Ramon Ars Serra

Ramon Ars Serra

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 27 de juny de 1921 és assassinat a Barcelona el destacat militant anarquista i anarcosindicalista Ramon Ars Serra --citat gairebé sempre com Archs--. Havia nascut en 1887 al barri de Sants de Barcelona 

Amb la CNT en la clandestinitat, en 1912 passà la frontera del Pirineu Oriental i s'exilià a Liyon i després a París, on va fer contacte amb diversos grups anarquistes i participà en les conferències parisenques de Sébastien Faure 

Ramon Ars Serra: El 27 de juny de 1921 és assassinat a Barcelona el destacat militant anarquista i anarcosindicalista Ramon Ars Serra --citat gairebé sempre com Archs--. Havia nascut en 1887 al barri de Sants de Barcelona i era fill de Manuel Ars Solanellas (El Pelat), anarquista d'acció afusellat el 21 de maig de 1894 a Montjuïc, i nebot del també conegut anarquista Ramon Ars Solanelles.  

Obrer metal·lúrgic de la «Hispano Suiza», Ramon Ars Serra ja va aparèixer vinculat a l'atac que va patir el rei Alfons XIII a la Rue de Rivoli de París el 31 de maig de 1905.   

Després va ser elegit secretari de la Unió Metal·lúrgica i arran d'una vaga del sector el setembre de 1910, fou acusat de disparar contra l'enginyer Tous, un dels responsables de la fàbrica «La Maquinista y Terrestre». A mitjans de 1911 va ser detingut per aquest cas, però va ser absolt el 12 de novembre d'aquell any.  

Amb la CNT en la clandestinitat, en 1912 passà la frontera del Pirineu Oriental i s'exilià a Liyon (Liyonés, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània) i després a París (Illa de França), on va fer contacte amb diversos grups anarquistes i participà en les conferències parisenques de Sébastien Faure.  

En 1918 va tornar a Barcelona i va esdevenir l'ànima del Sindicat del Metall de la Confederació Nacional del Treball (CNT). Es va mostrar sempre partidari de l'acció revolucionària per lluitar contra la repressió patronal i estatal.  

En 1919 va ser detingut, apallissat i tancat a la presó Model de Barcelona. Aquest mateix any va ser nomenat president del Comitè del Sindicat del Metall i l'any següent secretari del Comitè de la Regional de Catalunya de la CNT.  

En 19120 va ser declarat sospitós d'haver participat en l'atac contra el president de la Federació Patronal Fèlix Graupera.  

Després d'una gran batuda policial el novembre de 1920 que va decapitar la CNT, es va encarregar de les relacions amb el Comitè Nacional clandestí cenetista.  

El desembre de 1920 es va ocupar d'organitzar amb Simó Piera i Pere Vandellós la defensa contra les agressions de la conxorxa policiacopatronal en ple període del pistolerisme patronal.  

La policia li va adjudicar gran nombre d'accions contra els pistolers del Sindicat Lliure i contra la patronal. Diuen que va proposar l'eliminació de l'inspector de policia Espero, del membre del Sometent Jaume Pujol, del governador Martínez Anido i del president del Consell de Ministres Eduardo Dato, i va ser elegit per preparar els detalls de l'acció a Madrid. Va triar tres militants del Sindicat del Metall per al magnicidi: Ramon Casanellas Lluch, Pere Matheu Cusidó i Lluís Nicolau Fort, i al grup es va afegir Llúcia Fors, companya de Nicolau.  

El febrer de 1921, sota la identitat falsa de Miguel Guiro Prix, va comprar la motocicleta amb sidecar que havia de servir per a l'acció que havia d'executar el president Dato.  

Fruit d'una delació, la policia va ordir un parany i el va detenir el 25 de juny de 1921 a la plaça de la Universitat de Barcelona i portat a la comissaria de la Via Laietana. Dos dies després, durant la nit del 27 de juny, se li va aplicar la «llei de fugues» i el seu cos, cosit a trets i amb ferides d'arma blanca, va ser trobat al carrer de Vila i Vilà de Barcelona amb clars signes d'haver estat abans torturat i desfigurat. Fou enterrat a Montjuïc, al mateix nínxol que el seu pare.  

La seva germana Amor també va ser membre dels Grups de Defensa Confederal i va ajudar a passar a l'Empordà fins a l'Escala (Baix Ter, Alt Empordà) Nicolau i Fors després de la mort de Dato. Un pescador de l'Escala va portar la parella en una embarcació fins a la costa del Rosselló, camí de l'exili.