Nord-est Llibertari: Ateus de Catalunya s'uneix amb Humanists International i altres grups de tot el món per animar l'Administració catalana a prendre accions humanitàries urgents a l'Afganistan

dimarts, 24 d’agost del 2021

Ateus de Catalunya s'uneix amb Humanists International i altres grups de tot el món per animar l'Administració catalana a prendre accions humanitàries urgents a l'Afganistan

Ateus de Catalunya s'uneix amb Humanists International i altres grups de tot el món per animar l'Administració catalana a prendre accions humanitàries urgents a l'Afganistan

Tramès al President de la Generalitat de Catalunya el següent escrit:

Ateus de Catalunya s'uneix amb Humanists International i altres grups de tot el món per animar l'Administració catalana a prendre accions humanitàries urgents a l'Afganistan.

En concret, demanem a l'Administració catalana que:

1) Prioritzar l'admissió de refugiats que pateixin persecució religiosa, inclosos ateus, exmusulmans i humanistes. Les persones no religioses de l'Afganistan haurien de tenir la mateixa prioritat que els grups religiosos en el tractament de les sol·licituds d'asil.

2) Augmentar el nombre total d'admissions de refugiats permeses i proporcionar finançament addicional per a departaments, agències, ONG i organitzacions benèfiques que treballen per facilitar el reassentament de refugiats.

3) Augmentar el suport i el finançament a les organitzacions que promoguin els drets humans, els drets de les dones, els drets dels infants, l'educació, l'atenció sanitària i altres necessitats vitals a l'Afganistan.

4) Demaneu al Consell de Seguretat de les Nacions Unides i al Consell de Drets Humans que protegeixin els drets humans internacionals i proporcionin ajuda humanitària als refugiats.

Com a catalans, tenim la capacitat i la responsabilitat de mitigar el patiment i la persecució que s'està produint a l'Afganistan a mesura que els talibans prenen el control del país i posen en risc els drets i la vida dels afganesos vulnerables.

Ajudeu a garantir que l'Administració i el Parlament prenguin mesures i demostreu que Catalunya continua sent un port segur per a les persones que fugen de la violència i la persecució.

Albert Riba

President d'Ateus de Catalunya

email: info@ateus.org, tel: 696.505.636

Apartat de Correus núm. 13.112, 08080 Barcelona

Local social: carrer Daoiz i Velarde, num. 30 de Barcelona, dijous 19 a 20.30 h.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...