FULLS LLIURES
Premsa comunista llibertària antiimperialista
Full núm. 6. Maig de 2022
Editorial
La Unió Europea està alimentant una carrera armamentista. Així, el Fons Europeu de Defensa (EDF) i els seus programes precursors tenen com a objectiu explícit enfortir la "competitivitat global" de la base industrial tecnològica de la defensa europea. Hi ha una gran desconnexió entre aquestes tecnologies i el seu impacte potencial més enllà dels beneficis que generaran. Inevitablement, impulsaran les exportacions d'armes europees i alimentaran la carrera armamentística mundial, que al seu torn conduirà a més conflictes armats i guerres, una major destrucció, importants pèrdues de vides i un augment dels desplaçaments forçats.
El lema No a la guerra també és apropiat per posicionar-s'hi contra la guerra interimperialista a Ucraïna, en resposta a les crítiques de diferents sectors polítics que ara s'hi oposen tot i que en altres guerres com la neocolonial a l'Iraq havien secundat aquest posicionament pacifista. la guerra és contrària als interessos de la població de tot el planeta. Evitar que aquest conflicte bèl·lic s'allargui és lluitar pel benestar global, sobretot el de la classe obrera i les capes populars i els territoris més vulnerables. Dir "No a la guerra" és una qüestió de justícia social. Les condicions materials de vida de centenars de milions de persones estan en joc a nivell planetari, i com més s'allargui el conflicte, pitjors seran els danys col·laterals i més difícils de revertir esdevindran. Vergonya per la poca participació de les mobilitzacions pacifistes d'Aturem la Guerra. L'imperialisme occidental està guanyant la guerra psicològica gràcies a la premsa burgesa, les ràdios i les cadenes de televisió del sistema hegemònic que patim.
--
El diari La Vanguardia aposta per la guerra interimperialista des de la banda atlantista
El diari del comte de Godó, La Vangurdia, el dissabte 7 de maig publica un editorial on es critica les mobilitzacions sota el lema 'No a la guerra' i defensa el bel·licisme atlantista en la contesa armada a Ucraïna amb Putin. Les creixents protestes pacifistes preocupen a l'imperialisme occidental, com revela l'actitud de La Vanguardia.
--
Manifestacions a Barcelona i Tarragona contra la guerra i l'OTAN
La plataforma Aturem la Guerra mobilitza per demanar pau a Ucraïna i l'acollida dels refugiats sense distinció d'origen
El diumenge 24 d'abril es va manifestar a Barcelona la plataforma Aturem la Guerra per reclamar la retirada de les tropes russes a Ucraïna, promoure l'acollida dels refugiats sense distinció d'origen i dir no a l'OTAN i a les aliances militars al voltant del món.
Aquest manifestació unitària a Barcelona contra la guerra a Ucraïna, en el marc d'una jornada de mobilitzacions europees per la pau era una convocatòria impulsada des de la Plataforma Aturem la Guerra, que les últimes setmanes havia aconseguit unir entitats i moviments socials de diferent índole que comparteixen la necessitat de posar fi a l'horror que es viu a Ucraïna. Les i els manifestants portaven pancartes a favor de la pau, van assenyalar l'OTAN i van cridar lemes com ara "Ni OTAN ni Putin, deixeu-nos en pau", "OTAN terrorista" i "Bases fora, OTAN no". La manifestació havia començat al migdia a la plaça de la Universitat i va acabar a la plaça de Sant Jaume, passant pel carrer de Ferran. A la plaça de Sant Jaume, alguns manifestants van fet discursos per demanar l'alliberament del periodista basc empresonat a Ucraïna Pablo González i van exigir justícia per al poble ucraïnès.
A les set del vespre, Aturem la Guerra va fer una altra mobilització amb les mateixes reivindicacions a Tarragona.
Estem en un Estat membre de l'OTAN, una organització militarista sotmesa als interessos imperialistes dels USA. Ens correspon denunciar aquesta aliança militar, tant per la seva responsabilitat en el conflicte bèl·lic actual, en què ha exercit un paper clau a l'hora de posar Ucraïna al centre del focus, com per la seva incompatibilitat amb l'ordre mundial pacífic que tant necessitem per a sortir mínimament ben parats dels múltiples reptes que enfronta la nostra espècie.
--
Manifestació antimilitarista a Milà contra la guerra i de solidaritat i acolliment dels pròfugs de totes les guerres
La tarda del passat dissabte 2 d'abril hi va haver una manifestació a la plaça Affari de Milà (Llombardia) convocada per l'AssembleaAntimilitarista de la ciutat. En la convocatòria es deia que la manifestació era contra la guerra i qui l'arma, contra el guerrarisme de l'ENI, pel retorn de les tropes italianes destinades a l'estranger, per la clausura i la reconversió de la indústria bèl·lica, l'abolició de les fronteres i la solidaritat i l'acolliment dels pròfugs de totes les guerres.
--
Acte a Granollers de la Plataforma per la pau, contra les guerres, OTAN NO, bases fora
El dimecres 27 d'abril hi va haver la presentació a ★ anònims ★, al carrer Ricomà 57 de Granollers (Vallès Oriental), de la Plataforma per la pau, contra les guerres, OTAN NO, bases fora amb la participació d'Olaya Lourdes Checa (advocada), Ramón Franquesa i Encarna López Gil (membres de la plataforma) i Joan Tafalla (historiador).
--
El Centre Delàs organitza i participa en diferents activitats per reflexionar sobre les respostes a la guerra a Ucraïna des del pacifisme
El Centre Delàs d'Estudis per la Pau informa que com a entitat compromesa amb la cultura de pau i la no-violència treballa per promoure una reflexió crítica sobre el conflicte armat a Ucraïna. Promou una reflexió crítica sobre el conflicte armat a Ucraïna, basat en una perspectiva de construcció de pau, pacifista, tot aportant a la construcció de propostes per a un alto el foc i una desescalada militar. Amb aquest objectiu, s'han organitzat taules rodones, webinars i xerrades, s'ha participat en conferències i altres actes organitzats per la societat civil, s'han publicat articles d'opinió a la premsa escrita i s'han ofert entrevistes i s'ha participat en debats i tertúlies en televisions i ràdios d'àmbit local, autonòmic i nacional. Investigadores del Centre Delàs han assessorat també periodistes per al tractament de l'actualitat, reportatges i altres. L'11 de març el Centre Delàs va organitzar la Taula Redona Respostes pacifistes als dubtes i preguntes sobre la guerra a Ucraïna", a la Vall d'Uixò (Plana Baixa, Castelló, País Valencià) que va reunir una setantena de persones en un debat amb les veus dels investigadors del Centre Delàs, Jordi Calvo i Alejandro Pozo, junt a l'escriptor i observador de pau a l'ONU als Balcans Pere Cervantes i la periodista Tica Cuesta. El 18 de març es va coorganitzar amb la Universitat Internacional de la Pau la conferència Respostes pacifistes a la guerra a Ucraïna a Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), amb els investigadors Pere Ortega i Tica Font. I el 21 de març, la ciutat de València acollia també el debat organitzat pel Centre Delàs: Respostes pacifistes als dubtes i preguntes sobre la guerra a Ucraïna, dels investigadors del Centre Delàs, Jordi Calvo, Alejandro Pozo i Edgard Vega. El 23 de març es reunien les diferents veus del Centre Delàs expertes en diferents àmbits de l'anàlisi del cicle econòmic militar, seguretat i defensa, i la cultura de pau i la no-violència. L'acte, en format virtual va comptar amb la participació de: Pere Brunet, Tica Font, Pere Ortega, Alejandro Pozo, José Ángel Ruiz, Edu Salvador i Gabriela Serra. El Webinar del Centre Delàs: Respostas pacifistes davant la guerra a Ucraïna el van seguir en directe una cinquantena de persones i centenars l'han recuperat posteriorment. A Barcelona es va organitzar el Cinefòrum Aturem la guerra: respostes pacifistes a les preguntes sobre la guerra a Ucraïna amb Ina Robles, bomber i activista pacifista contra el comerç d'armes; Javi Raboso, sociòleg i activista pels drets humans, responsable de la campanya de Cultura de Pau a Greenpeace; i Jordi Calvo, coordinador i investigador del Centre Delàs. Elisenda Ribes, investigadora del Centre Delàs va presentar i moderar el debat que va tenir lloc al Pati Manning de Barcelona. Investigadores del Centre Delàs han participat també en prop d'una vintena d'actes organitzats per d'altres entitats i moviments socials com ara el Webinar de WILPF Ucrania: reflexiones sobre la guerra desde el feminismo pacifista, la Taula Rodona Ucrania: ¿Qué está pasando? Miradas de construcción de paz en el marc del cicle del IPAZ Miradas al mundo, el debat Ucrania: Las finanzas detrás del conflicto amb Tica Font en el marc dels Debats d'ATTAC, la presentació de la La Paz Herida de Revista 5W amb participació de la Nora Miralles o el Seminari online de la Universitat d'Alacant Contextos de la guerra que nos relatan: ¿Es posible la paz, la desmilitarización y la cooperación ante el colapso?, entre d'altres.
--
La guerra a l'est d'Europa, un dels principals productors del món de cereals, té impacte a zones que ja pateixen crisis alimentàries a causa d'enfrontaments bèl·lics, com el Iemen, Somàlia i Etiòpia
L'actual guerra a Ucraïna ha derivat en la impossibilitat de rebre productes com cereals o oli de gira-sol. En aquests dos casos, Europa depèn en gran manera del que en les últimes dècades s'ha considerat el seu graner. En un món globalitzat on es deleguen les necessitats bàsiques de producció a milers de quilòmetres de distància, una guerra com aquesta pot provocar fam a zones que ja pateixen crisis alimentàries a causa d'enfrontaments bèl·lics, com el Iemen, Somàlia i Etiòpia.
--
Ucraïnesos formen, com a burla sàdica, una 'Z' amb els cadàvers de soldats russos a Járkov
Ucraïnesos han format al terra la lletra 'Z' amb els cadàvers de soldats russos morts durant els combats del setge de Járkov. La lletra 'Z' és un símbol de suport a la invasió d'Ucraïna per part de Rússia. En aquest cas és una burla sàdica per part d'ucraïnesos.
--
Mobilització dels transgènere, els quals tenen prohibit buscar refugi fora d'Ucraïna
Tots els homes entre 18 i 60 són sotmesos a la mobilització general per part del Govern d'Ucraïna i no poden refugiar-se fora de les fronteres ucraïneses. Els transgènere que no tinguin en el passaport la seva condició femenina s'han de quedar dins Ucraïna com homes mobilitzats. En cas de voler sortir legalment per la frontera són retinguts i obligats a quedar-se a Ucraïna.
--
Refugiades ucraïneses demanen a entitats solidàries de les comarques gironines retornar a l'Est d'Europa per la falta d'ajudes i oportunitats a l'Estat espanyol
Moltes d'aquestes persones opten per anar a Polònia i Romania per intentar estar més a prop d'Ucraïna i on els tràmits administratius són més ràpids
Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, desenes de refugiades ucraïneses s'han posat en contacte amb entitats solidàries de les comarques gironines per tal que les ajudin a retornar al seu país o a d'altres de propers. El motiu és la "falta d'oportunitats" que tenen a l'Estat espanyol, tant per la barrera idiomàtica, com per la lentitud dels tràmits per aconseguir optar a un lloc de feina. En aquest sentit, moltes de les qui van venir a terres nord orientals de Catalunya fa poques setmanes intenten anar ara a països com Polònia o Romania, ja que els tràmits administratius són més àgils i, alhora, les barreres culturals i lingüístiques són menors.
Des de la Coordinadora d'ONG Solidàries de les comarques gironines i l'Alt Maresme assenyalen que moltes famílies acollidores es troben ara amb dificultats per mantenir les seves famílies i les persones refugiades.
En aquest sentit, la tècnica de la coordinadora, Núria Palomar, assenyala que la iniciativa ciutadana d'anar a buscar persones refugiades va ser "molt bona", però que no es va pensar prou en què passaria un cop aquí. "No s'ha tingut en compte ni preparat una resposta amb l'administració a llarg termini. Ara mateix hi ha situacions que no es poden resoldre", remarca Palomar. Per això, des de la coordinadora aposten per "fer pressió política" perquè les administracions responsables actuïn i posin recursos per a aquestes persones.
I és que bona part de les persones que han col·laborat amb iniciatives ciutadanes fent combois per anar a buscar refugiades res troben ara amb demandes de retorn d'aquestes persones. Un cas és el d'en Vitaliy. Ell és ucraïnès i viu a Vilobí d'Onyar (la Selva). Amb una colla d'amics van fer diversos viatges fins a Polònia per tal de portar refugiats a Catalunya.
En total van acollir 57 persones i explica que alguns ja han demanat si se'ls pot retornar, ja que aquí no troben l'oportunitat que buscaven. En aquest sentit, molts aposten per anar a Polònia o Romania, on la barrera idiomàtica és menor i, de retruc, estan més a prop d'Ucraïna.
"Molta gent vol tornar perquè no troba ajuda del Govern espanyol i tots els tràmits són llarg fins que no ho aconsegueixen i després perden l'esperança i senten que estan a casa d'algú sense poder aportar res", assenyala en Vitaliy. Ell ha tingut vuit refugiades a casa i explica que la majoria les "sap greu no poder ajudar en res" i "se senten malament". Per això, en Vitaliy demana que els tràmits amb el Govern espanyol siguin "més ràpids" per tal d'evitar aquests problemes.
Famílies acollidores que no arriben
El problema, explica Núria Palomar, és que hi ha moltes famílies acollidores que no arriben a final de mes, ja que no poden fer front a les despeses que suposa tenir persones refugiades a casa. "Ens estem trobant que moltes no poden continuar acollint i hi ha persones que s'estan quedant penjades", assenyala.
Palomar es queixa que l'administració "no està donant resposta" i, de fet, molts Ajuntaments no poden cobrir les necessitats bàsiques de les persones refugiades. A més, les entitats del tercer sector "fan el què poden" però també es troben amb problemes de subministrament.
La solució, diu Palomar, és "fer pressió" per tal que els governs locals, autonòmics i també el central "resolguin" una situació cada vegada més habitual. "L'administració és qui té la força, l'estructura i l'economia per poder-ho fer", conclou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada