dimarts, 30 de març del 2021

Segundo Jodra Gil

Segundo Jodra Gil

Segundo Jodra Gil


 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 30 de març de 1907 neix a Pálmaces de Jadraque (Sierra Norte de Guadalajara) l'anarquista i anarcosindicalista Segundo Jodra Gil 

Va ser empresonat un temps, amb Antonio Martín Escudero, a Puigcerdà (Baixa Cerdanya) arran dels fets revolucionaris d'octubre de 1934 i en 1936 va ser nomenat subdelegat d'Economia a la Cerdanya pel Govern de la Generalitat de Catalunya, participant activament en la gestió de la Cooperativa Popular de Puigcerdà, experiència llibertària desenvolupada en aquesta població 

Essent militant de la CNT-AIT a Puigcerdà fou acusat de pertànyer a la FAI i afusellat a les 6 del matí del 12 de juliol de 1943 al mur del cementiri vell de Girona (barri de Vila-roja), després de ser conduït des de la presó en un camió amb altres condemnats pel carrer del Carme. La darrera diligència del seu cas fou redactada el mateix dia: "Ha estat afusellat a les sis del matí, sent reconegut el seu cos pel metge Agustín Riera"  

Segundo Jorda Gil: El 30 de març de 1907 neix a Pálmaces de Jadraque (Sierra Norte de Guadalajara, Guadalajara, Castella la Nova) l'anarquista i anarcosindicalista Segundo Jodra Gil. Moltes vegades el seu primer llinatge apareix escrit erroniament Jordá o Jordà. El seu pare es deia Bernardo Jodra Sánchez, secretari de l'Ajuntament de Pálmaces de Jadraque, i la seva mare, Ángela Gil Llorente.  

Fuster de professió, emigrà a Catalunya, on milità en la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).  

Militant de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), va ser empresonat un temps, amb Antonio Martín Escudero, a Puigcerdà (Baixa Cerdanya) arran dels fets revolucionaris d'octubre de 1934.  

En 1936 va ser nomenat subdelegat d'Economia a la Cerdanya pel Govern de la Generalitat de Catalunya, participant activament en la gestió de la Cooperativa Popular de Puigcerdà, experiència llibertària desenvolupada en aquesta població.  

En 1939, amb el triomf militar franquista, retornà a la seva població natal, on treballà en la construcció de la presa del pantà de Pálmaces de Jadraque.  

Denunciat pel capatàs de la presa del seu poble, Santos Moreno Iliana, suposadament per desfer-se'n ja que aleshores s'havia casat amb la seva novia, Eugenia, a finals d'agost de 1942 va ser detingut per la policia de Burgos (Alfoz de Burgos, Burgos, Castella la Vella) i ingressat a la presó de la ciutat.  

A Burgos s'inicià contra ell un sumaríssim ordinari (núm. 30625 de l'11 de setembre de 1942), una vegada reclamat, amb data del 10 de setembre d'aquell any, per la Inspecció de Policia de Puigcerdà. L'octubre s'hi afegiren noves acusacions, aquestes per part de la Guàrdia Civil, en s'ampliaven detalls, com que era un propagandista de la FAI i de la CNT ja abans de la guerra i que a causa dels Fets d'Octubre de 1934 havia estat empresonat fins el triomf electoral del Front Popular del febrer de 1936.       

També més acusacions a partir de les declaracions de l'antic milicià de Puigcerdà, Rogelio Saéz López, després d'un "interrogatori" a cura de la Guàrdia Civil de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya). 

El 20 de gener de 1943 va declarar que solament havia estat "soci" de la CNT, sense tenir-hi cap càrrec (orgànic), entre març de 1936 (al sortir de la presó) fins a 1937, donant-se de baixa per no pagar les cotitzacions. De fet, hi havia milions de persones que durant aquells anys s'havien afiliat a la CNT-AIT, cosa que no podia comportar per si mateix cap condemna a mort. Tot seguit, el 30 de gener va tornar a ser cridat pels militars a declarar.  

El 17 d'abril de 1943 l'alferes d'enginyers del Regiment de Fortificacions núm. 3 Andrés Costa Zamora com a advocat defensor va presentar en dos folis unes al·legacions, considerant no provades les acusacions.  

Després de passar per les presons de Burgos, Zaragoza (Saragossa, Aragó), Lleida (Segre, Terres de Ponent), Girona (Gironès), Figueres (la Garriga, Alt Empordà) durant 17 dies de viatge de conducció, i novament a la de Girona, va patir un consell de guerra sumaríssim a la plaça militar de Girona. Acusat de ser membre del Comitè Revolucionari de Puigcerdà i de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i d'haver participat en tota mena de delictes (assassinats, requises, col·lectivitzacions forçades, tràfic d'armes vers França i algun altre)  va ser condemnat a mort. El 31 de maig de 1943 el seu advocat defensor va demanar un indult a favor seu. 

Finalment, el capità general de la Regió Militar va confirmar el 2 de juliol de 1943 la sentència. Quedà en la presó de Girona pendent de l'execució de la pena de mort. Segundo va escriure, amb data del 9 de juliol de 1943, "em rompen, però no em doblen", considerant que no era assassinat per les seves "lluites" sinó pel seu "cap". 

Segundo Jodra Gil va ser afusellat a les 6 del matí del 12 de juliol de 1943 al mur del cementiri vell de Girona (barri de Vila-roja), després de ser conduït des de la presó en un camió amb altres condemnats pel carrer del Carme. La darrera diligència del seu cas fou redactada el mateix dia: "Ha estat afusellat a les sis del matí, sent reconegut el seu cos pel metge Agustín Riera". El seu cos fou llançat a la fossa comuna.  

La seva germana Julia es va exiliar en 1939 a l'hexàgon francès. 

Si vols saber més:  

Antonio Gascón i Agustín Guillamón, Segundo Jodra Gil, un revolucionario desconocido.  

[http://sbhac.net/Republica/Colabora/AGascon/GCE_[GasconYGuillamon]_SegundoJodraGil.pdf] 

Llegir:  

- . Antonio Gascón i Agustín Guillamón, Nacionalistas contra anarquistas en la Cerdaña (1936-1937). Descontrol. Barcelona (2018). 

-. Antonio Gascón i Agustín Guillamón, Segundo Jodra Gil 1907-1943 (revista Catalunya núm. 206, febrer de 2019, pp. 26-27, de GGT Catalunya). 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada