Nord-est Llibertari: El govern municipal de l’Escala (PSC) dona per fet el macro parc eòlic marí de la badia de Roses i solament opina que l’impacte ambiental sigui limitat

dimecres, 28 d’abril del 2021

El govern municipal de l’Escala (PSC) dona per fet el macro parc eòlic marí de la badia de Roses i solament opina que l’impacte ambiental sigui limitat

El govern municipal de l'Escala (PSC) dona per fet el macro parc eòlic marí de la badia de Roses i solament opina que l'impacte ambiental sigui limitat

L'Escala és un dels municipis amb més incidència, amb l'impacte visual previst i l'arribada de la comesa elèctrica dels molins de vent a tocar del Riuet, a Empúries

No li agrada el Pla Director de la Costa Brava a causa de la normativa que preocupa al sector de la construcció, doncs defensa el PSC defensa les empreses immobiliàries per sobre de tot

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL L'Escala i Empúries (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d'Empúries) 28/04/2021.- Segons Canal 10 (el programa La Casa de la Vila es pot veure íntegre a la carta a www.canal10.cat), el projecte de parc eòlic marí Tramuntana, a la badia de Roses, va fent passes de cara a estar acabat a finals de 2026. Ara mateix l'informe ambiental s'estudia al Govern espanyol. De l'informe ambiental, amb les rectificacions que calgui, es passarà a la resta de la tramitació, amb inici d'obres previst per 2023.

L'Escala (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d'Empúries) és un dels municipis amb més incidència, amb l'impacte visual previst i l'arribada de la comesa elèctrica dels molins de vent a tocar del Riuet, a Empúries.

Des del govern municipal (PSC), el regidor de Medi Ambient, Josep Bofill, creu que el camí cap a les energies renovables no es pot aturar i que en aquest cas el projecte és vist amb bons ulls tant per la Generalitat de Catalunya com pel Govern del Regne d'Espanya, per tant té molts números per tirar endavant. Des del territori s'aposta per fer el màxim de pressió per tal que l'impacte sigui el mínim. Ho explicava Josep Bofill al programa La Casa de la Vila de Canal 10, on també parlava del nou POUM. Dèia que les jornades participatives s'han traslladat al setembre i que a finals d'any ja hi haurà el primer document de referència.

Josep Bofill també parlava de l'aplicació del recentment aprovat Pla Director de la Costa Brava, que amés de desclassificar zones on fins ara es podia construir, porta afegida una normativa que preocupa al sector de la construcció.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...