Necrològica de Manuel Calafell Galí apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 16 de juny de 1974
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 26 de febrer de 1898 neix a Manresa l'anarquista i anarcosindicalista Manuel Calafell Galí --els seus llinatges a vegades citat erròniament com Calafet i Galy–, conegut com Cala
Establert a Vic organitzà la CNT i fou membre del seu comitè local, desenvolupant una intensa campanya de mítings a la comarca (Vic, Tona, Centelles i alguna altra localitat), alguns al costat de Joan Peiró Belis. En 1930 encapçala la comissió que organitzà l'Associació Obrera de Vic i treballà en la seva comissió de cultura. Entre 1931 i 1933 dirigí el setmanari Sembrar, òrgan de la CNT d'Osona i el Ripollès, on va publicar molts editorials i cròniques. Abandonà la direcció quan en 1933 ell s'integrà en els Sindicats d'Oposició
En 1936, quan els Sindicats d'Oposició es reintegraren a la CNT, en retornà a la CNT-AIT. L'octubre de 1936 va ser nomenat conseller municipal de Vic en representació de la CNT-AIT, encapçalant el Comitè de Proveïments
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí el camps de concentració de Bram, un dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier
Manuel Calafell Galí: El 26 de febrer de 1898 neix a Manresa (Bages) l'anarcosindicalista Manuel Calafell Galí –els seus llinatges a vegades citat erròniament com Calafet i Galy–, conegut com Cala. El seu pare es deia Pere Calafell i la seva mare, Elionor Galí.
S'afilià a les Joventuts Llibertàries i al Sindicat de l'Alimentació de Barcelona de la Confederació Nacional del Treball (CNT).
En els anys vint del segle XX va ser delegat del Comitè Regional de Catalunya de la CNT.
Posteriorment s'establí a Vic (Plana de Vic, Osona), on organitzà la CNT i fou membre del seu comitè local, desenvolupant una intensa campanya de mítings a la comarca (Vic, Tona, Centelles i alguna altra localitat), alguns al costat de Joan Peiró Belis.
En 1930 encapçala la comissió que organitzà l'AssociacióObrera de Vic i treballà en la seva comissió de cultura.
Va ser delegat a la Conferència Regional de Catalunya celebrada entre maig i juny de 1931.
Entre 1931 i 1933 dirigí el setmanari Sembrar, òrgan de la CNT-AIT d'Osona i el Ripollès, on va publicar molts editorials i cròniques. També envià col·laboracions a Solidaridad Obrera. En 1933 abandonà la direcció del setmanari quan ell s'integrà en els Sindicats d'Oposició de la CNT de tendència trentista.
El març de 1936, quan els Sindicats d'Oposició de la comarca d'Osona es reintegraren a la CNT-AIT, en retornà.
Arran del cop militar feixista, l'octubre de 1936 va ser nomenat conseller municipal de Vic en representació de la CNT-AIT, encapçalant el Comitè de Proveïments. Establí una «Cuina Col·lectiva», abastí les cases de beneficència, organitzà col·lectes per al front i per als hospitals de sang, regular els preus, planificà, controlà i incrementà i millorà la producció, creant una Granja Avícola Municipal, aprofitant els horts i els ramats dels convents, gestionant exitosament la Granja de l'Escorial.
El 9 de setembre de 1936 creà, per coordinar la comarca (Centelles, L'Esquirol, Manlleu i Roda), el Comitè Comarcal de Proveïments.
Aquest 1936 representà la comarca d'Osona en el Consell Provincial de Proveïments.
Quan el sector cenetista vinculat a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) va ser apartat de l'Ajuntament de Vic arran de «les Jornades de Maig» de 1937, en quedà com a cap de la CNT-AIT dins del Consell Municipal i el 19 de gener de 1938 entrà a formar part de la Comissió de Govern.
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí el camps de concentració de Bram (Aude, Occitània), un dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier.
L'octubre de 1941 el Tribunal de Responsabilitats Polítiques franquista el va condemnar en rebel·lia «a la pèrdua total de béns, a la inhabilitació absoluta perpètua i l'estranyament perpetu del territori espanyol».
Passà a treballar en una fàbrica de pastes a Lesinhan de las Corbièras (Aude, Occitània), on després de la Segona Guerra Mundial interimperialista va ser un dels organitzadors de la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili i de la qual va ser nomenat secretari. La seva companya fou Nativitat Palau.
Sempre confederal, Manuel Calafell Galí va morir el 6 de març de 1974 al seu domicili de Lesinhan de las Corbièras i va ser inhumat aquell mateix dia al cementiri d'aquesta localitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada