Jaume Parés Adan
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 9 de maig de 1946 és abatut per la policia franquista a Barcelona el militant anarquista i anarcosindicalista i resistent antifranquista Jaume Parés Adán o Adan, conegut com El Abisinio. Havia nascut en 1910 a Barcelona
Destacat militant de les Joventuts Llibertàries i actiu membre de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental
El juliol de 1945, amb Francesc Sabaté, Joan Salas Millan (El Roget) i Emilio C., travessant clandestinament la frontera del Pirineu Oriental, acompanyà a Barcelona Ángel Marín Pastor i Lucio Gómez Arnaiz, delegats del Moviment Llibertari Espanyol-CNT (MLE-CNT) encarregats de crear un Comitè d'Enllaç Permanent entre l'Exili i l'Interior
Jaume Parés Adán o Adn: El 9 de maig de 1946 és abatut per la policia franquista a Barcelona el militant anarquista i anarcosindicalista i resistent antifranquista Jaume Parés Adán o Adan, conegut com El Abisinio, pels seus cabells negres i cresps. Havia nascut en 1910 a Barcelona. El seu pare es deia Joaquim Parés i la seva mare, Enriqueta Adán o Adan.
Obrer metal·lúrgic, de jove s'afilià al Sindicat de la Metal·lúrgica de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i a partir de 1926 entrà a formar part dels grups clandestins de defensa confederals.
Quan l'aixecament feixista de juliol de 1936 s'allistà com a milicià en la Secció de Transport de la «Columna Durruti», treballant als garatges i tallers socialitzats Casanovas de Barcelona reparant i blindant els vehicles de la columna.
També va fer d'escorta d'Eugenio Vallejo Isla, cap de la Secció de Siderometal·lúrgica de la Comissió d'Indústries de Guerra (CIG) de la Generalitat de Catalunya.
Com a membre del Comitè de Defensa de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL), en 1938 participà, amb Francesc Sabaté Llopart, en l'alliberament d'un company que havia estat ferit durant un enfrontament amb les forces policials de la Generalitat de Catalunya i que havia estat interrogat en una txeca stalinista.
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental.
Durant l'Ocupació nazi alemanya, participà amb la Resistència.
Després de l'Alliberament, l'intel·lectual anarquista Josep Casajuana Gol contribuí a la formació teòrica de Jaume Parés Adán i el grup de joves Francisco Ballester Orovigt, els germans Francesc i Josep Sabaté Llopart i alguns altres, que participaren en la lluita armada contra el franquisme. Tot seguit, Parés entrà a formar part del grup guerriller llibertari de Francesc Sabaté Llopart (Quico).
El juliol de 1945, amb Francesc Sabaté, Joan Salas Millan (El Roget) i Emilio C., travessant clandestinament la frontera del Pirineu Oriental, acompanyà a Barcelona Ángel Marín Pastor i Lucio Gómez Arnaiz, delegats del Moviment Llibertari Espanyol-CNT (MLE-CNT) encarregats de crear un Comitè d'Enllaç Permanent entre l'Exili i l'Interior.
El 20 d'octubre de 1945, amb Sabaté i Salas, gràcies a les informacions facilitades per Victorio Gual Vidal, participà en l'alliberament durant un trasllat de tres presoners, un comunista i dos companys confederals.
Després, també amb Francesc Sabaté, participà en diverses expropiacions econòmiques a diferents entitats bancàries i a capitalistes acabalats de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès Sud).
Interceptat per la policia, Jaume Parés Adán (o Adan) va ser cosit a trets per uns policies franquistes a Barcelona, sense cap possibilitat de resposta, el 9 de maig de 1946 quan entrà a l'escala del domicili de la seva companya a la Travessera de Gràcia, on es refugiava aleshores.
Va ser inhumat al cementiri de Montjuïc de Barcelona.
La seva companya fou Dolors Benet Nayet, amb qui tingué tres criatures (Enric, Joan i Montserrat).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada