Aportació solidària de Miguel Foz Bel apareguda en Solidaridad Obrera de l'exili del 3 de desembre de 1959
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
L'11 de març de 1898 neix a Beseit (Matarranya) l'anarquista i anarcosindicalista Miguel Foz Bel
Militant de la CNT-AIT, durant la guerra fou regidor del Consell Municipal de Beseit, col·lectivista i milicà
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier
Miguel Foz Bel: L'11 de març de 1898 neix a Beseit (Matarranya, Franja de Ponent) l'anarquista i anarcosindicalista Miguel Foz Bel --el primer llinatge citat erròniament de diverses maneres (Fol, Foix, Fox i alguna altra)--.
Militant, amb el seu germà Joaquín Foz Bel, de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de la comarcal de Vall-de-roures (Matarranya, Franja de Ponent), es mostrà força actiu en les lluites socials i laborals contra la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, especialment durant la construcció del pantà del riu de Pena.
Durant la República destacà en la forta Federació Local de Vall-de-roures de la CNT-AIT.
En 1931 presidí un míting amb José Dalmau Canals, Miguel Benito Abella i altres.
Participà en l'aixecament comunista llibertari aragonès del 8 de desembre de 1933 a la zona de Vall-de-roures.
Quan el cop d'Estat militar feixista de juliol de 1936 formà part del Comitè Revolucionari local i més endavant fou regidor del Consell Municipal. Es va fer milicià per anar al front.
Més tard formà part de la col·lectivitat agrària local que l'estiu de 1937 va ser destruïda per les tropes republicanes stalinistes d'Enrique Líster Forján.
Lluità a la batalla de Vilalba dels Arcs (Terra Alta).
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier.
En 1940 la seva companya, Pilar Gil, fou repatriada a l'Espanya franquista pel govern feixista de Vichy. Després de viure amagada a Barcelona, aconseguí, no sense dificultats, a finals de 1947 passar la frontera francesa amb el seu fill José que havia desertat del servei militar obligatori a l'Exèrcit espanyol al Marroc --José Foz Gil (Tario)--, arribà a ser secretari de la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili de Ganges (Erau, Occitània), però morí sobtadament en 1956 amb 32 anys.
Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista milità amb seva companya el seu fill José en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili de Ganges i en la cenetista Comarcal de Vall-de-roures en l'Exili.
Durant els anys seixanta del segle XX fou secretari de la Federació Local de la CNT-AIT de Beseit en l'Exili.
Poeta aficionat, col·laborà en la premsa confederal (Le Combat Syndicaliste, Espoir i altres).
Miguel Foz Bel va morir el 24 de juliol --algunes fonts citen erròniament el 27 de juliol-- de 1982 a la Clínica Beau-Soleil de Montpelhièr (Erau, Occitània).
La companya Pilar Gil, que havia nascut en 1903 a Beseit, morí el 9 d'agost de 1973 també a Montpelhièr.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada