Necrològica de Felicidad Casasín Bravo apareguda en el periòdic tolosà Cenit del 20 d'octubre de 1992
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 7 de març de 1913 neix a Angüés (Plana de Usca) la militant anarquista i anarcosindicalista Felicidad Casasín Bravo
Militant de la FAI, les Joventuts Llibertàries i la CNT-AIT, En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Després fou enviada, amb Casimira Sarvisse Sesé, entre d'altres, a Enez ar Gerveu (Ar Mor-Bihan)
Felicidad Casasín Bravo: El 7 de març de 1913 neix a Angüés (Plana de Usca, Osca, Aragó) la militant anarquista i anarcosindicalista Felicidad Casasín Bravo, també coneguda com Felicidad Casasín del Prado o Felicitas Casasín. El seu pare es deia Bartolomé Casasín Pérez i la seva mare, Marina Bravo.
En 1931 fou una de les fundadores del grup «Eliseo Reclus» d'Angüés, adherit a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), del qual formaven part destacats anarquistes, com ara Antonio Alsina Soliva; els germans José i Román Arnal Mur; Severino Fortuño Cabrero; Juan José Lomero Bravo; els germans Joaquín, Tomás i Vicente Rivera Sarvisé; José Sanz Villacampa; Antonio Tisner Bescós i Fabián Vispe Vilellas, entre d'altres.
També militava en les Joventuts Llibertàries i formava part del grup teatral local.
En 1934 pertanyia als grups anarquistes d'afinitat i a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).
Instal·lada a Barcelona, s'afilià a la CNT catalana i participà en les lluites de carrer de juliol de 1936 contra l'aixecament militar feixista.
El seu pare, Bartolomé Casasín Pérez, paleta cenetista, fou afusellat pel feixisme el 5 de gener de 1937 a Uesca (Plana de Uesca, Osca, Aragó,) quan tenia 53 anys, juntament amb 36 persones d'Angüés.
Un cop alliberada la seva localitat natal, en formà part de la col·lectivitat llibertària que es creà.
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Després fou enviada, amb Casimira Sarvisse Sesé, entre d'altres, a Enez ar Gerveu (Ar Mor-Bihan, Bretanya).
El seu primer company, Esteban Palacio --també conegut com Lecheré o Esteban del Prado, d'aquí l'altre nom seu--, que havia conegut a Angüés, morí en 1952 a Le Havre (Alta Normandia, Normandia).
Més tard s'uní amb Antonio Mairal, conegut a l'exili com Jorge Vidaller, amb qui visqué a Quilhan (Aude, Occitània).
Felicidad Casasín Bravo va morir el 18 d'agost de 1992 a l'Hospital Flaubert de Le Havre i fou enterrada quatre dies després al cementiri de Saint-Marie d'aquesta població.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada