El sociòleg Gautier Sabrià considera: “Aliot està obsessionat perquè allò que passi al Principat no tingui una conseqüència al nord”

Gautier Sabrià: "Aliot està obsessionat perquè allò que passi al Principat no tingui una conseqüència al nord" 

VilaWeb publica una entrevista a aquest sociòleg sobre la decisió de l'alcalde ultradretà de Perpinyà de canviar l'escut i el lema de la ciutat          

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Perpinyà (Plana de Rosselló, Rosselló, comtat de Rosselló) 11/04/2021.- Llegim a VilaWeb una entrevista al sociòleg Gautier Sabrià per entendre la decisió de l'alcalde ultradretà de Perpinyà (Plana de Rosselló, Rosselló, comtat de Rosselló), Louis Aliot, quina ideologia el marca i com afecta el moviment catalanista de la ciutat. Aliot no havia ocasionat cap polèmica en els nou mesos que fa que governa la ciutat. Fins que va decidir de canviar l'escut i el lema de la ciutat. El nou blasó elimina part del lema, que precisament feia referència a la catalanitat, i n'incorpora un de nou. En comptes de "Perpinyà, la Catalana", ara es passa a descriure la ciutat com "La radiant". Això ha provocat una protesta ahir dissabte, organitzada per Sí al País Català, mig miler de persones que es van manifestar contra Aliot. 

El sociòleg Gautier Sabrià considera que el jacobinisme d'Aliot és la paraula que explica més bé el canvi de l'escut i del lema de la ciutat. En el nou escut "hi apareixien les quatre barres, però és envoltat dels colors de la bandera francesa. I aquesta simbologia és forta, perquè és la visió que té Aliot de la identitat catalana, és a dir, una catalanitat que més aviat és un particularisme de la identitat francesa. Històricament, l'extrema dreta ha estat incòmoda amb la catalanitat i les altres identitats que existeixen a tot l'Estat [francès] perquè representen un perill per a la unió nacional. Al final, Reagrupament Nacional és un partit molt jacobí i molt nacionalista [francès], i les altres identitats li molesten perquè poden trencar la idea de l'estat nació. Així que l'escut representa el que pensa Aliot i que fa un parell d'anys ho expressava amb aquest eslògan: 'Catalans, d'acord. Però primer, francesos'."  

Que la decisió d'Aliot ha estat presa i és inamovible. "Ja està decidit. No ho canviarà. Primer de tot, perquè ja ho ha pagat. De fet, ha pagat 10.000 euros, i dir ara que llences aquests diners seria una mica lleig. I segon, perquè ell és un home amb decisió i el que ha fet quadra molt amb el seu projecte polític. I que el moviment catalanista hagi estat el primer a mobilitzar-se tant li fa, perquè sap que històricament ha estat en contra de l'extrema dreta i sap que sempre estarà en contra d'ell." 

El canvi de l'escut ha tingut ressò més enllà dels moviments catalanistes. Hi ha qui assenyala que és un ataca a la laïcitat de la ciutat. "Ha tingut un ressò a dos nivells. Per una banda, en l'àmbit local, amb el moviment catalanista, que s'ha oposat al nou disseny. Però també el Partit dels Republicans, que és la dreta local i la força principal de l'oposició a l'Ajuntament. El fet de retirar el lema "Perpinyà, la Catalana" ha molestat molta gent. I també ha molestat el component religiós de l'escut, que s'ha de dir que ha tingut ressò a tot l'Estat [francès] i els mitjans parisencs n'han parlat. Fixeu-vos que, en l'escut, el personatge religiós que hi apareix és sant Joan Baptista, que és el patró de Perpinyà, que ja apareixia en l'escut històric de Perpinyà. Aquest personatge portava una creu a la mà, però en el nou escut l'han canviat per un bastó de pastor. Així que es veu clarament que és religiós, però s'han preocupat de treure allò que és excessivament evident, com la creu catòlica." 

S'ha trencant la idea republicana de la laïcitat. "El Nadal passat, Aliot ja va posar un pessebre al pati de l'ajuntament, i això legalment és prohibit, però connecta amb el vessant tradicional. És hàbil per part seva, perquè quan es posiciona amb temes religiosos sempre és quan hi ha un enllaç amb la tradició local. Igual com la Pasqua del 2014 va participar en la Processó de la Sang, que és més vista com una festa local, fins i tot tradicional catalana, que no pas una festa religiosa. Perquè al final a ell li agrada promoure un catalanisme folklòric." 

No estava prevista una gran concentració contra Aliot [Finalment hi han participat cinc-centes persones]. "En primer lloc, perquè des de fa una setmana l'Estat francès s'ha tornat a confinar. I també perquè la crida només ve del món catalanista i no l'ha feta cap altre sector. No es fa en clau antifeixista, sinó únicament cultural, i no apel·la a una defensa de la laïcitat que molts també veuen que s'ha atacat. I a les xarxes crec que no s'ha promogut gaire. Però també he de dir que tot el que afecta la identitat pot donar sorpreses. L'última gran manifestació que hi va haver a Perpinyà, sense tenir en compte la visita de Puigdemont, és la que hi va haver el 2016 per a reclamar el nom d'Occitània-País Català en la denominació de la nova Regió. Molta gent es va mobilitzar perquè veia que tocaven la seva identitat. El fet d'invisibilitzar la catalanitat del territori pot animar la gent a sortir al carrer. Al final, a la gent li ha molestat el canvi de lema. Aliot ha intercanviat "Perpinyà, la Catalana" per "Perpinyà, la radiant", i ningú sap d'on li ve, això. Ningú s'identifica amb "radiant".  

Aliot "defensa que ningú no qüestiona la catalanitat de Perpinyà i que no cal posar "la Catalana" per saber que Perpinyà és catalana. I diu que en l'escut es veu la catalanitat perquè hi ha les quatre barres. És que ell mai no rebutja la catalanitat perquè sap que tocar-la és un perill. I fa petits gests. Com quan va anunciar en el primer consell municipal que traduiria els plens al català, tot i que no ho ha fet; o la música d'espera quan truques a l'Ajuntament, en què hem passat d'una música en francès a una cançó en català." 

Aliot "no vol que l'afecti el moviment independentista" 

Gesticulació. "I vigila molt en el terreny semàntic. Ell està poc a gust amb el concepte de "català", sempre parla de "el Rosselló", que sovint s'entén com el que deia al principi, una catalanitat inclosa dins d'una gran identitat francesa. I també ho fa perquè vol marcar diferències entre els catalans del nord i del sud, no vol que l'afecti el moviment independentista. Quan Puigdemont va venir a Perpinyà, va dir que no volia donar-li suport perquè volia evitar males relacions entre França i els catalans del sud. Fa distincions entre catalans. És clar, ell és un batlle d'extrema dreta en una ciutat on hi ha una altra identitat que no és la francesa, però alhora, arreu del món, quan parles dels catalans, tothom ho relaciona amb el moviment independentista i no pas amb la gent d'aquí. Crec que està obsessionat perquè allò que passi al Principat no tingui una conseqüència al nord… I si demà hi ha un nou Estat al sud de la serra de l'Albera, ell té por que hi hagi contaminació d'una catalanitat més política. De fet, quan era diputat a l'Assemblea francesa va fer dues preguntes dedicades a la situació del sud: una, sobre les relacions econòmiques amb la Generalitat, i una altra, per assegurar-se que l'Estat francès no reconeixeria la independència d'un Estat català." 

Tot plegat arriba dos dies després de l'aprovació de la primera llei francesa de protecció i promoció de les llengües minoritzades. "Aquesta nova llei li pot anar bé, a Aliot, perquè ens quedem una mica amb la idea que les altres identitats de l'Estat francès són en una dimensió reduïda, folklòrica. Amb aquesta idea, posar més ensenyament de català a les escoles, fet que la major part de la gent vol, per ell és perfecte. Però no ho veu per potenciar una catalanitat inclusiva, sinó més exclusiva, una catalanitat que permeti d'excloure gent d'una comunitat local. Ell fa un ús de la catalanitat per marcar una diferència. Agafo l'escut com a exemple. Si el mirem, hi veiem una figura religiosa, la bandera catalana i la francesa. Això pot il·lustrar la seva visió de la catalanitat aquí. És a dir, més enllà de la catalanitat, qui són, els catalans? Per Aliot són els catòlics, els que han aquí… Si fas una fotografia de Perpinyà, la majoria de la gent que hi viu no són blancs i catòlics, sinó que som en una ciutat amb molta immigració, sobretot postcolonial, que ve del Magreb. Què passa? Aquesta gent que té arrels al Magreb i que ha vingut aquí, si té cap religió, no és pas la catòlica sinó l'Islam. Jo sempre em pregunto fins a quin punt la catalanitat que defensa Aliot ha estat una eina per a ell, per a poder fer una mena de discriminació entre els habitants de Perpinyà. A gran escala, entre autòctons, que poden ser els catalans, blancs i catòlics, i la resta. Perquè avui dia, a un migrant o al fill d'un immigrant magrebí que ha nascut aquí, no li pots retreure la seva condició de francès. Però sí que l'Aliot li podria dir que no és català, perquè per ell això implica unes arrels catòliques. És a dir, que la idea de catalanitat i tradició per a ell ha estat una eina per a discriminar una part de la població. Sap que la catalanitat l'ajudarà políticament, perquè la gent és molt orgullosa, i alhora aquesta identitat li serveix per a marcar una diferència entre la gent d'aquí i el foraster." 

Referent a l'impacte ultradretà a Perpinyà amb nou mesos d'Aliot, "la primera mostra és la polèmica de l'escut. Ell ha tingut un discurs de trencament amb l'antic batlle, però és difícil de notar els canvis en una època en la qual gairebé no ha sortit gent al carrer. Ell, de moment, no ha fet res per a mostrar que és un batlle d'extrema dreta. Sí que ha volgut evidenciar que s'implicarà molt amb la seguretat; de fet, és el regidor d'aquesta àrea. La primera sortida que va fer com a batlle va ser a un barri del nord de Perpinyà que està molt marcat per la venda de drogues. Va anar-hi a fer el cowboy, per dir-ho d'alguna manera. Sí que ens ha recordat la seva afiliació política quan ha aparegut en mitjans estatals parlant de la nostàlgia de l'Algèria francesa i dient que no solament van patir els algerians, sinó també els francesos. Ell és nét d'un peu-negre, que és un electorat molt favorable de l'extrema dreta, i és crític amb el procés de revisionisme que s'ha encetat a França amb aquest tema, tenint en compte que l'any vinent es commemoren els seixanta anys de la independència d'Algèria."