Ermengol Romañach i Coll

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

A les tres de la matinada del 30 de març de 1942, patint la captivitat al camp nazi de Güsen (Alta Àustria), consta que va morir l'anarcosindicalista Ermengol Romañach i Coll, nascut a Roses l'any 1906 

Militant de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier 

Ermengol Romañach i Coll: A les tres de la matinada del 30 de març de 1942, patint la captivitat al camp nazi de Güsen (Alta Àustria, Àustria), consta que va morir l'anarcosindicalista Ermengol Romañach i Coll, nascut a Roses (Serra de Rodes, Alt Empordà) l'any 1906. 

Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Per sortir-ne, s'enrolà a les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE) i amb l'Ocupació alemanya de juny de 1940 caigué presoner a les fortificacions franceses de la Mosel·la i fou empresonat al Stalag XIID de Treveris (Renània-Palatinat, Alemanya). Declarat apàtrida pel franquisme fou internat el 25 de gener de 1941 en el camp nazi de Mathausen (Alta Àustria, Àustria), junt a milers de companys exiliats i procedents de les CTE, fins que fou traslladat al proper camp de Güsen, on morí el 30 de març de 1942. 

El divendres 27 de maig de 2021 al migdia a Roses es va col·locar una llamborda stolpersteine, commemorativa al número 33 del carrer Peralada, en record del rosinc Ermengol Romañach i Coll, víctima del nazisme. La de Roses és la primera de les 119 llambordes que el Memorial Democràtic havia decidit instal·lar, entre maig i desembre de 2021, en memòria dels deportats als camps nazis de concentració i extermini. L'acte va comptar amb la presentació del director del Memorial Democràtic, Jordi Font Agulló; de l'alcaldessa de Roses, Montse Mindan; del regidor de Govern Obert i Memòria Històrica de Roses, Joan Plana; del director de Serveis Territorials a Girona del Departament de Justícia de la Generalitat, Jordi Martinoy, de la coordinadora Territorial de Joventut a Girona, Agnès Fàbregas; i del regidor de Cultura de Roses, Èric Ibáñez. Prèviament a la col·locació de la llamborda, el regidor de Memòria Històrica de Roses, Joan Plana, va recordar la vida i figura d'Ermengol Romañach fins a la seva mort al camp de concentració nazi de Güsen. El director del Memorial Democràtic va explicar a l'assistència el projecte stolpersteine, que es tradueix com "llamborda que fa ensopegar" i compta actualment amb més de 82.000 peces repartides per tot el món, i la seva importància en la recuperació de la memòria col·lectiva dels qui lluitaren i moriren per les llibertats i drets socials. L'alcaldessa de Roses, Montse Mindan, va finalitzar la presentació agraint la tasca desenvolupada per l'Arxiu Municipal de Roses al llarg dels darrers tres anys, que ahir va culminar i permetrà visibilitzar i fer reflexionar la gent del municipi i la que el visita sobre el passat rosinc recent i la història comuna d'Europa, conscienciant dels errors bèl·lics i polítics comesos que no s'han de tornar a repetir. L'acte va finalitzar amb la col·locació de la llamborda a càrrec de l'alcaldessa i de Mari Luz Martín, vídua d'Adolfo Romañach, nebot d'Ermengol Romañach.  

Les stolpersteine són les llambordes creades per l'artista alemany Gunter Demnig en record de persones deportades, víctimes del nacionalsocialisme alemany. Les peces es col·loquen, sempre que sigui possible, davant la darrera residència on la víctima va viure en llibertat. Són blocs de ciment, d'aproximadament 10 x 10 cm, amb una placa de llautó daurat on hi ha gravades les dades més rellevants de la víctima. L'objectiu de l'artista és fer aturar els vianants i interpel·lar-los per tal de fer memòria sobre la persona a qui es dedica aquella placa: com es deia?, quan va néixer?, quan va morir?, on vivia?, on i quan fou deportada?. Les primeres llambordes que es van col·locar van ser a Berlín el maig de 1996, dedicades a les persones jueves residents al barri de Kreuzberg. El memorial en forma de llambordes disperses per tot Europa ens permet adonar-nos de la magnitud de la tragèdia del nazisme. Avui en dia és el projecte més gran descentralitzat de memòria i compta amb més de 82.000 llambordes a més de 1.800 ciutats d'una vintena de països.  

L'Ajuntament de Roses i l'Arxiu Municipal, coneixedors del projecte, van iniciar ara fa tres anys el procés que avui culmina avui amb la col·locació d'una de les llambordes per recordar el rosinc Ermengol Romañach i Coll.  

Ermengol Romañach Coll, fill de Teodor Romañach i Joaquima Coll, va néixer a can Tupinet, a  Roses, l'any 1906. Fou militant de la CNT-AIT i, amb l'esclat de la Guerra Civil, fou membre del Comitè Revolucionari de Milícies Antifeixistes de Roses. Es va exiliar a primers de febrer de 1939 i va ser reclòs als camps de concentració francesos. Durant l'Ocupació alemanya van agafar l'Ermengol i el van portar a Alemanya, fins que va arribar al camp nazi de Matahusen el 25 de gener 1941, en un transport amb 775 refugiats d'apàtries de nacionalitat espanyola presoners provinent del camp d'Stalag XII D de Trèveris (Alemanya). Va ser classificat com a "schutzhäftling", detingut preventivament.  

Traslladat del camp nazi de Mathausen al de Güsen, uns camps que van ser creats per treballar les seves pedreres contigües. Aviat es van convertir en uns campaments de la mort en què grups de presos, en particular polonesos i de nacionalitat espanyola, van ser assassinats sistemàticament.  

Ermengol Romañach i Coll va morir a les 3 de la matinada del 30 de març de 1942 a Güsen, a causa d'una hidropesia, una malaltia que provoca l'acumulació de líquid clar en els teixits i cavitats del cos, segons el llibre registre de defuncions del mateix camp nazi. Des del  

Memorial de Mathausen i els altres camps posen en alerta, però, sobre la causa de la mort, atès que la causa donada no es correlaciona necessàriament amb els motius reals de la mort del presoner. Sovint els assassinats es disfressaven de "casos naturals de mort".