dimarts, 20 de juliol del 2021

Ida Gilman (Ida Mett)

Ida Mett

Ida Mett



MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 20 de juliol --7 de juliol segons el calendari julià rus de l'època-- de 1901 neix a Smorgon (Hrodna, Rússia; actualment Bielorússia) la metgessa anarquista comunista i sindicalista revolucionària Ida Gilman, més coneguda com Ida Mett o Ida Lazarewitch (o Lazarevitch) 

L'amistat amb Francisco Ascaso i Buenaventura Durruti els portarà a entrar a clandestinament per la Frontera del Pirineu Oriental en 1931, on participaran en nombrosos actes públics --com ara al Primer de Maig de 1931, al costat, de Volin com a representants del moviment llibertari rus; també es conta que va mostrar la seva experiència mèdica curant el braç d'Ascaso ferit de bala-- i faran un reportatge sobre la naixent República i l'anarcosindicalisme per a La Révolution Proletarienne 

Ida Gilman (Ida Mett): El 20 de juliol --7 de juliol segons el calendari julià rus de l'època-- de 1901 neix a Smorgon (Hrodna, Rússia; actualment Bielorússia) la metgessa anarquista comunista i sindicalista revolucionària Ida Gilman, més coneguda com Ida Mett o Ida Lazarewitch (o Lazarevitch). Els seus pares, comerciants de teixits de la comunitat jueva, es deien Meier Gilman i Sara Szejniuk. La seva família li va permetre cursar estudis de medicina, primer a Khàrkov (Ucraïna) i després a Moscou (Rússia Central, Federació Russa), i es va casar amb David Tennenbaum.  

Detinguda per activitats subversives «antisoviètiques», es va veure obligada a sortir de Rússia clandestinament amb la complicitat de contrabandistes jueus en 1924.  

Després de dos any vivint a Polònia amb uns parents, arriba a París (Illa de França) en 1926, on es troba Volin i Arshinov, així com Nicolaj Lazarévitch, que es va convertir en el seu company.  

Aquest mateix any participarà en la creació de la Plataforma d'Organització dels Comunistes Llibertaris, amb Makhno, Arshinov, Valevsky i Linsky. El grup editava el periòdic Dielo Truda (La causa del treball) i Ida hi feia tasques de correcció. En aquests anys també va ajudar a corregir les memòries de Makhno.  

En 1928 Ida i Nicolaj són exclosos del grup per execució de ritus religiosos --a la mort del seu pare, Meyer Gilman, havia encès una espelma-- i organitzen campanyes informatives sobre la realitat social de la classe obrera a la URSS per l'hexàgon francès, Bèlgica i Suïssa.  

Editen el periòdic La Libération Syndicale fins que són expulsats de Suïssa el 25 de novembre de 1928.  

Refugiada a Bèlgica juntament amb el seu company, prossegueix els seus estudis de medicina, obtenint la llicenciatura en 1930, però sense poder exercir ni a Bèlgica ni a l'Estat francès.  

L'amistat amb Francisco Ascaso i Buenaventura Durruti els portarà a entrar a clandestinament per la Frontera del Pirineu Oriental en 1931, on participaran en nombrosos actes públics --com ara al Primer de Maig de 1931, al costat, de Volin com a representants del moviment llibertari rus; també es conta que va mostrar la seva experiència mèdica curant el braç d'Ascaso ferit de bala-- i faran un reportatge sobre la naixent República i l'anarcosindicalisme per a La Révolution Proletarienne.  

De tornada a Bèlgica creen, en 1933, amb Jean De Boë, el periòdic Le Réveil Syndicaliste, i pateixen condemnes per la seva militància llibertària i antimilitarista.  

En 1936 tornen a l'Illa de França il·legalment i s'instal·len a Pré-Saint-Gervais (Seine-Saint-Denis, Illa de França,). És quan Ida es converteix en la secretària del Sindicat d'Empleats del Gas a la Borsa de Treball.  

Durant aquests anys col·laborarà amb Le Libertaire.  

En 1938 esclatarà una polèmica entre Mett i La Révolution Prolétarienne sobre la qüestió antisemita, i deixarà de publicar-hi.  

El 8 de maig de 1940, Nicolaj i Ida són detinguts i separats. Ida estarà internada amb el seu fill Marc, de vuit anys, al camp de Rieucros (Arièja, Occitània) --per a persones considerades com a «estrangers indesitjables»-- del qual sortirà gràcies a Boris Souvarine l'abril de 1941, que els va aconseguir la residència vigilada a La Garde Freinet (Var, Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània), i Nicolaj al camp de Vernet d'Arièja (Arièja, Occitània).  

Després s'instal·laran a Draguinhan (Var, Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània) fins a la primavera de 1946. En 1948, treballa com a metgessa en un sanatori d'observació d'infants jueus tuberculosos a Brunoy (Essonne, Illa de França).  

Des dels anys 1940 fins a la fi de la seva vida treballarà de traductora tècnica en la indústria química.  

El seu últim domicili va ser al número 23 del carrer Émile Lepeu del XI Districte de París.  

És autora de nombroses obres, com ara Au secours de Francesco Ghezzi, un prisonnier du Guépéou (1930), La Commune de Cronstadt: crépuscule sanglant des soviets (1948), La médecine en URSS (1953), L'école soviétique: enseignements primaire et secondaire (1954), Le paysan russe dans la révolution et la post-révolution (1968), Souvenir sur Nestor Makhno (escrit en 1948 i editat pòstumament en 1983).  

Ida Mett va morir el 27 de juny de 1973 a l'HospitalSaint-Louis de París.  

Els arxius documentals d'Ida Mett i de Nicolaj Lazarévitch es troben dipositats a l'International Institute of Social History (IISH) d'Amsterdam. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada