La Demarcació de Girona suma 6.000 aturats més i la taxa puja fins al 14,71%

La Demarcació de Girona suma 6.000 aturats més i la taxa puja fins al 14,71% 

La pandèmia destrueix 1.300 llocs de treball més a la demarcació i ja se n'han perdut 14.000 al llarg del darrer any 

L'atur laboral de llarga durada marca el pitjor registre en 11 anys a la demarcació de Girona 

La desocupació laboral de 12 mesos o més supera per primera vegada els 25.000 afectats a la demarcació, el doble que els darrers anys A l'inici de la pandèmia de covid-19 hi havia 13.100 persones en aquesta situació 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gironès, comtat de Girona) 29/04/2021.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, la demarcació de Girona suma 6.000 aturats més durant el primer trimestre del 2021 i la taxa de desocupats puja fins al 14,71%. Segons l'Enquesta de Població Activa (EPA) que publica l'Institut Nacional d'Estadística (INE), l'impacte de la covid-19 i les restriccions per frenar els contagis s'han traduït en 15.600 aturats més en comparació amb el primer trimestre de l'any passat. A la demarcació, el nombre de persones sense feina ja és de 57.600. En paral·lel, entre gener i març la pandèmia ha destruït 1.300 llocs de treball més a la demarcació i ja se n'han perdut 14.000 al llarg del darrer any. El sector més damnificat és el de serveis. Per contra, la indústria remunta. És l'únic sector que creix en ocupació, amb 500 contractes nous al primer trimestre. 

Les dades que recull l'EPA del primer trimestre evidencien la forta dependència que l'economia gironina té del sector serveis, i el llast que les restriccions per la covid-19 han deixat al comerç i al turisme. Mentre que a tot Catalunya l'atur s'ha reduït en 38.200 persones, a la demarcació la xifra de desocupats ha continuat enfilant-se entre gener i març. 

En concret, el primer trimestre es tanca amb 6.000 aturats més. Si a finals de desembre a les comarques gironines hi havia 51.600 persones que buscaven feina, quan va acabar el mes de març aquesta xifra ja s'havia enfilat fins als 57.600. I això, de retruc, fa que la taxa d'atur s'hagi incrementat del 13,33% al 14,71% en tan sols tres mesos. 

Les xifres, però, encara són més cruentes si, en comptes de comparar trimestres, s'analitza la situació que hi havia un any enrere. A finals de març del 2020, just quinze dies després de declarar-se l'estat d'alarma, a la demarcació hi havia 42.000 aturats (i la taxa se situava al 10,77%). És a dir, que en tan sols dotze mesos, la covid-19 s'ha traduït en 15.600 desocupats més (i la pandèmia ha fet enfilar fins a quatre punts la taxa d'atur). 

1.300 llocs de feina destruïts 

Al costat d'aquestes xifres, però, també n'hi ha una altra que exemplifica l'impacte de la pandèmia: la pèrdua de llocs de treball. Segons recull l'EPA, durant el primer trimestre del 2021, la covid-19 n'ha destruït fins a 1.300 a comarques gironines. Perquè dels 355.500 ocupats que hi havia a la demarcació al tombant del 2020, ara s'ha passat als 334.200. 

I de nou, si es tira un any enrere en el calendari, la xifra és encara més esfereïdora. Perquè entre el primer trimestre del 2020 i el d'aquest 2021, a la demarcació s'han perdut fins a 14.000 llocs de treball (ja que a finals de març de l'any passat hi havia 348.200 ocupats a comarques gironines). 

La gran majoria, al sector serveis 

Si s'analitza la situació per sectors, el dels serveis és el que en surt més malparat. També, pel pes que té dins l'economia gironina. Els confinaments municipals i comarcals, el tancament dels centres comercials passat Nadal i el del comerç no essencial en dissabtes han passat factura al mercat de treball. 

En concret, segons recull l'EPA, entre gener i març el terciari gironí ha perdut 1.600 llocs de treball (passant dels 236.800 ocupats als 235.200). I en comparació amb un any enrere, el sector ha arribat a destruir fins a 10.500 feines. 

Durant el primer trimestre també perden ocupació la construcció (2.000 llocs menys) i l'agricultura (1.800 menys). El sector primari, de fet, ha arribat a perdre gairebé la meitat dels llocs de feina que tenia en comparació amb un any enrere (perquè dels 8.400 ocupats que hi havia al primer trimestre del 2020 ara s'ha passat a 4.500). 

500 contractes nous a la indústria 

A les comarques gironines, l'única dada positiva que deixa l'EPA del primer trimestre és a la indústria. Perquè a diferència de la resta dels sectors, aquí s'ha creat ocupació. En concret, s'ha passat dels 64.900 ocupats que hi havia a finals del 2020 als 70.100. I aquesta xifra, fins i tot, és millor de la que hi havia ara fa un any. Perquè al març de l'any passat, la indústria gironina ocupava 67.900 treballadors. 

Al Principat de Catalunya, el primer trimestre del 2020 es tanca amb 499.700 persones sense feina i una taxa d'atur del 12,9%. Però a diferència del què ha passat a comarques gironines, entre gener i març l'atur s'ha reduït en un 7,1%. A Catalunya, a finals de març hi havia 38.200 desocupats menys respecte el quart trimestre del 2020. És la segona baixada més alta de totes les comunitats autònomes, per darrere de Madrid. 

Malgrat això, l'impacte de la pandèmia ha provocat un augment de 88.100 persones a les llistes de l'atur (+21,4%) i la destrucció 77.300 llocs de treball (-2,41%) en els últims dotze mesos. 

L'atur laboral de llarga durada marca el pitjor registre en 11 anys a la demarcació de Girona 

L'atur laboral de llarga durada s'ha duplicat a les comarques gironines en temps de pandèmia. Segons les dades de l'Observatori del Treball de la Generalitat, a finals de març hi havia 25.718 desocupats amb 12 mesos o més a les llistes del SEPE (6 mesos en el cas dels joves de fins a 24 anys). És el doble dels que hi havia el mateix mes de 2020, el mes d'inici de la pandèmia, quan a la província el nombre d'aturats de llarg termini era de 13.100. 

En comparació amb l'últim any «normal», el 2019, el nombre de desocupats de llarga durada s'ha multiplicat per dos respecte els 13.402 que hi havia aleshores. De fet, és la primera vegada en 11 anys que es supera el llindar dels 25.000 aturats de més d'un any. En les pitjors èpoques de l'anterior crisi econòmica la xifra s'hi va acostar, però en cap cas superar. L'any més negatiu en aquest aspecte va ser el març de 2014, època en la qual els anys de recessió econòmica arrossegaven 23.991 afectats en aquesta situació. 

En paral·lel, la taxa d'atur juvenil al Principat de Catalunya duplica la mitjana europea, segons les últimes dades publicades per l'Oficina Europea d'Estadística (Eurostat). La mitjana d'atur entre els joves de 15 a 24 anys a la Unió Europea és del 16,9% el 2020, mentre a Catalunya és d'un 34%, segons dades recollides per l'Agència Catalana de Notícies. La taxa d'atur total també és significativament més alta que la mitjana de la Unió Europea. El 2020 el Principat de Catalunya va registrar una taxa del 12,6,%, mentre que la mitjana europea va ser del 7,1%. En general, la taxa d'atur entre persones de 15 a 74 anys va augmentar a la majoria de regions de la UE durant el 2020 a causa de la pandèmia. L'Eurostat destaca que la regió amb la taxa d'atur juvenil més alta a la UE és Melilla amb el 71% dels joves d'entre 14 i 24 anys a l'atur. 

A Melilla la segueixen la regió grega de Grècia Central amb un 63,6%, Ceuta (63,1%), Mayotte a França (55,4%) i les Illes Canàries (51,6%). En més del 96% de les regions de la UE, la taxa d'atur dels joves era almenys el doble que la d'atur total de cada regió. Per contra, la taxa més baixa es va registrar a la capital txeca, a Praga amb un 5,0%. 

Desocupació juvenil, desbocada 

L'atur juvenil a l'Estat espanyol puja fins al 38,3%, una dada molt per sobre de la mitjana europea i també lleugerament més elevada en comparació a Catalunya. En conjunt, l'Estat espanyol registra dades d'atur superiors a les de la mitjana europea amb una taxa d'atur del 15,5%. Gairebé la majoria de les comunitats autònomes espanyoles es troben dins del grup de regions de la UE amb una taxa d'atur més elevada superior al 14,2%, especialment al sud. Només el País Basc i Navarra es troben dins de les regions europees amb un atur més baix del 10,6%. 

Només el 10 per cent dels menors de 30 anys sense feina tenen dret a una prestació d'atur, segons va denunciar la secció juvenil de la UGT, Avalot, dijous passat en una acció reivindicativa a Girona i en altres punts del Principat de Catalunya, on van escenificar «l'enterrament del jovent de la classe treballadora» que ha quedat «devastat» pel covid-19. El sindicat va elaborar l'informe «Generació enterrada» per exemplificar que la crisi s'ha acarnissat amb els joves que no només tenen una taxa d'atur que duplica la general sinó que es queden sense cap protecció quan perden la feina perquè molts treballaven amb un contracte amb pràctiques o en negre i no tenen dret a una prestació.