Necrològica de Josep Estela Balleste publicada en el periòdic parisenc Le Combat Syndicaliste del 4 d'abril de 1974
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 4 d'octubre de 1912 neix a Lleida l'anarcosindicalista Josep Estela Ballester
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili i deixant la seva companya Neus Vicens i un infant petit al Principat de Catalunya, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Per sortir-ne s'enrolà a les Companyies de Treballadors Estrangers
Josep Estela Ballester: El 4 d'octubre de 1912 neix a Lleida (Segrià, Terres de Ponent) l'anarcosindicalista Josep Estela Ballester. El seu pare es deia Miquel Estela i la seva mare, Consol Ballester.
Començà a militar al Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM).
Mosaista de professió, s'afilià al Sindicat de la Construcció de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i s'integrà en el moviment llibertari.
En 1936 participà activament en la lluita contra l'aixecament militar feixista.
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili i deixant la seva companya Neus Vicens i un infant petit al Principat de Catalunya, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Per sortir-ne s'enrolà a les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE).
Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista treballà com a llenyataire als boscos de Prats de Molló i la Presta (Alt Vallespir), on en 1947 patí un greu accident de feina quan un cable que arrossegava un tronc es va trencar ferint-lo al pit, fet que li va implicar l'ablació d'un pulmó i la meitat de l'altre. Ingressat a l'Hospital Saint-Éloi de Montpelhièr (Erau, Occitània), hagué de restar-hi ja de per vida amb una greu insuficiència respiratòria crònica. No obstant això, milità en la Federació Local de Montpelhièr de la CNT-AIT en l'Exili i es caracteritzà per ajudar en diferents ocasions emigrats econòmics provinent de l'Espanya franquista.
Josep Estela Ballester va morir el 31 de desembre de 1973 a l'Hospital Saint-Éloi de Montpeller i va ser inhumat el 3 de gener de 1974 en presència del seu fill vingut de Sabadell (Vallès Occidental).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada