Llop Antoní Massagué Bruch

Llop Massagué Bruch

El 13 de febrer de 2019 es publicà que "el 13 de febrer de 1913 neix a Reus l'anarquista i anarcosindicalista Llop Massaguer Bruch". Hi havia errors: es deia Llop Massagué Bruch i va néixer a Reus (Baix Camp) el 10 de maig de 1913. 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 10 de maig de 1913 neix a Reus (Baix Camp) l'anarquista i anarcosindicalista Llop Antoní Massagué Bruch 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, juntament amb Jerónimo Saus i altres companys, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Concretament, els camps rossellonesos de la Platja d'Argelers de la Marenda, d'El Barcarès  i de Sant Cebrià de Rosselló, dels quals va sortir a finals de 1939 enquadrat en la 118 Companyia de Treballadors Estrangers (CTE), sota el nom de Fernando Masagué, per a treballar en la construcció de fortificacions defensives franceses 

Llop Massagué Bruch: El 10 de maig --algunes fonts citen erròniament el 13 de febrer-- de 1913 neix a Reus (Baix Camp) l'anarquista i anarcosindicalista Llop Antoní Massagué Bruch --citat erròniament el primer llinatge com Massaguer--, també conegut pel seu nom en castellà Lope Massaguer Bruch i que va fer servir el pseudònim de Fernando Masagué. El seu pare es deia August Massagué Salud, obrer impressor, i la seva mare, Maria Bruch Castellarnau. La seva família es va traslladar a Barcelona quan ell tenia cinc anys.  

Aprengué l'ofici de paleta i des dels 16 anys fou membre de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i de l'AteneuLlibertari de Sants, a Barcelona. 

Durant la dictadura del general Miguel Primo de Rivera formà part dels grups d'acció que s'enfrontaren als pistolers del denominat Sindicat Lliure. 

Després de la proclamació de la República del 14 d'Abril participà en nombroses accions de solidaritat durant les vagues més dures, fet pel qual va ser empresonat governativament durant tres anys. 

Quan el cop militar feixista de juliol de 1936 entrà a formar part de les milícies fins a la militarització d'aquestes, moment en el qual retornà a rereguarda i ocupà diversos llocs de responsabilitat en el Moviment Llibertari. 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, juntament amb Jerónimo Saus i altres companys, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Concretament, els camps de la Platja d'Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Plana del Rosselló, Rosselló), d'El Barcarès (Costa Salanquesa, la Salanca, Rosselló) i de Sant Cebrià de Rosselló (Plana del Rosselló, Rosselló), dels quals va sortir a finals de 1939 enquadrat en la 118 Companyia de Treballadors Estrangers (CTE), sota el nom de Fernando Masagué, per a treballar en la construcció de fortificacions defensives franceses. 

Quan esclatà la Segona Guerra Mundial interimperialista s'enrolà en un Batalló de Marxa de l'Exèrcit francès.  

Després de la derrota francesa, el juny de 1940 intentà sense èxit embarcar a Dunkerque (Flandes del Sud) cap al Regne Unit de la Gran Bretanya. Fet presoner pels alemanys, va ser deportat, després d'un temps a l'StalagIX-A de Ziegenhain (Renània-Palatinat), al camp nazi de concentració i extermini de Mauthausen (Alta Àustria, Àustria), on arribà el 13 d'agost de 1940 sota la matrícula 3.725. Va ser enviat a treballar en la construcció dels locals dels oficials alemanys com a responsable d'un grup d'operaris, podent fugir així dels terribles treballs a la pedrera els quals patí just arribar al camp. Més tard va ser enviat formant part de diversos comandos als camps auxiliars de Gusen (Alta Àustria, Àustria), on va morir el seu amic Jerónimo Saus, i d'Ebensee (Traunviertel, Alta Àustria, Àustria). 

Després de l'alliberament del camp de Mauthausen el 5 de maig de 1945 per les tropes aliades fou enviat a París (Illa de França) i després  s'instal·là a Las Cabanas (Arièja, Occitània), on treballà d'artesà i conegué la seva futura companya, Trinitat Ulldemolins. 

Durant molts anys fou secretari de la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili d'aquesta població. També fou membre de la Federació Espanyola de Deportats i Interns Polítics (FEDIP). 

Posteriorment reemplaçà Antoni Gironella Domènech com a secretari de la Federació Comarcal d'Arièja de la CNT-AIT en l'Exili fins a la seva mort, quan ja s'havia transformat en Comarcal de la Regional Exterior de la CNT-AIT, esdevinguda el 7 de març de 1996 a Las Cabanas. 

Pòstumament, en 1997, la Fundació Anselmo Lorenzo (FAL), de la CNT, li va publicar el seu llibre autobiogràfic Mauthausen, fin de trayecto. Un anarquista en los campos de la muerte, editat per María Angeles García-Maroto.