Refugiades ucraïneses demanen a entitats solidàries de les comarques gironines retornar a l’Est d’Europa per la falta d'ajudes i oportunitats a l’Estat espanyol

Refugiades ucraïneses demanen a entitats solidàries de les comarques gironines retornar a l'Est d'Europa per la falta d'ajudes i oportunitats a l'Estat espanyol 

Moltes d'aquestes persones opten per anar a Polònia i Romania per intentar estar més a prop d'Ucraïna i on els tràmits administratius són més ràpids 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gironès) 09/05/2022.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, desenes de refugiades ucraïneses s'han posat en contacte amb entitats solidàries de les comarques gironines per tal que les ajudin a retornar al seu país o a d'altres de propers. El motiu és la "falta d'oportunitats" que tenen a l'Estat espanyol, tant per la barrera idiomàtica, com per la lentitud dels tràmits per aconseguir optar a un lloc de feina. En aquest sentit, moltes de les qui van venir a terres nord orientals de Catalunya fa poques setmanes intenten anar ara a països com Polònia o Romania, ja que els tràmits administratius són més àgils i, alhora, les barreres culturals i lingüístiques són menors.  

Des de la Coordinadora d'ONG Solidàries de les comarques gironines i l'Alt Maresme assenyalen que moltes famílies acollidores es troben ara amb dificultats per mantenir les seves famílies i les persones refugiades. 

En aquest sentit, la tècnica de la coordinadora, Núria Palomar, assenyala que la iniciativa ciutadana d'anar a buscar persones refugiades va ser "molt bona", però que no es va pensar prou en què passaria un cop aquí. "No s'ha tingut en compte ni preparat una resposta amb l'administració a llarg termini. Ara mateix hi ha situacions que no es poden resoldre", remarca Palomar. Per això, des de la coordinadora aposten per "fer pressió política" perquè les administracions responsables actuïn i posin recursos per a aquestes persones. 

I és que bona part de les persones que han col·laborat amb iniciatives ciutadanes fent combois per anar a buscar refugiades res troben ara amb demandes de retorn d'aquestes persones. Un cas és el d'en Vitaliy. Ell és ucraïnès i viu a Vilobí d'Onyar (la Selva, comtat de Girona). Amb una colla d'amics van fer diversos viatges fins a Polònia per tal de portar refugiats a Catalunya. 

En total van acollir 57 persones i explica que alguns ja han demanat si se'ls pot retornar, ja que aquí no troben l'oportunitat que buscaven. En aquest sentit, molts aposten per anar a Polònia o Romania, on la barrera idiomàtica és menor i, de retruc, estan més a prop d'Ucraïna. 

"Molta gent vol tornar perquè no troba ajuda del Govern espanyol i tots els tràmits són llarg fins que no ho aconsegueixen i després perden l'esperança i senten que estan a casa d'algú sense poder aportar res", assenyala en Vitaliy. Ell ha tingut vuit refugiades a casa i explica que la majoria les "sap greu no poder ajudar en res" i "se senten malament". Per això, en Vitaliy demana que els tràmits amb el Govern espanyol siguin "més ràpids" per tal d'evitar aquests problemes. 

Famílies acollidores que no arriben 

El problema, explica Núria Palomar, és que hi ha moltes famílies acollidores que no arriben a final de mes, ja que no poden fer front a les despeses que suposa tenir persones refugiades a casa. "Ens estem trobant que moltes no poden continuar acollint i hi ha persones que s'estan quedant penjades", assenyala. 

Palomar es queixa que l'administració "no està donant resposta" i, de fet, molts Ajuntaments no poden cobrir les necessitats bàsiques de les persones refugiades. A més, les entitats del tercer sector "fan el què poden" però també es troben amb problemes de subministrament. 

La solució, diu Palomar, és "fer pressió" per tal que els governs locals, autonòmics i també el central "resolguin" una situació cada vegada més habitual. "L'administració és qui té la força, l'estructura i l'economia per poder-ho fer", conclou.