Josep Escribano Saurat
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 4 d'octubre de 1918 neix a Roses (Alt Empordà) l'anarcosindicalista i resistent antifeixista Josep Escribano i Saurat
Fent de xofer d'un camió eruga amb el qual després de la campanya de Catalunya, el 10 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà, en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia i la Guingueta d'Ix, patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol i al Fort de Montlluís i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, en el seu cas el camp de Vernet d'Arièja fins que gràcies a un parent, trobà feina de camioner a la zona de Portvendres
Josep Escribano Saurat: El 4 d'octubre –algunes fonts citen erròniament el 5 d'octubre– de 1918 neix a Roses (Serra de Rodes, Alt Empordà) l'anarcosindicalista i resistent antifeixista Josep Escribano i Saurat --el segon llinatge també citat erròniament Saura--, conegut com Pepito. El seu pare es deia Jesús Escribano Portillo i la seva mare, Filomena Saurat Simarro.
Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), quan el cop militar feixista de juliol de 1936 s'enrolà en la «Columna Durruti». Després de la militarització de les milícies, va ser integrat en la 120 Brigada Mixta de la 26 Divisió l'Exèrcit Popular de la República Espanyola, on va fer de xofer d'un camió eruga amb el qual després de la campanya de Catalunya, el 10 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà (Baixa Cerdanya), en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia (Baixa Cerdanya) i la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya), patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol (Alta Cerdanya) i al Fort de Montlluís (Alt Vallespir, Vallespir) i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, en el seu cas el camp de Vernet d'Arièja (Arièja, Occitània) fins que gràcies a un parent, trobà feina de camioner a la zona de Portvendres (Costa Vermella, Rosselló).
Amb la seva companya, Josefa Zaporta Gil (Josefina), s'establí a l'Alta Savoia, on durant l'Ocupació alemanya continuà treballant de xofer repartidor, alhora que participà en l'avituallament dels grups de la Resistència.
El 15 de maig de 1944 s'integrà com a sergent en el I Batalló de la Companyia 93-44 dels Francs Tireurs Partisans (FTP, Franctiradors Partisans) de la Resistència.
Durant els combats per l'Alliberament, va ser ferit al genoll en l'atac a la presó d'Annecy (Alta Savoia, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània).
El 13 de juny de 1992 va ser condecorat amb la «Creu de Combatent (1939-1945)» per les seves accions de guerra en la Resistència en un acte celebrat a Praiòls (Arièja, País de Foix, Occitània).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada