dimarts, 30 de març del 2021

Nicolas Joseph Faucier

Nicolas Faucier (setembre 1939)

Nicolas Faucier (setembre 1939)


 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 30 de març de 1900 neix a Orleans (Loiret) el militant anarquista, sindicalista i pacifista francès Nicolas Joseph Faucier 

Quan esclata la revolució col·lectivista autogestionària de l'estiu de 1936, amb Louis Lecoin, crea el «Comitè per l'Espanya lliure», que es transforma, després del congrés de la Unió Anarquista el 1937, en Solidaritat Internacional Antifeixista, i ajuda a la CNT-AIT i a FAI aconseguir queviures, medicaments i armes. El novembre de 1936 es desplaça a Barcelona, traspassant la frontera del Pirineu Oriental, i assisteix a l'enterrament multitudinari de Buenaventura Durruti.   

Nicolas Faucier: El 30 de març de 1900 neix a Orleans (Loiret, Centre-Val de Loire) el militant anarquista, sindicalista i pacifista francès Nicolas Joseph Faucier. El seu pare es deia Alfred Faucier, ajustador mecànic, i la seva mare, Marie Madeleine Schaan.  

Als 18 anys s'enrola en la marina i el febrer de 1919 és sancionat per haver participat en les manifestacions de solidaritat amb els amotinats del Mar Negre.  

Desmobilitzat en 1921, treballa com a mecànic a fàbriques d'automòbils i milita un temps en la Confederació General del Treball Unitària (CGTU).  

En 1927 és l'administrador de Le Libertaire i gerent de La Librairie Sociale.  

El 3 de juliol de 1931 es casà a Narbona (Erau, Occitània) amb Alice Marie Boucher.  

En 1934 esdevé corrector d'impremta i dos anys més tard, quan esclata la revolució col·lectivista autogestionària de l'estiu de 1936, amb Louis Lecoin, crea el «Comitè per l'Espanya lliure», que es transforma, després del congrés de la Unió Anarquista (UA) el 1937, en Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA), i ajuda a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i a Federació Anarquista Ibèrica (FAI) aconseguir queviures, medicaments i armes. 

El novembre de 1936 es desplaça a Barcelona, traspassant la frontera del Pirineu Oriental, i assisteix a l'enterrament multitudinari de Buenaventura Durruti.   

El 31 de juliol de 1939, Nicolas Faucier és condemnat en rebel·lia per «incitació als militars a la desobediència», pels seus articles antimilitarista en la revista SIA, a dos anys de presó.  

Des de la declaració de guerra, encara en llibertat, participa amb Louis Lecoin en l'edició del primer manifest contra la guerra, el pamflet Paix immédiate.  

Detingut el 8 d'octubre de 1939, és de nou condemnat a tres anys de presó per insubmissió, ja que havia escrit, el 3 de setembre, al prefecte de París (Illa de França) informant-li del seu refús d'obeir l'ordre de mobilització. Aleshores serà internat en diversos camps de treballs forçats, abans d'aconseguir evadir-se el desembre de 1943 i restarà amagat fins l'Alliberament.  

El setembre de 1944 reprèn el seu ofici de corrector així com la seva militància sindical i pacifista al barri del Croissant.  

Participarà en el Cercle Zimmerwald, que editarà la revista La Révolution Prolétarienne i formarà part també de la cooperativa «Les Editions Syndicalistes».  

Col·laborarà amb articles en Défense de l'Homme i Le Monde Libertaire, entre altres publicacions.  

En 1977 encara testimoniarà a favor dels objectors de consciència processats.  

Nicolas Faucier va morir el 20 de juny de 1992 a Sant-Nazer (Liger-Atlantel, Paeiz de la Leirr, Bretanya) i va donar el seu cos a la investigació científica.  

És autor de La presse quotienne. Ceux qui l'inspiretn. Ceux qui la font (1964), Les ouvriers de Saint-Nazaire. Un siècle de luttes, de révoltes, de dépendance (1976), Pacifisme et antimilitarisme dans l'entre-deux guerres (1983), Dans la mêlée social, itinéraire d'un anarcho-syndicaliste (1988).  

El seu arxiu està repartit entre el Centre de Recerques de la Historia dels Moviments Socials i del Sindicalisme (CRHMSS), de París, i el Centre d'Història del Treball (CHT), de Nantes (Liger-Atlantel, Paeiz de la Leirr, Bretanya). 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada