Giovanna Caleffi
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 4 de maig de 1897 neix a Gualtieri (Reggio Emilia) la pedagoga i militant anarquista Giovanna Caleffi, més coneguda sota el llinatge del seu company, Camillo Berneri
Mentre Camillo surt cap a Catalunya el juliol de 1936, ella romandrà a l'Illa de França, però es traslladarà a Barcelona amb la seva filla Maria Luisa, passant la frontera del Pirineu Oriental, quan el seu company és assassinat pels elements stalinistes el 5 de maig de 1937
Giovanna Caleffi, dita Berneri: El 4 de maig de 1897 neix a Gualtieri (Reggio Emilia, Emília-Romanya) la pedagoga i militant anarquista Giovanna Caleffi, més coneguda sota el llinatge del seu company, Camillo Berneri.
Filla d'una família pagesa pobre, el pare de la qual va haver d'emigrar als Estats Units.
En 1915 va aconseguir la diploma de mestra, gràcies als esforços dels seus germans grans.
Socialista de jove, per la influència de la seva professora l'escriptora socialista Adalgisa Fochi, es va passar a l'anarquisme social quan va conèixer el fill d'aquesta, l'intel·lectual anarquista Camillo Berneri, amb el qual es casarà el 4 de novembre de 1917 a Gualtieri.
L'1 de març de 1918, quan Camillo es troba empresonat pel seu rebuig a la guerra i al militarisme, donarà a llum la primera filla de la parella, Maria Luisa.
La família Berneri es va instal·lar després a Florència (Ciutat Metropolitana de Florència, Toscana), on naixerà Giliana.
Camillo, després de patir dues agressions i davant la impossibilitat d'exercir l'ensenyament si no es jurava fidelitat al règim feixista, i la seva família marxen a l'Illa de França en 1926, on obren una botiga de queviures per subsistir al barri parisenc de Saint-Maur-des-Fossés, gràcies al suport econòmic d'una germana i de Louis Lecoin.
Per satisfer les exigències de la policia feixista italiana, les autoritats franceses detenen Camillo i l'expulsen del territori francès.
Mentre Camillo surt cap a Catalunya el juliol de 1936, ella romandrà a l'Illa de França, però es traslladarà a Barcelona amb la seva filla Maria Luisa, passant la frontera del Pirineu Oriental, quan el seu company és assassinat pels elements stalinistes el 5 de maig de 1937.
De bell nou a l'Illa de França, es va implicar més directament en el moviment anarquista i ajudarà els companys italians expulsats, que eren internats en camps de concentració francesos, i crea el «Comitè Camillo Berneri».
En 1938 va publicar, amb un prefaci d'Emma Goldman, un recull de textos del seu company titulat Pensieri e battaglie.
En aquesta època va col·laborar en la premsa anarquista italiana clandestina i en Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA).
En 1940, quan era a Rennes (Ill-ha-Gwilen, Bretanya), les autoritats feixistes italianes en demanen l'extradició. Detinguda el 18 d'octubre de 1940, va ser tancada cinc mesos a la presó parisenca de la Santé i deportada a Alemanya el febrer de 1941, serà lliurada a les autoritats italianes més tard, després de passar cinc mesos per diverses presons nazis a Àustria.
És condemnada a un any de confinament a Avellino (Avellino, Campània), per «activitats subversives contra l'Estat italià».
Després de ser alliberada, viu clandestinament al sud d'Itàlia i es va tenir de company Cesare Zaccaria.
En 1945 s'instal·la a Nàpols (Ciutat Metropolitana de Nàpols, Campània) i participa en el moviment llibertari al costat de Cesare Zaccaria, Armido Abbate, Pio Turroni i altres, alhora que desplega una gran activitat periodística: redactora de Rivoluzione Libertaria, funda en 1946 a Nàpols la revista Volontà, membre de la redacció de la revista Umanità Nova i altres. També va col·laborar en L'Adunata dei refrattari.
La seva defensa del control de natalitat li costarà diversos plets per «propaganda contra la procreació» durant els anys cinquanta del segle XX, sobre tot arran de la publicació del fullet Il controlla delle nascite (1948).
Després de la mort de Maria Luisa en 1949, va fundar dos anys després la colònia llibertària per a infants «Maria Luisa Berneri», en honor de la sevaa filla, instal·lada a Piano di Sorrento (Ciutat Metropolitana de Nàpols, Campània) i després a Carrara (Massa-Carrara, Toscana) en 1960.
Giovanna Berneri va ser en diverses ocasions membre de la Comissió de Correspondència de la Federació Anarquista Italiana (FAI).
En 1958 era l'administradora de la Colònia Berneri.
Giovanna Berneri va morir per problemes cardíacs el 14 de març de 1962 a l'Hospital de Nervi, barri perifèric de Gènova (Rivëa de Levante, Ligúria).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada