Ramón Álvarez Palomo (Ramonín)

Ramón Álvarez Palomo (París, 1935)

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 7 de març de 1913 neix a Xixón (Astúries) el militant anarcosindicalista asturià Ramón Álvarez Palomo 

El febrer de 1939, quan va ser ocupada Catalunya, emprengué la Retirada republicana i camí de l'exili passà la frontera del Pirineu Oriental 

Ramón Álvarez Palomo: El 7 de març de 1913 neix a Xixón (Astúries) el militant anarcosindicalista asturià Ramón Álvarez Palomo, també conegut com Ramonín. Eren cinc germans i el seu pare, militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT), treballava de forner.  

Va anar a l'Escola Neutra (racionalista) d'Eleuterio Quintanilla, persona que li influirà força, i, com era normal en les famílies treballadores, amb 12 anys va entrar com a mosso a l'apotecaria Castillo, d'on va passar a treballar a al forn «La Flor», a La Guía (Xixón, Astúries).  

En 1928 va ingressar en la CNT-AIT i  en 1931 va ser elegit secretari de la Secció de Forners de Xixón i membre del Comitè del Sindicat d'Alimentació.  

El juliol de 1933, en el Congrés Regional de la CNT celebrat a Xixón, és elegit secretari general de la CNT d'Astúries, Lleó i Palència, i defensarà l'aliança sindical amb la Unió General de Treballadors (UGT).  

Després del moviment revolucionari cenetista de 1933, és detingut el desembre d'aquell any i és tancat a la presó del Coto. Setmanes després va ser traslladat a la presó de Torrero a Zaragoza (Saragossa, Aragó), on havia tancats més de 300 cenetistes acusats del delicte de «rebel·lió contra la forma de govern», entre ells Buenaventura Durruti, Cipriano Mera i Isaac Puente, amb els quals farà amistat.  

Traslladat a Burgos (Alfoz de Burgos, Castella la Vella) per ser sotmès a consell de guerra, va ser alliberat a finals d'abril de 1934 gràcies a l'amnistia parcial d'Alejandro Lerroux.  

Quan va esclatar la Revolució d'Octubre de 1934, va ser secretari del Comitè Revolucionari de Xixón, i quan va fracassar el moviment insurgent de la República Socialista d'Astúries, va fugir de Xixón amb Luis Meana, que era vicesecretari del Comitè Revolucionari de la ciutat. caminant muntanya amunt van arribar a Rengos (Cangas del Narcea, Narcea, Astúries), on es van refugiar a casa d'una germana de Meana fins al març de 1935, quan aconsegueixen passar la frontera francesa.  

Va romandre a París (Illa de França) fins a l'amnistia del Front Popular de febrer de 1936.  

De bell nou a Astúries, és elegit com a delegat per al Congrés de la CNT de primers de maig de 1936 a Zaragoza, on la gestió cenetista asturiana abans i després de la Revolució d'Octubre 1934 serà aprovada per aclamació.  

Durant les setmanes següents farà una gira propagandística, realitzant mítings per moltes localitats de la República Espanyola.  

Quan va esclatar l'aixecament militar de juliol de 1936 va ser membre de la Comissió de Defensa de Xixón i també va ocupar la Secretaria de Mobilització de la Comandància General de Milícies Confederals.  

Quan es va crear el Consell Sobirà d'Astúries i Lleó va ser nomenat conseller de Pesca en representació de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), i a partir del setembre de 1937 va ser també membre de la Comissió d'Evacuació.  

A començaments de 1937 es va casar amb Carmen Cadavieco, amb qui tindrà una filla, Diana.  

Després de la caiguda del Front Nord --el seu pare i un dels seus germans van ser afusellats pels feixistes--, va marxar al Principat de Catalunya, on va ser designat secretari de Segundo Blanco, quan aquest va ser nomenat ministre d'Instrucció Pública en el govern de Negrín, i responsable de Propaganda la FAI. 

El febrer de 1939, quan va ser ocupada Catalunya, emprengué la Retirada republicana i camí de l'exili passà la frontera del Pirineu Oriental. 

Es va instal·lar a París, on morirà la seva companya.  

Durant l'estiu de 1940, amb l'avanç alemany, fuig cap a Orleans (Loiret, Centre-Val de Loire).  

En 1942 es va instal·lar a Chartres (Eure-et-Loir, Centre-Val de Loire), on va organitzar un grup cenetista de 500 militants.  

En 1945 va participar en la reunió de la CNT celebrada a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània), on va ser nomenat secretari del Comitè Regional d'Astúries en l'Exili, càrrec que compaginarà amb el de secretari del Subcomitè Nacional de la CNT en l'Exterior, que defensa les tesis interclassistes republicanes de participar en el Govern de la República Espanyola en l'Exili.  

Aquell any es va casar amb Aurora Molina Iturbe, filla de l'anarcosindicalista i membre de la FAI Juan Manuel Molina (Juanel), aleshores de l'organització del Subcomitè Nacional de la CNT en l'Exterior.Ramón Álvarez ja tenia una filla, Violeta. Fruit d'aquesta unió a Aurora vindran dos fills més, Dalia i Floreal.  

En 1945 va deixar Tolosa de Llenguadoc i es va traslladar a París.  

En 1947, com a secretari del Subcomitè Nacional va entrar clandestinament a l'Interior.  

Entre 1957 i 1961 va ser secretari de Defensa del Subcomitè Nacional.  

Va passar un més pres a París l'octubre de 1961 a petició de les autoritats espanyoles acusat d'activitats contra la dictadura franquista.  

En 1961 va representar la Federació Local de París en el cenetista Congrés Unificat de Lemòtges (Lemosin, Nauta Vinhana, Nova Aquitània, Occitània), on va fer costat la creació de Defensa Interior/Consell Ibèric d'Alliberament (DI/CIL), però negant-se a formar-ne part.  

En 1962 va ser secretari del cenetista Comitè de la Regional del Nord en l'Exili i va acudir al Ple Intercontinental de la CNT-AIT en l'Exili celebrat a Tolosa de Llenguadoc.  

L'11 de setembre de 1963 va ser detingut en la batuda de la policia francesa contra DI/CIL i la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL), en el marc de les directrius de la Direction de Renseignements Générau. 

En 1965 va assistir al Congrés de la CNT-AIT en l'Exili celebrat a Montpeller (Erau, Occitània) delegat per la Federació Local de París.  

A finals dels anys 60 del segle XX va contribuir, juntament amb líders de la UGT, a la creació del Fons Unificat de Solidaritat Obrera (FUSOA), destinat a recaptar fons als centres de treball per ajudar els obrers empresonats o acomiadats.  

Va tornar a Astúries en 1972, però va ser en 1976, mort Franco, quan va retornar definitivament a Xixón, on va participar activament en la reconstrucció de la CNT i va ser nomenat secretari de Comitè Regional d'Astúries.  

Afiliat a la CNT renovada --després Confederació General del Treball (CGT)-- després del cenetista Congrés de la Casa de Campo de 1979, va ser nomenat secretari regional el febrer de 1980 i secretari del Comitè Confederal en 1983.  

Entre 1978 i 1994 va dirigir la revista mensual Acción Libertaria, òrgan cenetista d'Astúries primer i cegetista després.  

A més durant la seva vida va col·laborar en nombroses publicacions, com ara Antena, Asturias, Castilla Libre, CNT (escindits), CNT del Norte, Comunidad Ibérica, Debate Confederal, España Libre, Exilio, Historia Libertaria, La Hora de Manyana, Libre Pensamiento, El Noi, Polémica, Rojo y Negro, Ruta, Sindicalismo, Solidaridad Obrera i altres.  

És autor de Viejo y nuevo. Ideas y realidades en la historia (1967), Importancia y futuro del sindicalismo (1967), Eleuterio Quintanilla. Vida y obra del maestro (1973), Avelino González Entrialgo (1978), Avelino G. Mallada, alcalde anarquista (1978), Historia negra de una crisis libertaria (1982), José María Martínez. Símbolo ejemplar del obrerismo militante (1990), Rebelión militar i sublevació en Asturias (1995), entre d'altres.  

Ramón Álvarez Palomo, va morir el 14 de novembre de 2003 a Xixón.  

Una part del seu arxiu es conserva a l'InternationalInstitute of Social History (IISH) d'Amsterdam (Països Baixos).