Nord-est Llibertari: José Manuel Álvarez Corzo

dimarts, 4 de maig del 2021

José Manuel Álvarez Corzo

Necrològica de José Manuel Álvarez Corzo apareguda en el periòdic tolosà "Cenit" del 10 d'abril de 1990

Necrològica de José Manuel Álvarez Corzo apareguda en el periòdic tolosà Cenit del 10 d'abril de 1990

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 4 de maig de 1914 neix a Villanueva del Río y Minas (Vega del Guadalquivir) l'anarcosindicalista José Manuel Álvarez Corzo

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Per sortir-ne s'enrolà a les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE) i durant l'Ocupació alemanya va ser enviat a camps nazis de concentració a Alemanya i Àustria, que patí fins a l'alliberament del camps en 1945

José Manuel Álvarez Corzo: El 4 de maig de 1914 neix a Villanueva del Río y Minas (Vega del Guadalquivir, Sevilla, Andalusia) l'anarcosindicalista José Manuel Álvarez Corzo. El seu pare es deia Manuel Álvarez i la seva mare, Ana Corzo.

Jornaler de professió, quan era molt jove s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Per sortir-ne s'enrolà a les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE) i durant l'Ocupació alemanya va ser enviat a camps nazis de concentració a Alemanya i Àustria, que patí fins a l'alliberament del camps en 1945. Fou repatriat a París (Illa de França).

Després d'un temps vivint a Lus e Sent Sauvaire (Nauts Pirenèus, Bigorra, Occitània), s'establí amb la seva companya, la militant anarcosindicalista Maravilla Rodríguez Gómez, a Épinay-sur-Seine (Seine-Saint-Denis, Illa de França).

Milità en la CNT-AIT en l'Exili i després en la Regional Exterior de la CNT-AIT.

Manuel Álvarez Corzo va morir el 8 de gener de 1990 a l'Hospital Delafontaine de Saint-Denis (Seine-Saint-Denis, Illa de França) i va ser inhumat al Cementiri Intercomunal d'aquesta població.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...