Renato Gialluca
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 4 de març de 1900 neix a Castellammare Adriatico (Terrame) --algunes fonts citen Pescara (Chiete)-- l'anarquista i resistent antifeixista Renato Gialluca
El gener de 1937 marxà cap a Barcelona passant per la frontera del Pirineu Oriental i s'enrolà en una unitat militar
Restà a Barcelona fins a la caiguda de la ciutat el 26 de gener de 1939, i pogué arribar al Pirineu Oriental després de moltes penalitats. El 7 de febrer de 1939 passà la frontera del Pirineu Oriental en el decurs de la Retirada republicana, sortejant els camps de concentració --establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier-- i trobant refugi a Marselha
Renato Gialluca: El 4 de març de 1900 neix a Castellammare Adriatico (Terrame, Abruços) --algunes fonts citen Pescara (Chiete, Abruços, Itàlia)-- l'anarquista i resistent antifeixista Renato Gialluca. El seu pare es deia Alderico Gialluca, empleat de banca, i la seva mare, Giovina De Amicis.
Amb la mort del seu pare, abandonà els estudis després de fer el primer nivell d'estudis tècnics i aconseguí una bona cultura política autodidacta llegint els fullets que l'anarquista Camillo Di Sciullo li deixava.
Cridat a files, va servir en els batallons d'assalt durant la Gran Guerra.
Obrer ferrer en els Ferrocarrils Estatals, participà activament en els agitacions del «Bienni Roig» (1919-1920) i destacà especialment en la vaga antifeixista de d'agost de 1922.
En 1923 va ser acomiadat de la feina per la seva militància política i, amb el seu germà Giuseppe Gialluca, va estar treballant en un taller fins al maig de 1926, data en la qual emigrà clandestinament a l'hexàgon francès, fitxant la seva residència a La Ciotat (Boques del Roine, Provença, Occitània).
Posteriorment passà a viure a Marselha (Boques del Roine, Provença, Occitània), on milità en el moviment llibertari i freqüentà la Borsa del Treball de la ciutat.
En 1931, arran de la proclamació de la República del 14 d'Abril, es va traslladar a Barcelona amb son germà Mario Gialluca. Poc després també va arribar son germà Giuseppe Gialluca i els tres germans freqüentaren els anarquistes italians i catalans més combatius, participant en accions revolucionàries.
El 29 de setembre de 1931 la Prefectura de Policia de Pescara proposà al Ministeri de l'Interior sotmetre'l a mesures policíaques tant bon punt es repatriés, alarmat pel seu activisme anarquista.
De bell nou a Marselha, després de passar cinc mesos al Principat de Catalunya, amb una companya de nacionalitat espanyola, decebut de la política burgesa i repressiva contra el proletariat que practicava la República Espanyola, continuà amb la seva tasca de propaganda anarquista.
En 1932, amb Luca Bregliano i Angelo Girelli, va se un dels promotors del Comitè Pro Víctimes Polítiques, creat per a defensar l'anarquista Pietro Cociancich i el republicà italià Dante Fornasari, detinguts després un atemptat amb explosius a la Casa dels Italians d'Aubanha (Boques del Roine, Provença, Occitània).
En els anys següents freqüentà el socialista maximalista, antic anarquista i ara republicà, Alfredo Tinacci, a més d'Antonio Chiodini i altres exiliats, i continuà militant activament en els grups llibertaris marsellesos, tot mostrat la seva hostilitat cap el règim feixista italià.
El novembre de 1936 va ser present en la conferència sobre la revolució col·lectivista autogestionària que va fer el socialista maximalista Giuseppe Bogoni, que havia combatut al front d'Aragó.
El gener de 1937 marxà cap a Barcelona passant per la frontera del Pirineu Oriental i s'enrolà en una unitat militar (no identificada).
Restà a Barcelona fins a la caiguda de la ciutat el 26 de gener de 1939, i pogué arribar al Pirineu Oriental després de moltes penalitats. El 7 de febrer de 1939 passà la frontera del Pirineu Oriental en el decurs de la Retirada republicana, sortejant els camps de concentració --establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier-- i trobant refugi a Marselha, al costat de Pietro Sini i altres companys llibertaris.
L'octubre de 1939 va ser identificat a Campagne Brun (Bauduen, Var, Provença, Occitània) i en 1941 encara era a l'estranger.
Després de la Segona Guerra Mundial internacional retornà a Itàlia i s'establí a Montesilvano (Pescara, Abruços).
Renato Gialluca va morir el 10 d'octubre de 1969 a Montesilvano arran d'un accident de trànsit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada