembre de 1927, a petició de Federico Urales, publicà una mena de memòries del seus records barcelonins en La Revista Blanca.  

Destacat defensor del naturista social i integral, en 1928 dirigí la revista Pro-Vida, òrgan de la Societat Naturista Cubana. També defensà en els seus articles el neomaltusianisme.  

En 1930, després de molts anys allunyat, visità Barcelona i mantingué estretes relacions amb la família Urales, la qual li va publicar nombroses obretes en la col·lecció «La Novela Ideal» (Mi amigo Julio, Jubilosa, Camelanga, Arrayán, Aristócratas, Ambición, El príncipe que no quiso gobernar, Contrabando, Cero, Tiberianos, De maestro a guerrillero, La mulata Soledad, Náufragos i altres).  

Traduí Cuba a pluma y lápiz, de Samuel Hazard, i, amb Fernando Ortiz, Cuba antes de Colón, de Marck Raimond Harrington.  

Trobem col·laboracions seves en nombroses publicacions d'arreu del món i no només llibertàries, com ara Acracia, Almanaque de La Novela Ideal, Cultura Obrera, Cultura Proletaria, El Dependiente, El Despertar, El Diluvio, El Esclavo, Ética, Eugenia, La Ilustración Artística, Inquietudes, Natura, El Porvenir del Obrero, El Productor, Progreso, La Protesta, La Revista Blanca, Revista de Filosofía, Revista Única, Suplemento de la Protesta, Tiempos Nuevos, Los Tiempos Nuevos, ¡Tierra!, Verdad y Tierra, La Voz del Obrero i altres.  

Entre les seves obres podem citar Narraciones rápidas. Marta (1894), Fin de la fiesta. Cuadro dramático (1898), El ideal del siglo XIX (1900), Socialismo libertario (1902), Cuentos inverosímiles (1903 i 1921), Por el camino (1907), Parnaso cubano (1908, antologia), Ferrer. Recopilación de documentos históricos que immortalizarán al caído (1909), Cultura psicofísica. Para vivir cien años (1911 i 1920), Los diablos amarillos (1913), Jesús en la guerra (1917), Tradiciones y leyendas de Cienfuegos (1919, amb Pedro Modesto Hernández), El mundo como pluralidad (1924), Kropotkine, vida y obras (1925), Juan sin pan. Novela social (1926), El naturismo (1926 i 1932), Evocando el pasado (1886-1892) (1927), Compendio de la historia de la Sociedad Económica de Amigos del País de La Habana (1930), Historia documentada de la conspiración de la Gran Legión del Águila Negra (1930, obra premiada en un concurs de 1929), Índices de las Memorias de la Sociedad Económica de Amigos del País (1793-1896) (1938) i altres.  

Adrián del Valle Costa va morir el 9 de febrer de 1945 a l'Havana.