L'Estat vol ampliar la xarxa de la MAT i el macro parc eòlic marí Tramuntana
La nova planificació de transport d'electricitat, fins al 2026, preveu el ramal aeri de la línia i construir la subestació de Riudarenes pel TAV
També obres a la de Santa Llogaia d'Àlguema, per canalitzar l'aerogeneració del macro parc eòlic marí Tramuntana i dels eòlics de l'Abera
L'expresidenta de l'associació de Micropobles de Catalunya Maria Crehuet critica que les formes de les grans empreses d'entrar les renovables al territori han estat «desagradables»
«Els grans operadors energètics han entrat amb mala baba al territori»
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Santa Llogaia d'Àlguema (Alt Empordà, comtat de Besalú) 31/03/2022.- Llegim al diari El Punt Avui que el nou pla estatal espanyol de desenvolupament de la xarxa d'energia elèctrica 2021-2026, aprovat el 22 de març pel Consell de Ministres del Govern de l'Estat, preveu dues obres d'envergadura a les comarques gironines. D'una banda, l'ampliació de la subestació elèctrica de Santa Llogaia d'Àlguema (Alt Empordà, comtat de Besalú), per a la transformació i emmagatzematge del corrent dels aerogeneradors del macro parc eòlic marí Tramuntana --a banda dels altres projectes d'aerogeneració que es belluguen a l'Albera--, i, d'una altra banda, l'enllaç amb la línia de molt alta tensió (MAT) Vic-Bescanó-Estat francès i la construcció d'una nova subestació a Riudarenes (la Selva, vescomtat de Cabrera, comtat de Girona).
La inversió per a cada actuació no està desglossada dins un pla que preveu fins a 6.964 milions de pressupost. Però sí els horitzons temporals, que es volen escurçar per "reduir la generació d'electricitat amb gas i la factura energètica". L'aposta governamental espanyola per les renovables, en l'escenari de les comarques gironínes, deixa entreveure que projectes com ara el macro parc eòlic marí Tramuntana --amb 500 MW mar endins davant de la badia de Roses-- i el Galatea, malgrat l'oposició del territori, tenen el vent de cara. En el cas de Santa Llogaia d'Àlguema, les obres per canalitzar la generació i l'emmagatzematge amb bateries es plantegen ja amb vista a l'horitzó de l'any 2023.
Riudarenes, un any després
Pel que fa a Riudarenes, el termini del document aprovat el 22 de març per l'Estat endarrereix la data prevista d'execució fins al 2024. S'hi justifica la necessitat de l'obra, sobretot, per reforçar l'alimentació d'eixos ferroviaris (el TAV i combois transfronterers de mercaderies d'ample internacional), però també per garantir més capacitat de subministrament elèctric a les línies que abasteixen la Costa Brava.
L'expresidenta de l'associació de Micropobles de Catalunya Maria Crehuet critica que les formes de les grans empreses d'entrar les renovables al territori han estat «desagradables»
Llegim al Diari de Girona que el model de transició energètica que s'està impulsant tant al Principat de Catalunya com a tot el Regne d'Espanya està tenint i tindrà efectes sobre territoris rurals que fins ara ja tenien els seus propis problemes, com el despoblament, la pèrdua de la biodiversitat o els efectes del turisme. És per això que el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i l'associació de Micropobles de Catalunya van celebrar el 22 de març un debat sota el títol El territori que s'esdevé: biodiversitat, model agroalimentari, despoblament, turisme…, amb l'objectiu de discernir si el canvi de model energètic pot ser «una palanca del canvi» per a la revalorització territorial o si, per contra, es pot convertir en un nou element de pressió sobre el territori.
L'ex-alcaldessa d'Ordis (Alt Empordà, comtat de Besalú) i expresidenta de l'associació de Micropobles de Catalunya, Maria Creuhet, va explicar que des del territori són conscients que les renovables són necessàries, però va criticar l'actitud que han tingut les grans operadores a l'hora de plantejar els projectes: «Han entrat a saco, amb mala baba i amb unes propostes de contractes sovint injustes i abusives», va explicar. «Les maneres com van aterrar al territori van ser desagradables, no correctes, i per això el territori es va aixecar», va afegir. Crehuet va lamentar admetre que els projectes d'energies renovables seran necessaris, «sobretot si no reduïm», però va lamentar que «sembla ser que si no parles de gigawatss i milions d'euros, el projecte ja no va enlloc». Així doncs, va defensar que una planificació territorial és imprescindible i que cal aconseguir una situació de «reequilibri».
Per la seva banda, l'assessor de les Nacions Unides i de la Comissió Europea Juan Requejo va constatar que la situació actual requereix un canvi «extraordinari» i una «revisió de model». En aquest sentit, va defensar que els nous operadors d'energies renovables --que, segons va constatar, hauran de ser addicionals a l'autoconsum i a les comunitats energètiques locals--, «no han de ser simples complidors de la normativa», sinó que hauran de ser «proactius» per aportar valor afegir i contribuir al desenvolupament territorial de la zona on s'implantin.
Finalment, Carles Llop, doctor arquitecte urbanista per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), va considerar que el model de transició energètica, si vol tenir èxit, requereix que no s'alteri l'habitabilitat de la zona en qüestió «per imposició», sinó que s'assumeixin i federin els canvis, i que hi hagi un «canvi radical» a l'hora d'entendre l'activitat, tot seguint un model de ciutat-mosaic territorial. Finalment, Llop també va advertir que s'ha de planificar de forma diferent la mobilitat per respondre als reptes contemporanis, i que l'organització no es faci només amb criteris administratius,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada