Necrològica de José Fernández Valcarce apareguda en el periòdic tolosà Cenit del 22 de març de 1988
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 14 de juliol de 1903 neix a Veiga de Forcas (Pedrafita do Cebreiro, Os Ancares) l'anarcosindicalista José Fernández Valcarce
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració de Vernet d'Arièja i altres, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, i passà per les Companyies de Treballadors Estrangers
José Fernández Valcarce: El 14 de juliol de 1903 neix a Veiga de Forcas (Pedrafita do Cebreiro, Os Ancares, Lugo, Galícia) l'anarcosindicalista José Fernández Valcarce. El seu pare es deia Pedro Fernández i la seva mare, María Manuela Valcarce.
Quan era jove emigrà a Barcelona. Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT), lluità contra els sicaris del pistolerisme de la patronal.
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració de Vernet d'Arièja (Arièja, Occitània) i altres, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, i passà per les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE).
Instal·lat a Bordèu (Gironda, Nova Aquitània, Occitània), milità en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili i després Sindicat d'Oficis Diversos de la Regional Exterior de la CNT-AIT d'aquesta ciutat.
En la seva última etapa vital patí depressions nervioses.
José Fernández Valcarce va morir el 2 de gener de 1988 a l'Hospital Saint-André de Bordèu.
El seu germà Francisco Fernández Valcarce també fou militant anarcosindicalista i exiliat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada