Paul Denais

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 12 de maig de 1922 neix a Rochefort-sur-Loire (Maine-et-Loire) el metge anarcosindicalista i comunista llibertari Paul Denais 

Militant en la UGAC, organització anarquista comunista francesa que col·laborava en accions a l'Interior de Defensa Interior, el 12 d'agost de 1962 Paul Denais va fer petar un junt amb l'anarquista i anarcosindicalista Antonio Martín Bellido un petit artefacte a la basílica del Valle de los Caídos. Octavio Alberola coordinà l'acció del DI/CIL. Denais va passar per la frontera del Pirineu Oriental l'artefacte amagat en el seu automòbil. Anava acompanyat per la seva companya, passant per una parella de turistes francesos 

Paul Denais: El 12 de maig de 1922 neix a Rochefort-sur-Loire (Maine-et-Loire) el metge anarcosindicalista i comunista llibertari Paul Denais, a vegades el seu cognom apareix com Desnais. 

Estudiant de medicina, fou insubmís al Service du Travail Obligatoire (STO) durant la Segona Guerra Mundial interimperialista, Paul Denais es va incorporar a la Resistència en el moviment Défense de la France. 

Amb l'Alliberació va reprendre els estudis de medicina i va ser metge generalista a partir dels anys 1950.  

En 1958 s'adherí a la Fédération Anarchiste (FA) i començà a col·laborar en el su òrgan, Le Monde Libertaire. 

Per mitjà de l'anarquista Francisco Abarca, des de principis de 1962 la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) i l'organisme idoni clandestí Defensa Interior/Consell Ibèrica d'Alliberament (DI/CIL) van comptar amb el suport per accions a l'Interior peninsular de la Union des Groupes Anarchistes Communistes (UGAC), que encara pertanyia a la FA. Alguns dels seu militants, com Paul Denais, van actuar a l'Interior junt amb DI/CIL i la FIJL. 

El 12 d'agost de 1962 Paul Denais va fer petar junt amb l'anarquista i anarcosindicalista Antonio Martín Bellido un petit artefacte a la basílica del Valle de los Caídos. Octavio Alberola coordinà l'acció del DI/CIL. Denais va passar per la frontera del Pirineu Oriental l'artefacte amagat en el seu automòbil. Anava acompanyat per la seva companya, passant per una parella de turistes francesos, arribaren a Calatayú (Comarca de Calatayud, Saragossa, Aragó) i d'allà conduí l'automòbil fins a Madrid i després al Valle de los Caídos. Mentre, Martín Bellido havia agafat un tren des de Perpinyà (Plana de Rosselló, Rosselló) a l'estació de Portbou (Mar d'Amunt, Albera, Alt Empordà) com a turista i sense res de compromís polític o tècnic agafant un altre tren fins a l'estació de França a Barcelona, des d'on també amb tren es dirigí a Madrid, ciutat que coneixia de petit. 

Durant la primavera d'aquell any ambdós havien estat detinguts a París (Illa de França) davant l'ambaixada espanyola en el decurs d'una manifestació en solidaritat amb els miners d'Astúries en vaga. 

Després de l'acció al Valle de los Caidos va ser detingut i condemnat l'octubre de 1962 el jove Francisco Sánchez Ruano a 28 anys de presó, sense haver tingut cap relació amb aquesta petita explosió simbòlica antifranquista. 

'Sacríleg i criminal succés al Valle de los Caídos', anunciava una notícia breu de la pàgina 6 del diari barceloní La Vanguardia Española el dia 14 d'agost de 1962. Amb aquest subtítol: 'Es va fer esclatar un artefacte a l'interior de la basílica.' La notícia destacava que no hi havia hagut desgràcies personals, que l'explosió havia estat poc després de la missa festiva de les sis de la tarda i que l'artefacte havia estat col·locat sota uns dels bancs prop de l'altar major i la capella del Santíssim. I rematava: "Es duen a terme les oportunes indagacions per a la localització dels autors d'aquest fet sacríleg i criminal." Els autors, el metge Paul Denais i l'enginyer electrònic Antonio Martín, no foren mai capturats. Feia quatre hores que havien programat el petard, amagat en una bossa de mà, i havien fugit corrent cap a territori francès en el cotxe del metge. Tots dos formaven part d'un dels diversos escamots de DI/CIL que aquell estiu del 1962 van reactivar les accions armades contra la dictadura franquista per fer soroll --no pas víctimes-- i recordar al món que a l'Estat espanyol encara hi havia una dictadura feixista i una generació de joves del Moviment Llibertari Espanyol (CNT-AIT/FAI/FIJL) que no estaven disposats a claudicar. Als joves anarquistes fills de l'exili francès els resultava físicament insuportable veure com els seus amics francesos viatjaven a l'Espanya franquista de vacances i tornaven explicant meravelles de les platges, les noies i els preus. No ho podien sofrir. Volien fer soroll perquè el món obrís els ulls, per continuar la lluita dels seus pares i per denunciar la terrible injustícia de la pervivència del feixisme a l'Europa dels anys seixanta del segle XX, uns anys en què el món començava a experimentar grans canvis: la lluita pels drets dels negres nord-americans, les independències africanes, el triomf de la guerrilla a Cuba, entre altres. Entre molts d'altres militants francesos que van col·laborar amb DI/CIL en accions a l'Interior hi va haver Alain Pecunia, Yvette Parent, Guy Battoux i Bernard Ferry, com també l'escocès Stuart Christie. 

A principis de 1964 la UGAC es desvincula de la FA. En 1967 col·laborà al butlletí Perspectives anarchistes communistes (París, al menys 7 números en 1967), que dirigia Marcel Blanc, essent subtitulat Bulletin de recherche sur l'autogestion. Fou aleshores quan amb altres camarades de la UGAC va fer una estada Iugoslàvia per estudiar l'aplicació que es feia de l'autogestió. 

Participà a les jornades de maig i juny de 1968 animant el Comité d'initiative pour un mouvement révolutionnaire (CIMR), que aplegava comunistes llibertaris i marxistes no leninistes.  

Una vegada es va dissoldre la UGAC durant la tardor de 1969 dirigeix, a partir del número 3, Tribune anarchiste communiste (París, almenys 33 números des de la tardor de 1969 fins a febrer de 1982, un suplement i un número especial), subtitulat Bulletin des anarchistes communistes du mouvement révolutionnaire, animat sobretot per Guy Bourgeois, Odette Martin, Bernard Cnockeert i P. Depienne. 

El maig de 1974 dirigí el número 8 i darrer del butlletí Portugal Libertario (París, vuit números, d'octubre de 1973 al maig de 1974), que publicaven militants portuguesos propers de la Organisation Révolutionnaire Anarchiste (ORA), subtitulat Un jornal de todos para todos. 

Paral·lelament, Paul Denais, que militava a la CFDT, com a metge participà en una missió d'ajuda sanitària als palestins arrel de la massacre anomenada  setembre negre, en 1970, i també al Comité d'aide médicale au Vietnam.  

Des de 1983 fou l'administrador, junt amb B. Cnockaert, del butlletí Contre pouvoirs pour l'autogestion (Ecardenville sur Eure (Eure, Normandia, almenys 6 números, 1983-1985) amb el qual s'intentà  promoure un reagrupament de la tendència autogestionària de caire revolucionari de les esquerres alternatives, que finalment no es va aconseguir fer avançar.  

A partir de 1987 dirigí une nova sèrie de la publicació Tribune anarchiste communiste (País, 1987-1993). 

A principis dels anys 1990, una vegada s'havia jubilat de la seva professió de metge reumatòleg dels centres de la seguritat social, Paul Denais es va implicar amb la seva companya, Michèle Stern, a les lluites dels aturats en Agir contre le chomage (AC) i a les mobilitzacions en defensa dels treballadors sense papers.

Paul Denais va morir a París el 16 de juliol de 2014.