El risc de rebrot a la Regió Sanitària Girona baixa fins a nivells previs a la cinquena onada. Ahir hi havia 27 persones ingressades per covid-19, 7 a les UCI

El risc de rebrot a la Regió Sanitària Girona baixa fins a nivells previs a la cinquena onada. Ahir hi havia 27 persones ingressades per covid-19, 7 a les UCI 

Aquí es pot seguir dia a dia, municipi a municipi:  

[https://www.ccma.cat/324/coronavirus/risc-municipis/] 

Les poblacions de les comarques gironines amb l'índex de risc de rebrot més elevat, entre altres, són Campdevànol (878), Vilablareix (652), Llagostera (409), Sant Julià de Ramis (407), Salt (218), Puigcerdà (204), Figueres (181), Banyoles (167) i Roses (110) 

Un estudi afirma que a l'Estat espanyol les teories conspiratives calen més entre votants de dretes, que es mostren més reticents als vaccins i a l'ús de mascareta 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Campdevànol (Ripollès, comtat d'Osona) 12/10/2021.- Llegim al Diari de Girona que el Risc de Rebrot a la Regió Sanitària de Girona va baixar ahir quatre punts més, de 72 a 68, arribant al nivell més baix des de l'inici de la cinquena onada del passat mes de juny. Llavors, el Risc de Rebrot a la Regió Sanitària de Girona havia arribat a estar a 65 punts, el 18 de juny, però, la reobertura temporal de l'oci nocturn, els viatges d'estudiants a les Balears i l'augment de les interaccions socials per Sant Joan, quan la vacunació entre els joves encara estava a les beceroles, va obrir les portes de la cinquena onada. Una explosió de casos que, en el cas d'aquest índex, el Risc Rebrot, va arribar a un pic màxim a aquesta regió sanitària de 1.309 punts el dia 3 de juliol. 

Pel que fa a la resta d'índexs, ahir a la Regió de Sanitària de Girona es van comunicar 33 contagis nous i hi havia 27 persones ingressades, 7 a les UCI. No es va comunicar cap nova mort per covid-19 i les persones de la Regió Sanitària de Girona vacunades amb pauta completa eren ja 626.868.  

En el conjunt del Principat de Catalunya, les dades encara són millors que a la Regió Sanitària de Girona i, per exemple, el Risc de Rebrot va baixar fins als 47 punts (cinc menys que diumenge) i la Rt 0,84. Ahir al matí el Departament de Salut de la Generalitat va declarar 15 persones hospitalitzades més a causa de covid-19 en les darreres hores (358) però 2 persones pacients en estat crític menys ingressades a l'UCI, que passen de 105 a 103 en el conjunt del Principat de Catalunya. En paral·lel, es varen notificar 170 nous contagis confirmats per PCR o TA, que situen el total des de l'inici de la pandèmia en 917.008. Es van notificar dos morts en les últimes hores i el global de defuncions és de 23.934. L'1,65% de les proves que s'han fet en la darrera setmana han donat positiu. La incidència acumulada a 14 dies passa de 59,34 a 57,96, mentre que a 7 dies baixa de 26,11 a 24,37. En la mateixa línia, els grups confinats a les escoles catalanes han baixat fins als 117. 

Prop de cinc milions de persones infectades i 86.827 víctimes de covid-19 

Obrint el focus a escala estatal. Al Regne d'Espanya es van registrar 3.829 casos positius de covid-19 i 49 defuncions des de divendres fins ahir. D'aquesta manera, la xifra de persones infectades des de l'inici de la pandèmia és de 4.977.448 i la de víctimes és de 86.827, amb una incidència acumulada a 14 dies de 46,08 infeccions per cada 100.000 habitants, 2,1 punts menys que l'últim dia. 

El Principat de Catalunya encapçala els contagis en els últims 7 dies amb 2.772 casos, seguida per la comunitat de Madrid (1.512) i Andalusia (1.049). Des de l'inici de la pandèmia la Comunitat de Madrid encapçala el rànquing dels territoris amb més víctimes mortals causades per la covid-19, amb 16.145. Després se situa el Principat de Catalunya amb 15.758 i en tercer lloc Andalusia amb 11.200, segons dades del Ministeri de Sanitat del Govern espanyol. 

En els darrers 7 dies hi ha hagut 79 víctimes mortals, 13 de les quals a la comunitat de Madrid i 11 a Andalusia. Al Principat de Catalunya n'hi ha hagut 5 i a Cantàbria, a Ceuta, a Melilla i a la Rioja no se n'ha registrat cap durant la darrera setmana. 

Pel que fa al nombre total de contagis registrats des de l'inici de la pandèmia, al Principat de Catalunya és on més se n'han acumulat amb 921.841 casos, seguida per la Comunitat de Madrid amb 893.471 i Andalusia amb 803.876. Al País Valencià n'hi ha hagut 511.551. 

Ahir, al conjunt de l'Estat espanyol hi havia 1.942 persones ingressades com a pacients per la infecció, que ocupen l'1,6% de tots els llits disponibles. Un total de 507 persones estaven ingressades a l'UCI, el 5,55% del total de llits per a casos crítics a nivell de l'Estat espanyol. 

Al Regne d'Espanya: 37 milions de vacunats 

Pel que fa a les xifres diàries de vacunació que aporta el Ministeri de Sanitat del Govern espanyol, 36.937.743 persones tenen dues dosis de la vacuna, el 87,7% de la població diana, la major de 12 anys. En paral·lel, el 89,8% de la població diana ha rebut almenys una dosi. Són 37.816.635 persones. D'altra banda, 344.944 persones han rebut dosis addicionals. 

Al Principat de Catalunya, 5.772.947 persones han rebut dues dosis (el 74,2% de la població total i el 84,1% de la població major de 12 anys o diana), mentre que 5.925.400 en té almenys una (el 76,2 i el 86,3% respectivament). Hi ha 55.468 persones amb dosis addicionals. Fins ara s'han rebut 11.863.410 vacunes i se n'han subministrat 11.052.966, el 93,2% del total. El Govern espanyol ha entregat a les comunitats autònomes i a l'Exèrcit fins a aquest 11 d'octubre 75.641.871 dosis de les vacunes contra la covid-19 i fins ara se n'han administrat 70.822.813, que representen el 93,6% del total. La Unió Europea ha adquirit per al Regne d'Espanya, fins al quart trimestre de l'any, 141.943.261 vacunes, de les quals fins ara l'Estat n'ha rebut el 61,6%, 87.395.039. 

La vacunació contra la pandèmia de covid-19 disminueix en un 90% les possibilitats de desenvolupar una forma greu de la malaltia. És la principal conclusió d'un extens estudi realitzat amb francesos majors de cinquanta anys. «Les persones vacunades tenen nou vegades menys possibilitats de ser hospitalitzats o de morir que les no vacunades», va dir a l'agència France Press l'epidemiòleg Mahmoud Zureik, director de l'Epi-Phare, l'organisme públic encarregat d'elaborar l'informe. 

«És el més ampli fet en el món», va subratllar sobre aquest informe. Altres estudis ja havien evidenciat l'eficàcia de les vacunes per a evitar formes severes del coronavirus-19. Però el publicat aquest dilluns destaca per la seva àmplia base de dades, de fins a 22 milions de persones. L'Epi-Phare va comparar la situació mèdica de francesos vacunats amb no vacunats (amb la mateixa edat, gènere i lloc de residència) entre el 27 de desembre --quan van començar les injeccions a la República Francesa-- i el 20 de juliol. Les seves conclusions resulten clares: tant el risc de sofrir una forma greu com de morir en estar ingressat es redueixen en un 90%. 

L'informe utilitza dades de vacunats amb Pfizer/BioNtech, Moderna i AstraZeneca. Els nivells d'eficàcia resulten pràcticament idèntics amb les vacunes. En canvi, no s'extreuen conclusions sobre els efectes de Janssen --la quarta vacuna autoritzada a la Unió Europea--, ja que es va injectar en molt pocs francesos i els resultats no haguessin estat rellevants. Segons l'estudi, l'efecte protector de les vacunes es manté amb el pas dels mesos, malgrat una lleugera disminució observada. 

L'estudi també s'interessa per l'eficàcia davant la variant delta, sorgida a l'Índia i actualment dominant en el món. En aquest sentit, aporta unes conclusions optimistes, però limitades. Segons l'informe, les substàncies immunitzants disminueixen en un 84% el risc de formes greus amb la nova variant. No obstant això, «aquestes dades es basen en un curt període (del 20 de juny al 20 de juliol de 2021), la qual cosa no permet avaluar de manera definitiva els efectes de la variant delta en la reducció del risc», reconeix l'estudi. Els seus autors expliquen que aprofundiran sobre aquesta qüestió en el futur, així com en la permanència de la immunitat al llarg del temps. En canvi, no examina els efectes de la vacuna en els contagis i per a frenar la transmissió del virus. Segons el centre nord-americà per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC), les persones vacunades podrien transmetre una quantitat del virus semblant a les no vacunades amb la variant índia. 

Aquí es pot seguir dia a dia, municipi a municipi:  

[https://www.ccma.cat/324/coronavirus/risc-municipis/] 

Les poblacions de les comarques gironines amb l'índex de risc de rebrot més elevat, entre altres, són Campdevànol (878), Vilablareix (652), Llagostera (409), Sant Julià de Ramis (407), Salt (218), Puigcerdà (204), Figueres (181), Banyoles (167) i Roses (110). 

També amb risc, entre altres, Vilafant (93), Palafrugell (82), Santa Coloma de Farners (81), Lloret de Mar (67), Girona (57), Calonge i Sant Antoni (53), Blanes (37), la Jonquera (35), Olot (33), la Bisbal d'Empordà (24), Maçanet de la Selva (13), Sant Feliu de Guíxols (12),  

Sant Joan les Fonts (10), Cassà de la Selva (5) i Palamós (1), 

Un estudi afirma que a l'Estat espanyol les teories conspiratives calen més entre votants de dretes 

Segons publica el Diari de Girona que hi ha conspirativistes que afirmen que el coronavirus-19 és una arma bioquímica creada pels humans? Que va ser desenvolupat per les companyies farmacèutiques? Que hi ha qui creu que sí. I que segons un estudi la ideologia política influeix, i molt, en les respostes. Com més a la dreta se situen els entrevistats, més triomfen les teories conspiratives, recelen de la vacunació i dubten de les recomanacions sanitàries. És una de les conclusions d'un informe de l'Observatori Social de la Fundació La Caixa al qual ha tingut accés El Periódico de España, del mateix grup editorial que Diari de Girona. 

Sota el títol Responsabilitat individual i col·lectiva en el context de la pandèmia de la covid-19, l'estudi es va realitzar el gener de 2021, en plena tercera onada de la pandèmia, segons expliquen Elia Soler Pastor, Maitane Arnoso i Magdalena Bobowik, tres de les seves autores. Les actituds reflectides, adverteixen, han pogut anar variant amb el procés de la pandèmia i la vacunació. 

Amb una mostra de 2.004 persones de 18 a 65 anys (52% de dones i 48% d'homes), és el primer informe a reflectir les pràctiques de salut pública o l'acord amb les polítiques sanitàries en una mostra representativa de la població de l'Estat espanyol, assenyala Bobowik, investigadora principal de l'estudi. 

Ideologia i conspiració 

Entre els resultats més contundents hi ha les fake news. Com més a la dreta se situen els enquestats, més creuen en les teories conspiratives. Davant la pregunta de si el coronavirus-19 és una arma bioquímica creada pels humans, un 44,7% de l'extrema dreta s'hi mostra «completament d'acord», davant del 19% de les posicions de centre i l'11,5% de l'extrema esquerra. 

També es pot fer una relació curvilineal. Per exemple, la més conservadora tendeix més a creure en teories de conspiració que apunten a grups socialment desfavorits o minoritaris, com la població musulmana, mentre que relats que apunten a grups poderosos com ara la banca o les farmacèutiques poden ser acceptats en ambdós extrems d'orientació política. 

Vacunes 

L'enquesta suggereix que --en el moment de la recollida de dades-- el 75% de la població estava disposada a vacunar-s'hi de seguida que fos possible (ara el percentatge amb pauta completa al Regne d'Espanya voreja el 90%). Les posicions polítiques també són definitives. Un 71,2% dels enquestats d'extrema esquerra s'hi mostrava totalment a favor, percentatge que en el centre era del 57,8%, i a l'extrema dreta, un 36,8%. 

Responsabilitat 

És un dels capítols fonamentals. Vuit de cada 10 persones enquestades se senten responsables d'evitar que ells mateixos o els seus éssers estimats es contagiïn (el 82,2% hi està bastant o completament d'acord). Menys de la meitat sent la responsabilitat de prevenir que es contagiïn altres ciutadans del país (46%). I menys de quatre de cada 10 persones (37,4%) se senten responsables de protegir a les persones d'arreu del món, un percentatge que, en opinió de les psicòlogues, mostra «com es dilueix el sentit de la responsabilitat a mesura que es va tornant més inclusiu i inclou a altres persones [del país, del món] fora dels cercles més directes». 

Mesures anticontagi 

Les persones amb un grau més elevat de responsabilitat individual són les que respecten més les normes. Dur mascareta, rentar-se les mans i mantenir la distància de dos metres són les més seguides pel 95,2%, el 80,3% i el 77,8%, respectivament). La majoria dels enquestats utilitzen, a més, desinfectant de mans (67,2%). Durant el confinament, tres quartes parts de les persones entrevistades afirmen haver sortit de casa només quan era necessari (75,7%) o la gran majoria va evitar visitar a familiars i amics (77,8%). 

Gran part de les persones enquestades estan d'acord en mantenir l'obligació de dur mascareta fins i tot en espais oberts (82,8%); quasi tres quartes parts donen suport a la limitació de la mobilitat dins el mateix país (72,5%) i set de cada 10 accepten el toc de queda nocturn (69,1%). 

Quan es pregunta per l'obligació de dur mascareta, fins i tot en espais oberts, les persones que se situen a l'extrema dreta són qui més recel mostren: menys de la meitat (44,7%) diu estar «completament d'acord». 

Primer els europeus 

Si hi ha un apartat que sorprèn les investigadores és que en una tercera part de la població (30,8%) està d'acord en prioritzar als europeus a l'hora d'administrar les vacunes. Això els provoca «certa preocupació», perquè aquest percentatge no va més enllà del seu mateix grup i no pensa en les vacunes com una eina per la salut comunitària que també són un dret dels països més empobrits. Un altre terç dels enquestats hi està en desacord, matisen les autores. 

Crisi sanitària 

Un altre aspecte destacable per les autores és que la població està a favor de mesures de protecció social com ara subsidis o la renda bàsica universal (fins a un 64,2% en el cas d'aquesta última) per amortir l'impacte de la sagnia sanitària provocada per la crisi. 

Fronteres 

En política exterior, la majoria expressa la necessitat de posar en quarantena a les persones que vinguin de països de risc (89,4%). A més, sis de cada 10 estan d'acord en restringir l'entrada al regne d'Espanya de persones immigrants (60,3%), mentre que quatre de cada 10 dona suport a la regularització de totes les persones immigrants ja residents al país en el moment en què va irrompre la pandèmia (42,4%). 

Hem canviat? Les autores de l'informe ressalten que el treball és un «esforç col·lectiu» d'un equip internacional d'experts en temàtiques diverses, però centrats en la promoció de respecte als drets humans, diversitat, convivència i solidaritat. Està realitzat en el context espanyol, però també estan recollint dades en altres països. La pregunta és: ens ha canviat la pandèmia?. «És difícil saber si hem après alguna cosa del que hem viscut. El que sí que sabem és que no és l'última crisi global que caldrà afrontar. Els nostres resultats poden donar algunes pistes sobre com promoure una altra classe de comportaments cívics, inclosa la cura del medi ambient o el respecte als drets de totes les persones», inclou Bobowik.