Joaquín Delgado Martínez
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 4 de març de 1934 neix a Cardona (Bages) el militant de les Joventuts Llibertàries i la CNT-AIT, activista de DI/CIL i francmaçó del GODF Joaquím Delgado Martínez
Els dies 15 de juliol-20 d'agost de 1958 participà a la concentració jovenívol internacional, organitzada per la FIJL, d'aquell estiu, aquesta vegada en un ampli terreny amb arbres de l'Ajuntament de Morellàs i les Illes (Baix Vallespir)
Activitats orgàniques a l'Interior: passant sempre la frontera del Pirineu Oriental entre abril i maig de 1961 es desplaça a Almería; el 28 de desembre de 1961 viatjà fins a Córdoba, retornant a territori francès el 8 de gener de 1962; tornà a la ciutat Almeria i estigué en les poblacions de Roquetas de Mar i d'Adra el febrer de 1962; nou viatge a l'Interior el 13 de desembre de 1962, aquesta vegada a Madrid; el 28 de juliol de 1963 arribà a Madrid per trobar al company Francisco Granado Gata
El 17 d'agost de 1963, a les cinc de la matinada, a la Presó Provincial de Madrid, a Carabanchel Alto, són assassinats al garrot vil Granado i Delgado
Joaquim Delgado Martínez: El 4 de març de 1934 neix a Cardona (Bages) el militant de les Joventuts Llibertàries i la CNT-AIT, activista de DI/CIL i francmaçó del GODF
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, Francisco Delgado passà la frontera del Pirineu Oriental, mentre la seva família quedava a l'Espanya franquista.
En 1949, a fi de reunir-se amb el seu pare, passà la frontera acompanyant la seva mare i el seu germà, Francisco.
Visqué a Grenoble (Isera, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Dôfenâ, Arpitània) i milita en la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) de la qual esdevé secretari general local fins a 1962, quan es traslladar a treballar a París (Illa de França).
Els dies 15 de juliol-20 d'agost de 1958 es celebrà la concentració jovenívol internacional, organitzada per la FIJL, d'aquell estiu, aquesta vegada en un ampli terreny amb arbres de l'Ajuntament de Morellàs i les Illes (Baix Vallespir, Vallespir), no gaire lluny de la frontera i ubicació que permetria anar de compres a El Portús (Albera, Baix Vallespir, Vallespir), depositant propaganda llibertària a zona espanyola de Los Límites, ja terme de la Jonquera (Albera, Alt Empordà), així com al municipi de Ceret (Baix Vallespir, Vallespir), com també anar a banyar a les platges de Cotlliure (Costa Vermella, Rosselló) i de Portvendres (Costa Vermella, Rosselló). Josep Peirats hi va fer una conferència sobre cultura i civilització. Hi feien partits de futbol els dissabtes, quan arribava militància de Perpinyà (Plana de Rosselló, Rosselló) i de Tolosa de Lleguadoc (Alta Garona, Occitània). Hi participà Joaquim Delgado. I una vegada finalitzat el Congrés Anarquista Internacional, reunit al Club Malatesta del Soho, a Londres, entre el 25 de juliol i l'1 d'agost de 1958, els germans Gurucharri anaren a la concentració jovenívol de les FIJL. També hi hagué en el Ple de Regionals i Nuclis de la CNT-AIT en l'Exili, que es celebrà a Tolosa de Llenguadoc, viatjant des del Rosselló en tren, Antonio Cañete, Joaquim Delgado Martínez i Salvador Gurucharri Ochoa.
Aquells dies d'estiu Joaquim Delgado va tractar moltes coses amb Salvador Gurucharri, el qual va veure que Delgado era un militant apassionat per la conspiració revolucionària, a l'estil carbonari, encara que no s'inicià en la Francmaçoneria fins a la primavera de 1960. Delgado li revelà els contactes que tenia amb el company Francesc Sabaté, tot manifestant que havia d'estar preparats per entrar a l'acció. També tractà amb Gurucharri de contrasenyes, consignes i mesures de seguretat [Salvador Gurucharri Ochoa i Tomás Ibáñez Gracia, Insurgencia libertaria. Las Juventudes Libertarias en la lucha contra el franquismo, VIRUS, Barcelona (2011)].
Almenys des de 1958, col·labora amb Francesc Sabaté en la creació i la logística del Moviment Unit de la Resistència i l'Alliberament d'Espanya (MURLE). Finalment no travessà la frontera del massís de les Salines amb el grup guerriller del MURLE l'1 de gener de 1960, quedant a l'hexàgon francès per fer tasques de suport a aquesta nova guerrilla, que fou exterminada pels franquistes. De Sabaté va aprendre tàctiques de resistència i estrictes mesures de seguretat que li van servir més endavant el la lluita clandestina a l'Exterior i l'Interior. Entre altres implicacions logístiques fou la militància a Grenoble en les Joventuts Socialistes de la SFIO, com a l'Estat francès aleshores també practicaven alguns sectors trotskistes.
Obrer ebenista fresador i més tard dissenyador de fitxes tècniques per a les emissions televisives. Era solter i vivia al núm. 19 Allée de l'Alme, a Le Perreux-sur-Marne (Val-de-Marne, Illa de França).
Des de la FIJL, en 1961 decideix integrar-se en l'activisme antifranquista i entra en el nou òrgan idoni clandestí de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i la FIJL, Defensa Interior/Consell Ibèric d'Alliberament (DI/CIL).
Activitats orgàniques a l'Interior: passant sempre la frontera del Pirineu Oriental entre abril i maig de 1961 es desplaça a Almería (Comarca Metropolitana, Almería, Andalusia), ciutat on hi vivia una tia paterna i un cosí germà, Joaquín Fernández Delgado; el 28 de desembre de 1961 viatjà fins a Córdoba (Córdoba, Andalusia), retornant a territori francès el 8 de gener de 1962; tornà a la ciutat Almeria i estigué en les poblacions de Roquetas de Mar i d'Adra (Poniente Almeriense, Almería, Andalusia) el febrer de 1962, quan passà a militar en el moviment llibertari el seu cosí [folis 10 i 12 de Boletín Informativo núm. XLIII/1962 (Registre de Sortida núm. 8630) Direcció General de Seguretat / Comissaria General d'Investigació Social, Secretària General i Tècnica]; nou viatge a l'Interior el 13 de desembre de 1962, aquesta vegada a Madrid (Madrid, Castella la Nova);
El 28 de juliol de 1963 arriba a Madrid [folis 7 i 8 de Boletín Informativo núm. XLIII/1962 (Registre de Sortida núm. 8630) Direcció General de Seguretat / Comissaria General d'Investigació Social, Secretària General i Tècnica] per trobar al company Francisco Granado Gata, pare de família de 30 anys i forjador a Alèst (Gard, Occitània), amb la missió de prendre contactes per posposar l'acció d'executar amb explosius el dictador Franco. A causa d'una problema de coordinació en el DI/CIL a causa de l'estricta clandestinitat del moment un altre grup comet provoca al centre de Madrid dues petites explosions (plasticatges) el 29 de juliol de 1963: un contra la Direcció General de Seguretat, a la Puerta del Soli l'altre contra la seu dels sindicats franquistes.
Detinguts els companys Delgado i Granado en possessió d'armes i d'explosius, la tortura els fa confessar la culpabilitat de les dues explosions que no han comès.
Es troben incomunicats en la presó de Carabanchel Alt mentre el CIL des de París l'11 d'agost fa un comunicat de premsa en que exposa el fet que Joaquím Delgado i Francisco Granado eren absolutament innocents dels sabotatges a Madrid del 29 de juliol, tot fent constar que els autors materials no havien estat detinguts així com que el dipòsit d'armes i explosius atribuït a Francisco Granados no havia estat utilitzat en cap acció i es trobava intacte al ser trobat per la policia franquista.
Al Boletín Informativo núm. XLIII/1962 (Registre de Sortida núm. 8630) Direcció General de Seguretat / Comissaria General d'Investigació Social, Secretària General i Tècnica, Madrid, 19 d'agost de 1963, titulat "Actividades terrorista en Madrid", que fa referència a la detenció dels militants anarquistes Francisco Granado Gata (Valencia del Ventoso (Zafra - Río Bodión, Badajoz, Extremadura), 4 de octubre de 1935-Madrid (Castella la Nova), 17 d'agot de 1963) i Joaquim Delgado Martínez i el seu assassinat franquista a la presó de Carabanchel Alto, són acusats de pertànyer a la FIJL i al CIL. Joaquim Delgado apareix esmentat a la pàgina 1 ("Nota previa"), la 2 ("Nuevas Energías Republicanas Ibéricas"), la 7 ("Personalidad de los 'plastiqueros'") i les pàgines 10 i 11 ("Actividades libertarias en Almería"), amb "Nota final": "Francisco Granado Gata y Joaquín Delgado Martínez, de conformidad con la sentencia dictada por la Autoridad competente, fueron agarrotados en Madrid a las cinco horas de la madrugada del 17 de agosto de 1963."
A la pàgina 7 hi surt esmentat Jacinto Guerrero Lucas, on es diu que el Joaquim Delgado Martínez a París va escoltar una conferència d'aquest aleshores militant sobre sindicalisme espanyol, en el local de la rue Sainte Marte núm. 24.
El 13 d'agost de 1963 un consell de guerra sumaríssim els condemna a mort sense cap prova de culpabilitat en una maniobra franquista de propaganda contra l'activisme de la resistència.
El 17 d'agost de 1963, a les cinc de la matinada, a la Presó Provincial de Madrid, a Carabanchel Alto, són assassinats al garrot vil Francisco Granado Gata i Joaquím Delgado Martínez i van ser inhumats als cementiri d'aquesta població.
Existeix el document núm. 176 de la Direction de Renseignements Générau (DRG) del Ministeri d'Interior de la República Francesa titulat "La trama terrorista d'anarquistes espanyols a França", datat a París el 27 d'agost de 1963, que va arribar filtrat a la Redacció del setmanari parisenc Le Canard Enchainé. El document tracta dels "mètodes" i de "la xarxa" del Consell Ibèric d'Alliberament (Consejo Ibérico de Liberación, CIL). En el punt 3er, s'esmenta que "el dia 31 de juliol [de 1963] la policia espanyola procedí a la detenció, a Madrid, de l'espanyol Granados-Gata [sic], Francisco, i al francès, d'origen espanyol Delgado-Martínez, Joaquín, quan ambdós havien arribat de França, respectivament d'Alèst i de París". En el mateix escrit es diu que en "una ordre internacional dictada el 19 d'agost [de 1963] per part del Tribunal de Primera Instància de Frankfurt, encarregat d'investigar l'explosió en l'aparell de la Companyia Iberia el 6 de juny [de 1963], es demostra que Delgado-Martínez, Joaquín, amb domicili al 9 Allée de l'Alma a Perreux, viatjà a Frankfurt el dies 4, 5 i 6 de juny i que fou ell qui diposità la maleta que contenia la bomba a la taquilla de la Companyia Iberia amb el nom fals de Chica-Amate, José. Tota la informació recollida de les declaracions de Delgado-Martínez i Granados-Gata [sic], fetes a Madrid, confirmen les dades anteriors sobre la presència a França dels principals organitzadors de les explosions terroristes i que actuen en nom del CIL. Els elements identificats pertanyen tots ells a la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries, amb un Comitè Nacional (5 membres) que clarament impulsa la campanya de fulls volants contra el turisme a Espanya (amb una abundant difusió a primers de juny a París, Tolosa, Ginebra, Madrid), i, en secret, és qui coordina l'acció terrorista."
Des de 1999 els seus familiars i diversos grups llibertaris han intentat, sense èxit, la revisió de les seves condemnes a mort davant diverses instàncies, Tribunal Constitucional inclòs.
El canal ARTE, amb la participació d'Ovideo TV, de Barcelona, i Point du Jour, de París, va investigar a consciència els fets de 1963 i realitzà el documental Granado y Delgado, en que queda clar que es va assassinar dues persones innocents dels sabotatges antifeixistes del 29 d'agost de 1963, gràcies a las declaracions dels autors, Antonio Martín i Sergio Hernández, i la investigació realitzada a partir del Sumari del consell de guerra sumaríssim i diversos testimonis directes dels fets.
La Confederació General del Treball (CGT) lliurà un dossier sobre el cas Granado i Delgado al relator de la ONU per a la protecció dels Drets Humans en el marc de la visita que el 28 de gener realitzà a Barcelona. Aquesta entrega documental s'emmarcà dins la campanya que la CGT realitza per l'anul·lació de totes les sentències dels tribunals militars i els judicis sumaríssims durant la Guerra Civil i la Dictadura. El lliurament va tenir lloc a l'AC Hotel Irla de Barcelona.
Joaquim Delgado Martínez és el darrer francmaçó assassinat pel franquisme. Franco va aconseguir amb crim polític del seu escanyament al garrot vil a la presó de Carabanchel Alto, de Madrid, el 17 d'agost de 1963, impedir que passat l'estiu d'aquell any pugés del Grau de Company al de Mestre Maçó. Doble crim franquista, el polític i el maçònic.
Pertanyia a l'Obediència Gran Orient de França (GODF). Es va iniciar el 22 d'abril de 1960 en la Lògia Les Apprentis Eternels, del GODF, a Grenoble. Va rebre el Grau de Company el 26 de maig de 1961. A causa de les seves obligacions profanes s'allunyà de Grenoble, quan va fer de dibuixant de la televisió a París, on participava com a Visitant a les tingudes de la Lògia Thélème, d'aquesta ciutat.
En la tinguda fúnebre del 15 de novembre de 1963 l'Orador de la Lògia Les Apprentis Eternels, el Mestre Maçó Chollet, elogià a Joaquim Delgado, tot recordant que quan fou assassinat pel franquisme estava a punt de ser nomenat Metre Maçó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada