Nord-est Llibertari: Ángel Marín Pastor

dimecres, 30 de març del 2022

Ángel Marín Pastor

El 25 de març de 2016 es publica que "el 25 de març de 1917 neix a Hellín el militant anarquista i anarcosindicalista Ángel Marín Pastor" i que "va morir en 1993 a Tolosa de Llenguadoc". Ara tenim més dades: neix el 30 de març de 1917 a Hellín i morí el 27 de setembre de 1993 a l'Hospital Purpan de Tolosa de Llenguadoc

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 30 de març --algunes fonts citen erròniament el 25 de març-- de 1917 neix a Hellín (Campos de Hellín) el militant anarquista i anarcosindicalista Ángel Basilio Marín Pastor

Militant de les Joventuts Llibertàries i de la CNT-AIT, després de la campanya de Catalunya, el 10 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà, en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia i la Guingueta d'Ix, patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol i al Fort de Montlluís i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, concretament en el seu cas al camp de Vernet de l'Arieja

Va fer mítings per diverses localitats (Perpinyà, Montluçon i altres) després de l'Alliberament

Ángel Marín Pastor: El 30 de març --algunes fonts citen erròniament el 25 de març-- de 1917 neix a Hellín (Campos de Hellín, Albacete) el militant anarquista i anarcosindicalista Ángel Basilio Marín Pastor. El seu pare es deia José Marín Castillo i la seva mare, Dolores Pastor Marín.

Molt aviat va emigrar amb la seva família a Barcelona, on va treballar i militar en la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), en les Joventuts Llibertàries i en ateneus llibertaris.

El 24 de desembre de 1990 es casà a Tolosa de Lleguadoc (Alta Garona, Occitània) amb Isabel Navarro Pinar.

Ángel Marín Pastor va morir el 27 de setembre de 1993 a l'Hospital Purpan de Tolosa de Llenguadoc.

Si vols llegir la seva biografia:

[https://nordestllibertari.blogspot.com/search?q=%C3%81ngel+Mar%C3%ADn+Pastor].

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...